El decret d’impuls a les energies renovables aprovat a final d’any s’ha traduït en una allau de sol·licituds per implantar parcs solars en terrenys agrícoles, especialment a les Terres de l’Ebre, la Catalunya Central i el Camp de Tarragona. Segons ha pogut comprovar l’ACN, els promotors ofereixen entre 1.000 i 1.700 euros per hectàrea i any per arrendar les terres durant tres dècades -molt més dels 200 euros que paga un pagès. El fenomen obre debat al territori entre els qui veuen les plaques com una oportunitat de rebre ingressos garantits i els qui consideren que el model compromet el futur de l’agricultura i de l’entorn rural. Només a la Ribera d’Ebre, projecten parcs en 2.000 hectàrees, moltes d’elles cremades fa un any.
El decret de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, ja convalidat pel Parlament, ha desfermat l’interès per les instal·lacions fotovoltaiques. La nova regulació escurça la tramitació dels parcs fins a un màxim de tretze mesos i amplia la possibilitat d’instal·lar plantes sobre sòl no urbanitzable més enllà de terrenys industrials o edificacions agrícoles. Això sí, sempre fora de zones protegides.
Amb avals econòmics milionaris aportats per fons d’inversió espanyols i estrangers -entre els quals n’hi ha d’origen xinès, nord-americà o alemany- les empreses promotores negocien directament les condicions del lloguer amb els propietaris de les finques, bàsicament agrícoles. El requisit és que hi hagi disponibilitat de línies d’evacuació cap a les subestacions elèctriques. De moment, malgrat les intenses negociacions, encara no hi ha cap projecte iniciat.
Plaques en terres cremades per l’incendi de la Ribera d’Ebre
“És un gran ‘boom'”, admet a l’ACN Jordi Vidal, gerent de la promotora tarragonina Sun Systems. Aquesta empresa aspira a desenvolupar instal·lacions que produirien de l’ordre d’uns 1,5 gigawatts (GW) només a la demarcació. De moment, ja ha tancat acords amb més d’un centenar de propietaris, especialment a la Ribera d’Ebre i al sud de les Garrigues. En municipis com Flix, la Torre de l’Espanyol, Vinebre, Riba-roja, Ascó, Bovera o la Granadella preveu generar uns 800 megawatts (MW) amb plaques solars repartides en més de 2.000 hectàrees de sòl rústic.
Algunes d’aquestes finques van quedar arrasades per l’incendi de fa un any, que va cremar poc més de 5.000 hectàrees. “Molts afectats ens truquen sense parar. Ho han perdut tot i en això hi veuen una oportunitat. Hi guanya tothom: el planeta, els inversors, els propietaris i els ajuntaments, a qui paguem l’ICIO i l’IBI. A més, generem molts llocs de treball”, subratlla Vidal.
Mentrestant, els alcaldes reclamen consens territorial per desplegar el nou model de renovables. L’alcalde de la Torre de l’Espanyol, Joan Juncà, reivindica un model de desenvolupament rural enfront del negoci de les grans empreses elèctriques en un territori que ja acull nombrosos parcs eòlics i les úniques nuclears del país, i que pateix l’embat de la despoblació. “Tornem a anar sense consens i, en alguns territori, a l’ample”, es queixa Juncà, qui també alerta que es troben projectes “sense que hagin fet ni una consulta prèvia al municipi”.
A Flix, el consistori s’emmiralla en l’acord que va permetre posar en marxa al municipi el parc solar més gran del país a finals del 2007. Segons l’alcalde, Francesc Barbero, l’energia solar “és una sortida més” que cal “racionalitzar i consensuar” amb els ajuntaments i els propietaris. “No pot ser que sigui un campi qui pugui, que és la sensació que tens que acabarà sent”, avisa Barbero. A la Ribera els pagaran 1.000 euros per hectàrea i any -subjectes a les variacions de l’IPC-, però tindran la propietat hipotecada durant 30 anys -prorrogables fins a 40. “Ens venem molt barat en comparació amb el benefici d’aquestes empreses”, opina Juncà.
El decret de renovables impulsat pel Govern s’ha aprovat en paral·lel a la tramitació de la Llei de transició energètica de Catalunya, que planteja un model basat en les energies renovables per a l’any 2050. En el cas de l’energia fotovoltaica, es preveu que Catalunya passi d’una potència actual de 300 MW a una de 12.000 MW d’aquí a 30 anys -40 vegades més. Pel que fa a l’eòlica, la producció serà més gran i la previsió es passar dels actuals 1.200 MW als 36.000 MW.
Abans d’engegar-ne la tramitació, però, la ponència d’energies renovables és l’òrgan col·legiat del Govern encarregat d’analitzar la viabilitat de l’emplaçament d’avantprojectes de les plantes i d’avaluar-ne l’impacte ambiental. Si hi dona el vistiplau, es preguntarà als municipis si volen acollir les centrals, segons va apuntar al febrer el delegat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès. En el cas de les instal·lacions fotovoltaiques, els criteris definits fins al moment pel Departament d’Agricultura i presentats ja a la ponència prioritzen la implantació en sòls amb poc o gens valor agrícola per tal de reduir al màxim l’impacte sobre la producció agrària.
Font: ACN
