El Departament d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural ha destinat l’any 2023 més de deu milions d’euros d’ajuts per fer treballs als boscos de propietat privada que representen el 75% de tota la superfície forestal que té el país. Ajuts que permeten augmentar la superfície forestal privada amb l’objectiu de canviar determinades estructures forestals perquè no siguin vulnerables i fer-les més resilients i resistents als riscos derivats del canvi climàtic, per adaptar-los a les noves condicions extremes i les seves conseqüències. Segur que aquests ajuts costen d’entendre, ja que al ser de propietat privada, ells tenen els boscos i en fan negoci. Venen la llenya i altres activitats, i per això, l’arranjament hauria d’anar al càrrec dels propietaris, i no és acceptable que amb diners de tots els ciutadans, se’ls hi arreglin les propietats. Una política errònia quan el govern només hauria de fer complir la llei d’estructures forestals que tenim al respecte.
Aquestes mesures entren dins la planificació que està fent la Conselleria de com han de ser els boscos del futur, que amb el canvi climàtic en marxa tindran unes condicions cada cop amb més sequeres i temperatures més càlides, perquè es puguin adaptar el més ràpid possible. Estem davant d’una sequera molt important, en dos anys ha plogut menys del que és habitual i la vegetació està en una situació extrema de mortalitat en distribució i extensió arreu del país. En els últims deu anys, tret del Pirineu i part de les Terres de l’Ebre, el valor índex relatiu és zero. El seu valor mínim històric que ens indica una gran disponibilitat dels combustibles, episodis de gran mortalitat en la vegetació i grans proporcions d’aquesta morta.
Una altra proposta recent de la Conselleria és la de talar el 25% dels arbres al voltant de les capçaleres dels rius, per obtenir més aigua. En l’escenari que tenim, s’ha començat a provar al nord del Ripollès talant un de cada quatre pins d’una finca pública i més endavant es pot actuar en parcs naturals d’arbrat jove fins i tot es podria intervenir en boscos de titularitat privada, amb l’objectiu que més aigua de la pluja vagi cap als rius, aqüífers i s’omplin els embassaments, en compte que sigui absorbida pels arbres o s’evapori. Proposta puntual de caràcter tecnològic per resoldre un problema estructural d’un ús desmesurat d’un recurs limitat com l’aigua, que és l’economia insostenible, el model econòmic vigent basat en el creixement obsessiu i continu. La proposta que és puntual i intensiva que preveu la Generalitat a les capçaleres dels rius sense un aprofitament sostenible i la planificació d’espais geogràfics a llarg termini és una decisió dolenta i a molt curt termini també. La reducció de l’evaporació, la humitat de l’aire, provoca més sequedat ambiental i mort forestal incentivant el risc d’incendis, mesures precipitades sense cap reflexió del govern de la Generalitat que no provocaran la regeneració d’aquestes masses forestals sinó la seva mort alhora que estem desmuntant la millor eina per mantenir la temperatura del planeta.
La tala d’arbres farà pujar l’increment de CO₂ a l’atmosfera potenciant l’erosió dels sòls al costat dels rius, s’augmentarà l’escorrentia creant un gran impacta en tots els embassaments, i l’impacte que pot tenir la fauna per la pèrdua de caus o sorolls. Com a alternativa es proposa no treure l’aigua que necessita el medi i intervenir sobre sectors que són malbaratadors com l’agricultura extensiva, la ramaderia, la indústria i les activitats turístiques, i per ser sostenibles, hauríem de reduir els turistes que arriben a Catalunya. Optimitzar les xarxes municipals d’aigua, encara hi ha moltes fugues a municipis amb un gran malbaratament d’aigua de boca, no fer més urbanitzacions de segones residències i sobretot evitar macroprojectes com el Hard Rock que el govern té a l’agenda. Les organitzacions ecologistes diuen que és poc rigorós per la fascinació a la tècnica que té l’administració i està creant la il·lusió de poder créixer indefinidament quan en realitat la sequera ens mostra el costat més cruel del col·lapse climàtic i tots els ecosistemes, ens cal una agenda, que no estigui lligada als càrrecs ni la política, que sigui només tècnica i a llarg termini per poder fer una gran reflexió sobre les masses forestals, l’aigua i la sequera, que en surtin bones propostes i tot seguit posar-les a la pràctica, les preses només serveixen per espatllar tot el que volem arreglar.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
