Municipi petit de la comarca del Montsià i en el seu terme hi tenim l’organització mediambiental Amevesaba que lluita pel benestar dels ciutadans de qualsevol contaminació atmosfèrica, residus, de l’aigua soterrada, aqüífers, entre altres. Una associació molt activa i respectuosa amb el territori, que ara està treballant en diversos fronts oberts, la planta de compostatge que es vol instal·lar sobre l’aqüífer, la contaminació nord i sud de les dues Sanses. Però s’ha obert un altre front relacionat amb el medi ambient provocat per una mala gestió dels que tenen a les seves mans la governabilitat del municipi, ja que han pres la decisió que el pregoner de la fira de l’oli que es farà pròximament al municipi la faci un soci de l’empresa que més contamina atmosfèricament el municipi, La Sansa. Cada vegada que s’ha mesurat la validació de la pinyolada i l’empresa ha estat en funcionament ha donat positiu en la contaminació en vectors com l’olorífica, particulada, CO₂ o policíclics, faig aquest apunt perquè quan l’empresa està aturada no contamina i havent-hi aquesta contaminació no podem deixar d’esmentar la contaminació difusa, que és la que hi ha a dins de l’empresa que els treballadors i conviuen cada dia exposant la seva salut.
La decisió ha estat un error de càlcul de qui ha pres la decisió, no pensada penso jo, perquè sent part del municipi ha d’estar assabentat de tota aquesta problemàtica de la contaminació atmosfèrica que afecta a tots els ciutadans, a més de menysprear a la ciutadania, aquesta setmana ha començat a treballar l’empresa i la mala olor ja arriba a tots els seus ciutadans i la inauguració de la fira la farà qui representa aquesta contaminació, és de riure i de molt poca sensibilitat pels veïns i veïnes que encara que per fora no mostrin l’emprenyat que estan tenen dies per pensar en aquesta afronta que els planteja les autoritats municipals i el curiós és que creuen que se’n sortiran, i per això faran els possibles, no per parar la contaminació sinó perquè es pugui celebrar la fira sense incidents, decisió totalment interessada impròpia dels càrrecs públics. Aquesta qüestió fa pensar en molts fronts, el primer quan els ciutadans voten els seus representants realment es miren els programes electorals o la coneixença personal de qui es presenta fa el pes per donar el seu vot, saben la problemàtica que els afecta com la contaminació i si és o no important per ells, pel seu comportament jo diria que no hi han de saber que afecta la salut de tots els ciutadans, la factura pot ser molt cara i davant la disjuntiva d’aturar la contaminació o contaminar-nos trien el segon, una decisió irracional que té una gran majoria, per queda bé al municipi ser, un ciutadà model, encara que sigui a costa de la seva salut, preocupant.
Els responsables haurien de revisar aquesta decisió, rectificar diuen que és de savis, veurem que fan si són savis o ximples, totes les decisions són revisables la tossuderia no serveix de res, hipotèticament si la gent enfadada amb la contaminació arriba al límit i acudeix a la inauguració proposant una afronta al convidat o no assisteixen a l’acte i se’n va tot en orris haurà sigut una feinada provocada pels que han muntat la fira per a res, havent pogut evitar-ho poden inaugurar la fira de l’oli de Santa Bàrbara amb tota normalitat i que sigui una gran fira. La sensibilitat demostrada amb decisions com aquesta fa que molts ciutadans es plantegin coses que poden tenir conseqüències pels que depenen d’aquests per tornar a ser elegits, ja que són els ciutadans que amb els seus vots elegeixen els càrrecs públics municipals que es mereixen un gran respecte i no un escenari burlesc com aquest. L’empatia hauria de ser un valor dels que es dediquen a la tasca pública que haurien de practicar més, el de posar-se en la pell de l’altre seria tot una pedagogia per entendre les reivindicacions que fan organitzacions com Amevesaba, saben la impotència que sent el ciutadà davant aquest tipus de contaminació no cal temptar a la sort, però si cal una rectificació i que s’hi pugui trobar una solució a tota la contaminació que pateix el municipi. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
