14.3 C
Amposta

A mal temps bona cara

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Han passat dues setmanes de confinament i encara queden, amb una mica de sort, un parell més de setmanes tancats a casa. Cadascú amb una tasca realitzar: teletreball, ERTO, cuidar els fills o simplement sense fer res. És cert que són moments durs, estranys i fins i tot estressants per culpa de la pandèmia provocada pel coronavirus. Però no per això hem de perdre l’optimisme i caure en el més gran pessimisme i en la por més alarmant. De vegades els humans som massa influenciables i un excés d’alarmisme per part de les autoritats, conjuntament amb un excés d’informació sobre un tema provoca una situació d’alarma general i un temor extrem a la ciutadania.

Tanmateix, si mirem les dades que ens ofereixen les autoritats sanitàries veiem que aquí a les Terres de l’Ebre per ara només han estat pocs els infectats, aproximadament un centenar de persones. Aquestes xifres equivalents en termes relatius al 0,0005 per cent dels ebrencs infectats pel coronavirus. Si comparem aquestes dades amb la darrera gran epidèmia que va afectar a tota la humanitat, la grip espanyola, durant el bienni 1919-1920, en què es va calcular que el 20 % de la població va patir aquella malaltia. Aquesta dada és equivalent a dir: que en la població que hi ha a les Terres l’Ebre actualment, un total de 36 mil ebrencs hagueren patit la grip espanyola. Davant d’aquestes xifres, potser és hora de preguntar-nos si hem fet un gra massa amb tanta paranoia col·lectiva? Bé, i no cal parlar del nombre de víctimes que va causar aquella grip i el que està provocant aquesta darrera. Per cert, aquella grip espanyola afectà els més joves no com ara que afecta la gent més gran i afeblida. I és que com diu el jove ampostí, Paco Palmer Margalef, el seu besavi Soneca sempre contava: “jo l’he passat i almenys i el més guapo s’ha quedat”.

El que demostra tot plegat que una actitud positiva davant les calamitats sempre és millor que una altra de negativa. I és gràcies a això que sorgeixen iniciatives individuals o col·lectives per tal de fer menys angoixants aquests dies. D’aquesta manera, i és molt d’agrair, per cert, les iniciatives com la de la policial local de Tortosa o de la Ràpita que van visitant xiquets a les seues cases i des del carrer, aprofitant els altaveus dels seus cotxes, feliciten la canalla pels seus respectius aniversaris. Així com recordar la iniciativa que ha pres, l’activista i psicòloga de Santa Bàrbara, Assumpta Arasa, que cada dia d’aquest confinament fa un article d’opinió a un diari digital ebrenc, concretament de l’Aguaita, parlant amb quina actitud hem d’afrontar aquests dies de confinament.

La veritat, que per part meua aquests dies de confinament he aprofitat per a llegir una col·lecció de biografies dedicades a dones famoses o que havien destacat durant la història de la humanitat en diversos camps. La darrera que he llegit ha estat la de l’activista dels drets humans: Irena Sendler. Aquesta activista polonesa coneguda com la “Schindler femenina” s’enfrontà contra l’exèrcit nazi durant l’ocupació de Varsòvia i amb el seu heroisme, tenacitat i coratge salvà aproximadament a 2.500 xiquets jueus de ser assassinats a les cambres de gas o de les condicions insalubres en què es trobava el gueto de Varsòvia on estaven confinats els jueus. Segurament i encara que els nostres representants polítics han venut aquesta lluita com una guerra particular, el cert que davant aquesta epidèmia hauríem d’aprendre de l’actitud d’Irena Sendler i recordar que moltes persones varen viure altres epidèmies i en condicions pitjor i varen sobreviure per crear llavors una societat millor.

Per acabar, recordar que el nostre territori ha viscut des de sempre amb malalties que minvaven considerablement la població: la malària, el tifus, la colera, la verola, etc. I també tinguérem una quantitat de metges bons que lluitaren per erradicar aquestes malalties. Malalties que afectaven, per cert, a la majoria de població, com per exemple el Dr. Ferran, nascut a Corbera d’Ebre i descobridor de la vacuna de la colera. O altres metges que s’entregaren en cos i ànima per ajudar a població ebrenca, com el Dr. Canicio a Sant Jaume o el Dr. Cartanyà a la Ràpita. Gent compromesa, del territori i que amb la seua dedicació i lluita ens recorden que podem sortir indemnes i sense cap trauma de qualsevol epidèmia o pandèmia. Més prompte o més tard hi ha una cura per qualsevol malaltia i per tant hem d’encarar les situacions en optimisme. I com diu el refrany: “a mal temps bona cara” o millor com cantava Bobbie Mcferrin a finals del s. XX: Don’t worry be happy.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -