La crisi del coronavirus tanca a casa pares i fills: els uns teletreballant, els altres estudiant per mitjà de la xarxa; els uns comprant en línia, els altres consumint televisió online; els uns informant-se per mitjà de diaris i xarxes socials, els altres jugant a la consola… Tots estan connectats a internet la major part del dia. Les infraestructures de telecomunicacions estan preparades per a suportar aquest increment dels usuaris? Aguantaran? Ja s’aprecien caigudes o alentiments?
Els experts llancen un missatge optimista. L’Estat espanyol té una bona infraestructura. «De fet, és un dels països amb una de les fibres òptiques més extenses d’Europa, i a més amb una de les tecnologies de més qualitat», explica José Antonio Morán, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i director del màster universitari d’Enginyeria de Telecomunicació. «A l’Estat espanyol s’ha apostat per desplegaments de fibra fins a la llar FTTH (fiber-to-the-home), una tecnologia que permet que la fibra arribi des de la central telefònica fins a casa nostra directament i sense alteració, la qual cosa evita que es perdi rendiment pel camí», afegeix.
Disposar d’una estructura excel·lent per comparació a altres països veïns farà que, encara que alguns serveis s’alenteixin o tinguin petits talls, «el sistema no es col·lapsi», explica. A més, teletreballar no sempre vol dir que el treballador estigui connectat permanentment amb el sistema, ni que transmeti dades contínuament. «En molts moments es treballa sense consumir dades, sobre paper o fora de línia. Ara s’envia un missatge electrònic, després un altre, s’entra en un web… Però no sempre estem constantment a la intranet de l’empresa, cosa que incrementaria notablement la sobrecàrrega de la xarxa. La majoria de les empreses no té previst que el 100% dels treballadors estigui connectat al mateix temps ni això sempre és necessari», explica.
Increment d’usuaris de la xarxa wifi i capacitat de servidors
A mesura que les restriccions de circulació s’han anat implantant, cada vegada més empreses d’informació, educació, lleure i entreteniment han pres la decisió d’oferir els seus continguts en línia de manera gratuïta per a contribuir a la conscienciació col·lectiva i al fet que les persones es quedin a casa. Plataformes de televisió, diaris o editorials alliberen gran part dels seus productes i anuncien que mantindran aquesta gratuïtat d’accés durant el temps que duri el confinament dels ciutadans als domicilis.
Morán admet que els pics de trànsit ja provoquen algunes caigudes, que se solucionen tornant a recarregar les plataformes, i que «ens trobarem amb serveis que funcionen amb més lentitud del que és habitual. Discriminar quina és la causa real de l’alentiment o els talls no és sempre una tasca senzilla i la majoria de vegades es donen per la sobrecàrrega dels serveis més que per problemes de la mateixa infraestructura de telecomunicacions», explica. «No és només el trànsit que suporta la infraestructura de telecomunicacions, també hi ha les aplicacions que donen serveis al teletreball, per exemple, a un campus virtual, etc. És molt difícil determinar quin percentatge de responsabilitat té cada un», matisa.
«Quan es dissenyen les xarxes de telecomunicacions i s’habiliten servidors per a donar un bon servei, es fa una estimació de la mitjana del trànsit que suportaran. I quan es donen pics com aquells a què assistim, cal assumir que poden baixar els paràmetres de qualitat», explica.
Però aquesta caiguda dels servidors davant l’allau de trànsit no és una cosa nova. És habitual que pàgines web com les que venen entrades per a espectacles, viatges, etc. pateixin aquest tipus d’incidències quan treuen a la venda els productes i hi ha un gran nombre d’usuaris que accedeix als seus servidors alhora. César Córcoles, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i director del màster universitari de Desenvolupament de Llocs i Aplicacions Web, explica que el col·lapse de les xarxes és comparable amb el que es produiria en un context analògic: si hi ha poques taquilles per a atendre milers de persones, el servei no serà bo. La solució? Obrir més taquilles. La solució digital? Ampliar els servidors, invertir recursos en serveis d’informàtica en núvol…, en definitiva, mesures que no es poden improvisar de la nit al dia.
Connectar-se per cable i alliberar el wifi: per seguretat i per velocitat
Per a optimar l’ús de les xarxes de telecomunicacions, el professor Morán aconsella fer servir la fibra òptica i alliberar les xarxes sense fil. Es tracta de canviar els hàbits de consum: «A casa el que és més normal és que tots els membres de la família facin servir el wifi», explica Morán. «I si a més s’hi sumen tots els veïns de l’edifici, és normal que es provoquin baixades de qualitat del servei per saturació de trànsit en els canals wifi i que no aprofitem els megues que hem contractat», explica. La solució és utilitzar, sempre que es pugui, una connexió per cable en lloc d’una connexió wifi, especialment per a tots els dispositius amb una demanda alta de dades, com ara els smart TV (mirant continguts en streaming), les consoles o els dispositius que es fan servir per a teletreballar.
Per al professor expert en telecomunicacions de la UOC, el 5G i el cable són dos recursos compatibles i complementaris, i convé utilitzar-los de manera apropiada. «És normal que, si no ets a casa i vols teletreballar des d’una cafeteria, puguis utilitzar puntualment una connexió 5G, però a casa no té sentit si tens la possibilitat de fer-ho connectat a la xarxa de fibra», diu. «Encara que darrerament se’n parla poc, el cable és el nucli de les comunicacions, tot passa pel cable i presenta molts menys problemes que les connexions sense fil», afegeix. Actualment, la majoria dels habitatges no estan preparats perquè s’hi pugui fer servir cable des de totes les habitacions, ja que això comporta un cost addicional per a les companyies instal·ladores. «Els habitatges solen tenir un router al menjador o a l’entrada de l’edifici i acabem connectant per wifi la majoria de dispositius per comoditat, de manera que perdem eficiència i seguretat en l’ús de les comunicacions. Sempre que sigui possible tenir connexions per cable, guanyarem en velocitat, fiabilitat i seguretat», diu.
Quan es fa servir la xarxa sense fil wifi a prop del router, «funciona correctament», però a mesura que l’usuari se n’allunya progressivament es comencen a notar les baixades de qualitat.
Aquests descensos de rendiment «no passen amb el cable», adverteix, a la vegada que recomana connectar els ordinadors a algun dels ports dels encaminadors per a millorar la qualitat del servei i minimitzar interferències sense fil per wifi entre dispositius i veïns de la mateixa finca.
A més, utilitzar el cable en lloc del wifi té un plus de seguretat. «Aquests dies en què es multiplicaran tota mena de transaccions en línia, com transferències bancàries o compres per internet, les connexions per cable són una manera de minimitzar el risc que interceptin les nostres dades sensibles: és molt més senzill el pirateig si s’emet per l’aire i es pot interceptar la comunicació que si es fa per mitjà de cable», conclou José Antonio Morán.
Font: UOC
