Com cada any se celebra el dia de les zones humides, per fer pedagogia d’un dels ecosistemes més rics, importants i diversos biològicament, alhora amb una gran fragilitat i molt vulnerables,el Conveni Ramsar, un tractat internacional aprovat el 2 de febrer de l’any 71 a la ciutat Iraniana de Ramsar, d’aquí el seu nom, que consisteix en la conservació i l’ús racional de totes aquestes zones mitjançant accions nacionals, regionals i locals que amb la col·laboració Internacional contribueix al desenvolupament sostenible del planeta en especial aquelles que proporcionen un habitat per les Aus, l’adhesió d’Espanya al conveni es va produir el 18 de març del 1982.
Catalunya té bons exemples de zones humides,els Aigua Molls de l’Empordà, el Delta del Llobregat,Estany de Banyoles, Estany d’Ibars hi ha al territori del Baix Ebre i tenim la zona humida més gran de Catalunya amb gairebé vuit mil hectàrees, amb més de cinc-centes espècies d’aus ,catalogada com a zona ZEPA que forma part de la reserva de la biosfera, es troba a la desembocadura de riu Ebre amb una riquesa única de flora i fauna combinada amb productes culturals, turístics i gastronòmics sent el més important del Sud d’Europa, el Delta de l’Ebre.
Fins al segle XX i en concret l’any seixanta, les zones humides, varen ser els ecosistemes menys estudiats de tots, però des de les hores en els països industrialitzats han regit amb força pel canvi d’actituds dels ciutadans respecte a aquestes zones que han deixat de ser inútils a ser uns ecosistemes valorats adquirint la denominació, ecologista, aquest interès social i científic ha coincidit que una part d’ells han estat alterats i destruïts.
Les zones humides naturals són terrenys amarats d’aigua artificials o naturals d’aigua dolça o salada que estan en el límit entre les zones terrestre si aquàtiques, que absorbeixen l’aigua d’inundacions de pluges o masses d’aigua provinents de rius, embassaments o aigües soterrades que durant les séquies l’alliberen al sol.
Les zones humides artificials del nostre territori són les Salines de la Trinitat d’un gran valor ecològic per la fauna i els embassaments d’aigua potable hidrològicament molt importants que es destina a aigua de boca pels pobles del Baix Ebre.
Les zones humides són ecosistemes complexos que tenen una gran importància social, territorial i ecològica que es contemplen com espais naturals que es defineixen com sistemes que interactuen en el medi on es troben i la seva biologia, els científics les defineixen com anomalies hídriques del terreny molt importants per la producció de comunitats biològiques diferents del seu entorn i són la transició entre dos ambients, el terrestre i l’aquàtic on el nivell freàtic aquesta a la superfície del sol coberta d’aigües poc profundes on la permanència d’aquesta determina els tipus d’éssers vius que l’habiten , el desenvolupament del sol i les funcions ambientals d’aquestes zones les hem d’entendre per les diferents interaccions humanes, químiques o biològiques que tenen una acció directa o indirecta sobre el Medi Ambient i la societat que els envolta i determinen el seu valor, sent les funcions els serveis i recursos que es queden a la societat.
Aquests ecosistemes emmagatzemen i retenen aigua pel consum a més de produir i mantenir una vida silvestre rica, de retenir nutrients i sediments de les masses d’aigua actuen com a filtre per eliminar gran quantitat de substàncies tòxiques d’aquestes i són necessàries en el marc que ens movem i cal que les cuidem.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
