14.3 C
Amposta

26-M: Deltebre vol revertir la inacció i descoordinació de les polítiques contra una regressió que amenaça el seu futur

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Redacció.- El delta de l’Ebre continua retrocedint i enfonsant-se una mica més cada dia, cada mes, cada any davant la passivitat i descoordinació de les administracions competents. Pagesos, propietaris i habitants d’aquest espai natural assisteixen, entre la desesperació i la resignació, a l’adveniment d’un escenari possiblement catastròfic amb l’acceleració del canvi climàtic: la possibilitat que bona part d’una de les zones humides més importants de la Mediterrània quedi sota l’aigua del mar en menys d’un segle, per l’acció combinada de la manca de sediments fluvials i la pujada del nivell del mar. El municipi de Deltebre, sens dubte, seria sinó el que més, un dels més afectats. Revertir la inacció i la descoordinació secular de les administracions competents es planteja com un repte per part dels diferents partits que concorren a les eleccions. Les receptes, però, no són encara del tot coincidents.

La imatge del restaurant ‘Los Vascos’, a la platja de la Marquesa i a l’accés de la península del Fangar, s’ha convertit en una de les referències visuals que millor dibuixa l’abast del problema de la regressió per a la costa del Delta i del municipi de Deltebre en concret. Una espècie de cap fortificat amb esculleres de pedra que desafia els embats del mar, l’edifici resisteix miraculosament al retrocés de desenes de metres que ha experimentat la línia de costa en aquest punt. Són alguns dels símptomes més cridaners dels mals endèmics que pateix ja el Delta: la regressió i la subsidència per la manca de sediments, agreujades els últims anys per l’agudització dels efectes del canvi climàtic.

Aquí, les llevantades assoten de forma repetitiva els blocs de protecció, molts dels quals han quedat ja mar endins. L’aigua salada sol inundar arrossars i els menjadors del restaurant o restringint cada cop més el camí d’accés al Fangar. “Som els resistents perquè hi creiem. Creiem que el Delta té futur. Creiem en la seva estabilització en la forma que està amb solucions reals i que algun dia algú ens faci cas”, argumenta una de les seves propietàries, Marcela Otamendi. Va heretar l’edifici i les terres d’arrossar pròximes dels seus avantpassats i es considera “agredida” per la inacció de les diferents administracions públiques competents davant d’un fenomen que, segons nega un cop rere un altre, no s’ha de veure exclusivament com un procés natural contra el qual només cap adaptar-s’hi sense plantar cara.

“Ens causa un dolor molt fort: no només és per la terra o el restaurant. Quan en el lloc al qual pertanys et sents agredit i qui ha de donar solucions no ho fa, la impotència és molt gran. El que intentem és lluitar a favor terra, nostres arrels”, sosté. Creu que el problema ja s’ha estudiat per tots els costats i està convençuda que davant de grans problemes, cal aplicar grans solucions. No descarta l’aplicació de mesures “dures” per intentar mantenir a ratlla el mar. “La malaltia més greu de totes és que no es faci res”, repeteix un cop i un altre.

Dirigents polítics de diferents administracions i de tots els colors han visitat sovint la zona amb aparent voluntat de conèixer el problema de primera mà. Fins aquests moments, però, bona part dels compromisos anunciats no han passat del terreny de les bones intencions. L’actual alcalde i candidat d’Enlairem Deltebre –coalició vinculada al PDeCAT-, Lluís Soler, també subscriu aquest plantejament. “Deltebre ha viscut durant molt temps resignat a prendre en els últims 70 anys una mitjana de cinc metres de línia costa cada any”, assegura. “No hi ha cap territori tan valoritzat i amb tan poca acció pública”, subscriu. Tant de la Generalitat, com de l’Estat, precisa.

Dics flotants autoinflables

Per això, tot i que el consistori no disposa de competències directes per fer front a fenòmens com la regressió costanera, Soler ha decidit durant els últims anys superar l’escenari de “frustració” i de “queixa permanent” davant la passivitat de les administracions superiors en un municipi que concentra el 8,5% de platges catalanes. Ho va fer ja el 2015, quan el mateix govern municipal va decidir enviar les màquines i camions a la zona del restaurant ‘Los Vascos’ per reforçar el mur de pedra. Recentment, fa només unes poques setmanes, va executar també el dragatge de la zona de la desembocadura per on entren i surten els pesquers del port fluvial local.

La gran aposta del seu equip és efectuar una prova pilot, elaborada per un gabinet d’enginyeria contractat per l’Ajuntament, per instal·lar “dics intel·ligents” submergits sota l’aigua, prop de la costa. Equipats amb membranes de neoprè, s’autoinflen amb aigua del mar per trencar la força de les onades en moments de temporal. Assegura el candidat d’Enlairem Deltebre que és un projecte que vol trencar l’etern debat entre les mesures toves i les dures, l’aplicació de solucions d’enginyeria basades en pedra i ciment que cada progressivament compten amb menys adeptes entre els tècnics.

Amb la complicitat del Departament de Territori i sostenibilitat i la UPC, el consistori va intentar fa dos anys aconseguir el finançament d’un projecte Life europeu per materialitzar una altra provat pilot amb elements tèxtils que permetessin retenir la sorra de les platges i analitzar els seus fluxos. Llavors, la proposta va ser descartada per problemes de “metodologia”.

Ara, Soler es compromet a fer possible aquest nou assaig en dos punts de la costa del terme municipal si torna a governar: a la zona dels ‘Vascos’, Fangar i la gola del Pal, d’una banda, però també a la zona de la bassa de l’Arena i Riumar, un espai, aquest últim urbanitzat i amb projectes oberts d’expansió. Tot plegat costaria 6 milions d’euros. Soler espera la col·laboració econòmica de la Generalitat i el govern espanyol, a més d’intentar novament la participació de la Unió Europea. No descarta que, d’assajar-se amb èxit, s’extrapoli la idea a la resta de la costa de Deltebre. Una operació que tindria un cost d’uns 60 milions. També planteja traslladar la idea a altres municipis del Delta, “de la mà” de la taula de consens territorial creada l’any passat per fer front al problema, amb presència dels ajuntaments i les comunitats de regants.
Actuar en “clau Delta”

Des de Més Deltebre-ERC, el cap de llista i principal rival de Soler a la reelecció, Joan Alginet, té seriosos dubtes sobre la viabilitat d’aquestes propostes. Més en la forma, que no pas en el fons. Des de la necessitat “essencial” de fer front als problemes derivats de la regressió, considera que l’esmentada taula de consens ha de jugar un paper central en la coordinació i a l’hora de vehicular aquestes iniciatives. Creu Alginet que Deltebre, com a municipi més afectat, ha de liderar de forma “responsable” els esforços dels municipis del Delta en contra del problema, treballant per “sumar a tots els ajuntaments i administracions” en aquesta lluita, tant les locals, com la Generalitat com l l’estatal. També deixant als tècnics la confiança suficient perquè treballin i generin propostes viables.

“El que faré després de guanyar les eleccions és reunir la taula. Les propostes des de Deltebre han d’anar de la mà dels altres pobles del Delta. Deltebre no pot anar pel seu compte. Els tècnics plantegen dubtes sobre el projecte dels dics. No és el futur que Deltebre miri pel seu compte i propi interès. Haurem de convèncer les administracions competents, i també Brussel·les. Europa ha de creure en la lluita contra la regressió”, argumenta, tot mostrant-se molt crític amb les propostes “unilaterals” de Soler i la despesa assumida per fer front a problemes, com el dragatge de la desembocadura del riu Ebre, que no són de competència municipal. “Hem d’actuar en clau Delta”, resumeix.

Alginet entén que cal exigir respostes davant de la proliferació de projectes i promeses incomplides. “Mentre es fan actuacions cada any a les platges de Tarragona, aquí no donen solució”, apunta. Creu que no es tracta estrictament d’una qüestió d’inversions o de recursos econòmics, sinó també d’accions concretes, com la necessitat de fer front al tancament de la badia del Fangar, amb els problemes que suposa per a l’activitat aqüícola, i la possibilitat de traslladar aquests sediments a punts de la costa on resultarien necessaris.

Necessitat de consens i mobilització

Conscient, també, que l’Ajuntament disposa de poques competències al respecte, el candidat del PSC, Aleix Ferré, és partidari de crear un consens per exigir a les administracions competents que “facin alguna cosa al respecte al més aviat possible”. També aposta per la taula de consens com a plataforma per unir a totes les administracions i agents implicats a l’hora de definir i executar projectes necessaris. Assumeix el dragatge de la desembocadura com una obra necessària però apunta també la necessitat d’actuar per evitar el tancament de la badia del Fangar per millorar la circulació de l’aigua i preservar l’activitat de producció de marisc.

“La gent és conscient del problema. Si no fem res, d’aquí 80 anys el 40% del Delta quedarà inundat: no estarem però si fills i net. La gent està conscient però podria estar-ho més. Amb temes com la independència s’organitzen autocars a Barcelona a les manifestacions. Quan la gent vol, s’anima i amb aquest tema ens hauríem de posar d’aquesta manera: demanar, exigir i manifestar-nos perquè és un problema que no està tan lluny”, tanca Ferré.
ter

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -