Tornem a tenir un visitant especial al Delta de l’Ebre, el caragol poma o zebra, espècie invasora que no és nova al territori; es tracta d’una plaga que es pot controlar, però no erradicar i que va ser descoberta al Delta el juliol del 2009 quan va envair el marge i aquesta vegada la invasió ha estat al marge dret, espècies que es propaga molt de pressa a causa dels aiguats i segur que del relaxament de les administracions que després d’haver-lo aturat en el marge esquerre no han pensat que una altra invasió era possible, propiciant la relaxació de les mesures i la dispersió del caragol en el marge dret del Delta. Aquests caragols són d’origen sud-americà, en concret prové de les conques fluvials de l’Amazònia amb presència a Bolívia, Argentina i Brasil on viuen en aigües dolces com estanys, rius o arrossars i fora dels seus hàbitats es consideren espècies invasores greus. Aquest caragol assoleix altes densitats desplaçant les espècies autòctones i provoca molts danys a l’agricultura, cultius d’arròs o a la vegetació aquàtica i, també, pot transmetre patògens.
La seva introducció al territori pot venir de dues vies; la primera és la introducció intencionada per aquariofília com animal domèstic i la segona per alliberament i expansió de la maquinària o cotxes. Es va localitzar oficialment en un canal de desguàs a la zona de l’ermita de l’Aldea a vora del riu Ebre; aquest gènere de caragol «Pomacea maculata» ha estat transportat a nivell global per a l’aqüicultura «consum humà» o per a l’aquariofília «comerç d’animals per aquaris» d’on algun exemplar s’ha pogut escapar o ser llençat al medi natural, convertint-se ràpidament en una de les plagues més destructives pels camps d’arròs del territori per la seva alta capacitat de reproducció. Pel que sembla faria falta una llei que al prohibís la seva venda, i es prohibís portar-los a botigues per vendre o per menjar al ser altament perjudicials. No existeix una xifra del nombre d’actuacions fetes contra el caragol poma al nostre territori per part de les administracions; aquestes s’executen de forma continuada i per fases anuals des del 2009, coordinats pel Departament d’Agricultura de la Generalitat, les diferents entitats de la zona i la comunitat de regants. Les intervencions específiques anuals són molt elevades, només en un sol hemidelta més de 1600 actuacions. Les mesures aplicades en aquestes intervencions són la retirada manual o mecànica d’exemplars, postes d’ous i adults, tractaments amb aigua de mar en arrossars, desguassos, assecaments de finques, neteja de maquinària agrícola i control en l’últim tram del riu Ebre; aquestes campanyes de la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre es fan per mantenir i evitar la propagació aigües amunt del riu Ebre.
Aquesta espècie no ha desaparegut mai totalment del Delta de l’Ebre des de la seva introducció. La seva presència als caps de terra es deu a factors estructurals i biològics que fan impossible la seva erradicació definitiva; el tram baix del riu i els canals de drenatge acumulen milions d’exemplars que actuen com a font d’infestació constant cap als arrossars; les femelles ponen més de 800 ous per posta facilitant la recuperació ràpida del caragol quan les condicions li són favorables; és una espècie forta que aguanta els canvis de temperatura i els períodes sense aigua, la maquinària agrícola treballant, la connexió entre les séquies i el corrent d’aigua facilitant la seva dispersió de forma ràpida pels arrossars. Les actuacions per aturar aquesta espècie invasora que fan les administracions són diverses, retirada manual que es fa de dia i nit, tancar i aïllar la zona on viu el caragol per evitar que vagi a altres llocs, prohibir temporalment la pesca, netejar la vegetació tallant canyes de les vores del riu, lloc on pot viure el caragol i deixar les seves postes d’ous; s’apliquen també tractaments controlats amb biocides o saponines per reduir la seva població. Tots aquests treballs es fan de manera conjunta amb les comunitats de regants i els arrossaires per la protecció dels camps sense tallar l’aigua del rec.
Segons entitats ecologistes i els moviments de gestió del medi ambient, l’erradicació del caragol poma exigeix unes mesures principals que poden ser deixar assecar els camps durant períodes clau per eliminar l’aigua necessària per a la supervivència i reproducció del caragol, utilització de productes de baix impacte ambiental, derivats de saponines o tractament amb aigua salada en canals i desguassos, instal·lació de filtres i malles a les entrades i sortides d’aigua per evitar que els caragols es desplacin lliurement pels camps o l’aplicació d’inundacions controlades d’aigua per reduir la seva presència en els desguassos, cosa que per la relaxació no s’ha fet. Fins ara les actuacions fetes han servit per contenir i frenar l’expansió massiva de la plaga durant anys, evitant que els conreus d’arròs s’haguessin de deixar de fer molt abans, però ara amb els fenòmens del canvi climàtic com les inundacions, han facilitat que torni a guanyar terreny i s’estengui pel marge dret del delta. Però cal de les administracions que no tinguin cap moment de relaxació perquè el caragol no para i si troba escletxes com la relaxació es torna a dispersar i això té un cost molt alt pels ciutadans. Les administracions van abocant diners públics en grans empreses privades com són les arrosseres i no hauria de ser així; el ciutadà és el dany col·lateral de tot, segons els polítics que són els que distribueixen els diners de manera aleatòria, sovint molt malament. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental