14.3 C
Amposta

Unes 800 persones a l’any són víctimes d’estafes per falses inversions en criptomonedes, segons els Mossos d’Esquadra

Els delictes relacionats amb les criptomonedes pugen entre un 15 i un 20% cada any, amb 1.600 denúncies el 2021

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Tot i que les criptomonedes van entrar en circulació de forma activa fa uns deu anys, no va ser fins fa cinc que els Mossos d’Esquadra van detectar que els delinqüents les estaven utilitzant com una eina més. “Vam veure que els criminals les feien servir de diverses maneres: per ocultar les seves operacions, per cobrar rescats sense deixar rastre o per crear estafes d’inversió”, explica en una entrevista a l’ACN el cap de l’Àrea Central de Delictes Econòmics dels Mossos d’Esquadra, el subinspector José Ángel Merino. La policia catalana assegura que “en contra del que es creu”, les transaccions amb criptomoneda es poden rastrejar: “És difícil però no impossible”.

“Que els delinqüents utilitzin monedes virtuals no és una moda, és quelcom que ha vingut per quedar-se”, explica Merino. De fet, diu que les denúncies relacionades amb criptomonedes no han deixat de créixer en els últims anys. Concretament, el subinspector detalla que cada any les denúncies d’aquest tipus creixen entre un 15% i un 20%.

Les falses inversions, l’estafa principal

El 2021 es van rebre unes 1.600 denúncies vinculades amb alguna moneda virtual. Segons assenyala Merino, la meitat, unes 800, es corresponen amb una estafa que la policia anomena “falses inversions”.

Es tracta d’un engany en què la víctima creu que està invertint en moneda virtual però, en realitat, està enviant diners a un estafador. L’engany comença quan l’individu ofereix a una persona assessorament per comprar moneda virtual. Si aquest accepta, l’estafador li demana una sèrie de pagaments d’entre 200 i 300 euros per donar-se d’alta en una plataforma a través de la qual podrà comprar i invertir en criptomonedes.

La plataforma, però, és un muntatge dels estafadors que recrea un lloc web d’inversions. Allà la víctima hi veu dades i gràfics del rendiment de les seves suposades criptomonedes. Llavors l’estafador intenta establir un vincle de confiança amb la víctima, el convenç que les seves inversions estan fructificant i el convida a fer aportacions més importants. Segons Merino, les víctimes poden arribar a aportar entre 20.000 i 40.000 euros, creient sempre que els estan invertint.

Aquests estafadors actuen com a bandes criminals i cada membre té rols determinats dins l’organització: el que capta, el que fidelitza, o el que crea la plataforma web falsa, entre altres. Segons les investigacions dels Mossos, aquests grups acostumen a operar des de ‘call centers’ d’Europa de l’Est, tot i que quan parlen ho fan en castellà, i tot el contacte que tenen amb la víctima el fan online o per telèfon.

Quan la víctima vol recuperar tant la inversió feta com els beneficis que teòricament ha obtingut, l’estafador li demana més diners sota el pretext que són despeses de gestió per la transferència. Finalment, l’estafador desapareix. “És llavors quan la víctima s’adona que ha patit una estafa i ve a comissaria”, puntualitza Merino.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -