“Va passar una nit a comissaria i l’endemà el van soltar, en aquell moment et sents totalment desprotegida”

En aquest primer semestre del 2022 s’han denunciat 170 nous casos de violència masclista a les Terres de l’Ebre, lleugerament menys que l’any passat on se’n van denunciar 198. Són les dades de l’àrea regional dels Mossos d’Esquadra que ha donat Mar Lleixà, directora dels serveis territorials d‘Igualtat i Feminismes. 

La directora territorial d’Igualtat i Feminismes, Mar Lleixà, ha recordat que el nombre de denúncies per violència masclista sempre representa “un percentatge petit” dels casos que existeixen i que “surt a la llum només la punta de l’iceberg”.

La redacció d’Imagina Ràdio ha pogut parlar amb Mayte Ramos de Masdenverge, victima de violència masclista des del 1990 fins al 2013 a mans de diferents parelles que van anar passant per la seva vida.

• Quan vas ser conscient que erets victima de violència masclista?
  Vaig començar a ser conscient de que estava patint violència de gènere quan actes cotidians de la majoria de la gent, en el meu cas, es van tornar problemes de parella. Per exemple, quan arribava més tard del compte a casa per qualsevol imprevist, quan em posava roba que m’agrada però era massa curta (per al seu gust) o quan volia sortir de festa amb les meves amigues. Realment vaig ser conscient del tot, la primera vegada que em va agredir físicament. Les agressions psicològiques passen més desapercebudes i costa més d’adonar-te’n de que estas patint violència de gènere, però quan et posen per primera vegada la mà damunt, ja no tens cap mena de dubte del que estas vivint.

• Quin es el procendiment que vas seguir?
  La primera agressió física que vaig viure, la vaig anar a denunciar als Mossos d’Esquadra, van venir a buscar-lo a la casa que compartiem i se’l van emportar detingut, va passar una nit a comisaria i al dia següent el van soltar. En aquell moment et sents totalment desprotegida.

• Com ho vas viure?
  Ho vius amb temor, amb una angoixa constant. Tens temor de que li faci alguna cosa als teus fills, a tu. Et reculls a casa perquè tens temor de trobar-te’l per qualsevol lloc i que et faci alguna cosa, deixes de tenir vida social, deixes de sentir-te persona.

• Com va afectar al teu entorn?
  Quan passen aquestes coses, hi ha de tot. Trobes gent que et creu i t’ajuda, però hi ha gent que qüestiona el teu paper, com has reaccionat davant d’això, perquè no el deixes, etc.

• Perquè a tantes dones els costa tant animar-se a fer el pas de denunciar?
  Perquè la majoria de dones en aquests casos estan desprotegides. Escoltes per la televisió molts casos de dones que tenien una denúncia al seu agressor i acaben mortes, i això, clar, et fa sentir molta temor, no vols ser tu la següent que surti a les notícies o tu i els teus fills.

• Quin paper juga la societat o l’entorn més proper en aquesta decisió? A vegades costa molt d’entendre des de la societat en la que vivim, potser cada vegada menys, però quan jo vaig ser víctima de violència de gènere, era un tema molt tabú, molt més que ara, i era molt complicat viure en una societat que no era conscient d’aquesta problemàtica. En quant a l’entorn més proper, normalment no saben que està passant aquesta situació o en el cas dels fills són víctimes també, en la majoria de casos menors d’edat que no són capaços de gestionar aquests tipus de problemàtiques.

• En el cas que el matrimoni tingui fills, quins efectes creus que poden provocar-los presenciar maltractaments? Molt probablement, m’arriesgaria a dir, que tots els nens/es que viuen el maltractament a les seves mares, tenen traumes psicològics. La majoria en la seva edat adulta tindrà relacions tòxiques perquè quan som petits actuem per còpia, es a dir, aprenem a base del que veiem, si en una casa es veu normal els maltractes, quan aquests nens/es siguin grans, no ho veuran raro, no ho veuran un problema, perquè és el que han viscut.

• A que es deu que algunes dones no siguin conscients de que estan vivint violència masclista?
  Crec que totes les dones són conscients d’estar vivint violencia de genere, però la desemparacio de les administracions i de la justícia, sumat a que la majoria de vegades hi han fills menors pel mig, fa que la dona aguanti tot el que pugui i més pel bé dels seus fills i pel seu propi.

• Que creus que fa que en una relació sentimental hi hagi violència masclista? Quan es perd el respecte entre les dues persones, i una d’elles (majoritàriament l’home) es creu amb superioritat sobre la dona. L’educació que donem als nostres fills és importantíssima i si l’home de petit ha vist això a casa, i ho ha normalitzat (com he dit abans), el més probable és que ell mateix ho repeteixi.

Redacció- Xavi Llambrich