Va sortir una notícia a la premsa local del Montsià dient que les cinc cooperatives liderades per Soldebre, la Sénia, Sant Gregori de Santa Bàrbara, Tortosa, la Galera i el Mas de Barberans compraven Olis Ballester i aquesta setmana s’ha afegit l’Agrícola del Camp de Santa Bàrbara. Aquest últim soci ha compartit amb Soldebre la producció i lideratge de l’oli d’oliva a Catalunya. És cert que no ha tingut el ressò al nostre territori que alguns esperaven que tingués, sembla que el suport d’acció Climàtica a les cooperatives no ha estat el d’altres vegades encara que sempre les ha finançat.
El gran pas endavant que alguns del territori avalen és que aquest moviment de les cooperatives podria suposar el naixement d’un nou holding de macro producció d’oli d’oliva a Catalunya. La mirada dels executors d’aquesta idea està posada en la internalització i en poder ser capdavanters i punt de referència com havia estat el nostre territori, que liderava el sector de l’oli al país, m’entres que ara Andalusia ens ha passat al davant. A més, aquesta macro producció podria suposar tenir una refineria d’oli que és un objectiu que sempre ha tingut el sector per donar valor afegit a l’oli que produeix. Catalunya té més de 350 empreses en aquest sector, amb una venda anual de més de 1000 Milions d’euros i un volum d’exportació del 35% de l’activitat empresarial, l’estudi fet per les cooperatives del sector les ha encoratjat, encara que els últims anys el preu de l’oli ha estat a mínims, s’ha buidat gran part del territori rural i l’oli que ens arribava, venia d’Itàlia. L’estudi ha d’haver-hi set concloent per voler fer aquest holding, perquè en definitiva es tracta de negoci, economia i de guanys, definitivament s’ha aparcat el discurs mediambiental per l’industrial.
Aquests dies al territori hi ha molts ciutadans decebuts per l’agenda 2024-2030 amb l’objectiu d’arribar a la neutralitat climàtica, gent que lluitarà pel seu benestar, qualitat de vida i salut al territori i que seran bel·ligerants amb la quantitat d’indústries de valorització de residus que estan dins aquesta agenda i que el govern està treballant perquè s’instal·lin al baix Ebre i Montsià, empreses que volen valorar a l’any una mitjana de cent mil tones o més cada una, la notícia que aquestes cooperatives volen ser capdavanteres en la producció d’oli d’oliva és una mala notícia pel territori, molt dolenta perquè la seva producció és necessària per a les indústries projectades, plantes de biogàs, compostatge o grans abocadors com el del Mas de Barberans.
Aquest projecte de les cooperatives és una gran part del combustible per tirar endavant l’agenda 24-30, tot i que el sector no té una producció lineal cada any depenent del clima i pot tenir fluctuacions en la producció com és el cas de l’any 2023, per la gran sequera que han patit els arbres la producció ha baixat el 80% i se situa en quatre mil Tones la pitjor campanya dels darrers 15 anys. Normalment, la mitjana SAU (Superfície Agrària Útil) del Baix Ebre és de 27.578 Ha d’oliveres amb una producció anual de 35.857 Tones, m’entres al Montsià la SAU és de 16.427 Ha i la producció de 22.306 Tones d’olives. Aquestes dades avalen que no és economia circular sostenible, amb un 80% menys de producció les empreses que es dediquen a valorar residus no tancaran per la manca de material, el portaran d’allà on sigui per continuar el negoci. En una temporada normal cada Ha amb una densitat de plantació de 7 x 7 metres poden tenir una forquilla de 200 a 500 arbres, i la producció pot arribar a ser de 22.000 kg d’olives. Cada kg d’oli d’oliva genera 4 kg de pinyolada, si fem números de l’any 2023 no surten els comptes de cap manera amb les empreses que funcionen en el territori i les projectades.
Cal donar un altre enfocament al model de negoci i aparcar paraules que són tremendes com ramaderia i agricultura Intensiva, macro indústries i mirar d’atomitzar aquest sector per acostar-se més a l’economia circular que fa menys contaminació atmosfèrica i del sòl en ser explotacions petites que gestionen només els seus residus agrícoles o ramaders sense cap interferència de residus alimentaris o fangs de depuradores i pel que sembla el govern no té la intenció de canviar el model. A Alcarràs prop de la planta de compostatge que està en funcionament, Vallmanya, a iniciativa de 150 pagesos es vol construir una planta de biogàs per fer electricitat i biometàgas, subvencionada pels fons Next Generation en un polígon dedicat a la bio economia que volen que entri en funcionament l’estiu que ve, aquest macroprojecte només té una diferència als que es volen fer al territori, la seva construcció és en un polígon quan al territori es projecten al costat de cases.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
