La seguretat alimentaria en la societat establerta que tenim descansa en quatre pilars fonamentals, la disponibilitat d’aliments, l’accés a tenir-los, que l’oferta sigui continuada i estable i que siguin d’ús nutricional. Segons la FAO un 10% de la població mundial no té a l’abast aliments i aquesta situació s’ha agreujat amb l’arribada de la Covid-19. Aquesta desnutrició que pateixen continents com Àfrica o Àsia continents on hi ha la majoria de persones que no tenen aliments té el seu origen en diverses causes, el canvi climàtic que afecta el rendiment de les produccions agrícoles que ha suposat la reducció d’aliments bàsics com l’arròs o el blat, però també es pot donar aquesta situació al revés, sobreproducció que provoca danys al medi ambient com la desforestació de les terres de pasturatge, la contaminació del sol amb pesticides o l’alliberament de gasos efecte hivernacle, cal dir que l’agricultura genera el 22% del total d’aquests gasos.
Si mantenim el ritma de creixement que tenim ara de les emissions de gasos no és viable que puguem baixar l’augment de la temperatura tal com es va quedar en el tractat del clima de París i suposa un revés a la seguretat alimentaria per posar en risc un terç de la producció d’aliments per les alteracions del clima, els canvis en la pluja, la desertització o la manca d’aigua pel rec. Però cal dir que la gana és el resultat de problemes estructurals del sistema d’alimentació que afecta la distribució, transformació i pautes de consum i per aquests motius la lluita contra la fam s’ha de fer de manera global.
Per eliminar aquests problemes s’haurien de tenir en compte entre altres tres qüestions que són fonamentals, el dret que té tot ésser humà estar ben alimentat, la sobirania alimentaria dels països i la seguretat alimentaria. L’agenda 2030 pel desenvolupament sostenible per tenir un consum sostenible te en primer lloc que eliminar la gana al món assegurant l’accés a una alimentació nutritiva i suficient per a tot l’any de tots els ciutadans tenint especial atenció als més vulnerables com són els nens o persones grans. Per arribar aquest objectiu el sistema agroalimentari que tenim avui s’hauria de transformar, la millora de la producció ha d’anar acompanyada d’un impacte ambiental zero i ha de ser resilient a les situacions crítiques com la de la Covid-19 o el canvi climàtic, les innovacions que han tret al mercat van en aquesta direcció, l’agricultura amb més tecnologies digitals que és més intel·ligent assegura la millora de la producció, per acabar aquest punt dir que un altre element essencial és el control de la pèrdua d’aliments i la reducció de residus.
Els canvis de temperatura, les pluges torrencials i les séquies fan que hi hagi malalties i plagues que afecten directament a la qualitat dels aliments agreujada ara per la pandèmia, la renda més baixa d’alguns sectors de la societat a causa de la Covid-19 o perquè han tret menjadors escolars ha fet que el consum d’aliments de baixa qualitat es disparés. L’innovació tecnològica és important, però no suficient, ha d’anar acompanyada d’un canvi d’hàbits per tenir un consum sostenible. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
