Cultura.Gencat.- Quina acollida està tenint el projecte “Art teràpia”, que impulseu des de Lo Pati,dirigit a persones amb problemes de salut o a joves estudiants?
Hem realitzat tres de les activitats incloses en el programa “Art teràpia” i la resposta ha estat molt satisfactòria, tant per part dels col·lectius a qui va dirigit com pel públic habitual del Centre d’Art Lo Pati d’Amposta.
La primera activitat és l’exposició #mosmirem Inside Out Project que he comissariat conjuntament amb Alfred Porres, director de L’Aula al Pati, el programa pedagògic de Lo Pati.
A finals del 2018, vam obrir dues convocatòries paral·leles en les quals convidàvem a participar als usuaris de les dues institucions. En total es van adherir a la crida 211 persones entre pacients de l’hospital psiquiàtric, treballadors, familiars, artistes, estudiants d’art i visitants de Lo Pati. Totes aquestes persones van venir al centre a fer-se una fotografia expressiva, que després hem imprès en gran format de més d’un metre cadascuna. Amb aquestes fotografies hem empaperat les façanes de les dues institucions amb la gent barrejada, de manera que l’espectador quan passa pel petit carrer que ens separa se sent observat per dones i homes de diferents edats, religions i orígens. Aquí no hi ha malalts o artistes, la gent només pot veure persones. Aquesta era la finalitat, trencar els estigmes a través de l’art. La resposta per part del públic ha estat excel·lent, sobretot la dels pacients, que ho han viscut amb molta il·lusió i així ens ho fan saber cada vegada que venen a buscar-se entre les fotografies.
En segon lloc, pel que fa a les activitats destinades a joves, en l’actualitat hi participen dos centres educatius del territori i un col·lectiu de joves usuaris del programa SIS Joves (Servei d’Intervenció Socio-educativa) que ofereix els serveis socials de l’Ajuntament d’Amposta. Aquesta col·laboració entre les dues àrees municipals permet que uns nou nois i noies en situació de risc disposin d’un espai per a la millora de les seves expressions emocionals mitjançant la creació.
L’equip educatiu del SIS farà una valoració al final del programa, però fins al moment tant els participants com l’equip educatiu afirmen que estan vivint aquesta experiencia com una gran oportunitat d’apropar l’art i la creació a tothom i, alhora, oferir als joves noves eines i espais creatius i d’expressió.
La tercera activitat que hem realitzat és la projecció de Estado de malestar (malestar_exhuberancia_anomalía) de María Ruido.
2.- Com bé dius, un dels projectes artístics que formen part de l’“Art teràpia” és Estado de Malestar (malestar_exhuberancia_anomalía) de María Ruido, guanyadora de la 4a Edició del Premi de Videocreació. Després de la projecció es va fer un col·loqui amb membres de la Fundació Pere Mata de les Terres de l’Ebre i l’artista. És important que els projectes artístics tinguin en compte també la inclusió social?
L’obra de la María Ruido ens fa reflexionar sobre com vivim actualment la vida i com aquest fet, en els últims anys, està comportant un augment dels trastorns mentals. Quan li vaig comentar l’existència d’aquest programa i que som veïns d’un hospital psiquiàtric es va mostrar interessada a poder formar part d’ aquest debat, en el que participaven els membres de la Fundació Pere Mata i tothom qui va venir a veure la pel·lícula. M’agradaria remarcar aquest últim punt ja que les activitats que formen el programa “Art Teràpia” no estan destinades exclusivament a un col·lectiu determinat, sinó que estan pensades perquè siguin realment inclusives. No es tracta de fer activitats paral·leles tancades al públic, sinó que volem deixar de mostrar-ho com un estigma i d’apartar la gent amb algun trastorn de la societat. Penso que la diferència més gran entre una persona diagnosticada amb alguna malaltia o discapacitada la imposa la societat. No ens hauríem de fixar tant en allò que ens separa sinó en allò que ens uneix.
3.- Seguint aquesta línia de fer servir l’art com a teràpia, heu pensat en un futur ampliar els col·lectius al quals us dirigiu?
Sí, de moment hem iniciat el programa dirigint-nos a tres col·lectius: els joves del programa SIS Joves (Servei d’Intervenció Socio-educativa), els usuaris de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre i el pacients de llarga hospitalització de l’Hospital Verge de la Cinta. De cara als propers anys ens agradaria poder continuar treballant en aquesta línia i poder afavorir l’accés a la cultura i les arts visuals a altres col·lectius del territori als que els és més complicat.
4.- Lo Pati és un dels centres que formen part de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya. El treball en xarxa és important també per fer arribar l’art a col·lectius minoritaris o amb dificultats per accedir als espais d’art. Amb aquesta finalitat el Departament de Cultura està elaborant el Pla d’Accessibilitat de Museus i de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya. Què us sembla aquesta iniciativa?
Com a centre de la Xarxa d’Arts Visuals ja coneixem el Pla d’Accessibilitat i ens hem adonat de la feina que ens fa falta fer per poder realment ser accessibles a tota la població. Penso que és una iniciativa molt necessària i en la que haurem de treballar tots units per poder-ho aconseguir. Però, sense cap mena de dubte, l’esforç serà molt gratificant tant per als usuaris com per a totes les professionals que creiem que l’art i la cultura són necessaris en la societat en la que vivim.
5.- Explica’ns alguna experiència que hagis viscut gràcies a l’”Art teràpia”.
Durant el desenvolupament de #mosmirem hem viscut moltes experiències però em quedo amb la il·lusió dels pacients de la Fundació Pere Mata.
Un professional de l’hospital m’explicava uns dies abans de la inauguració que els pacients es pentinaven i es maquillaven entre ells per venir a fer-se la foto. Veure com venien al Centre d’Art junts, molts d’ells no es coneixien, i com el dia de la inauguració parlaven amb la premsa i amb les altres persones que havien participat va ser molt emotiu. Ningú es qüestionava de quin costat del carrer venia, tothom parlava de les fotos, com de bé sortien o de la cara que feien. No hi havia dos grups, hi havia un sol grup de gent amb ganes de passar-ho bé amb el Dj i el vermut. Mai havia vist tants pacients i professionals de l’hospital a la plaça, ells acostumen a veure les inauguracions des de l’altre costat del carrer pensant que allò que passa dintre de Lo Pati no és per a ells. Esperem que a partir d’ara continuïn venint a les activitats que programem.
