Ens cal tenir una visió global i una integral dels problemes que climàticament tenim evitant impactes catastròfics o l’espoli que s’està fent de la natura per poder gaudir d’una bona salut per les persones que en un planeta malalt és difícil de tenir. S’ha de fer el possible per arribar acords globals que a vegades, no sempre, condueixen a èxits que milloren la qualitat de vida del planeta i la nostra com, el probable tancament del forat de la capa d’Ozó a partir del 2040, aquestes accions d’emergència que exigeixen una actuació col·lectiva i ràpida pel gran que són amb l’actuació de tots els governs, en actes com aquest que estan en la línia vermella no actuar voldria dir rendir-se al canvi climàtic i atendre’ns a les seves conseqüències. En la 28a Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi Climàtic celebrat a Dubai el novembre passat, es va reconèixer el canvi Climàtic com una gran emergència per la salut de les persones i 120 països varen signar la Declaració sobre el Clima i Salut, en la resolució van establir una resposta al canvi climàtic com el primer objectiu estratègic del 14è programa general de treball de l’OMS (2025-2028). Les accions que protegeixen, restauren, conserven, utilitzen de manera sostenible o gestionen ecosistemes naturals són crucials per atenuar el canvi climàtic perquè proporcionen més del 30% de les reduccions d’emissions a l’atmosfera que limiten l’escalfament a menys de 2° abans del 2030 i dins d’aquestes accions es troben les zones humides o els boscos tropicals.
Aquestes activitats són necessàries per a l’adaptació reduint els impactes directes que es relacionen amb el canvi climàtic com erosions, despreniments de terres, inundacions, onades de calor, estrès hídric per evitar col·lapses en els sistemes de salut i altres serveis essencials com el sanejament o la disponibilitat d’aigua neta, ajuden després dels desastres a la regeneració dels mitjans de vida donant suport al seu entorn i als ecosistemes bio diversos reduint el risc de malalties infeccioses. Quan el sector de la salut interactua dins d’aquests paràmetres poden adoptar solucions que es basen en la natura per garantir el dret a la ciutadania amb fórmules senzilles, però efectives comparades amb altres més complexes per reduir riscos que sovint no tenen gaire eficàcia. El sistema MoMo monitora la mortalitat diària per totes les causes en el marc del pla d’accions preventives contra els efectes de les excessives temperatures del Ministeri de Sanitat que ens diu que a Catalunya, de l’1 de juny a l’1 de setembre d’aquest any hi ha hagut 347 morts per la calor, mentre que l’any passat varen ser 288 que demostra que el canvi climàtic no s’atura i que cada any va a més, reforçant aquestes dades l’estudi de Nature Medicine fa l’estimació de morts per la calor l’any passat a la UE el més càlid enregistrat al planeta en més de 47 000 persones i tenint en compte el clima dels països la mortalitat més gran és al sud d’Europa com Espanya, Grècia, Itàlia, Xipre o Portugal. Fins ara a la UE les persones mortes o malaltes eren de l’ordre de vuit vegades més que les del fred, per la tendència es va revertint cada any a causa de l’escalfament del planeta.
Aquest canvi climàtic que és global, ens afecta a tots per igual, a qualsevol lloc del planeta, a Catalunya les previsions fetes diuen que el clima mediterrani que tenim ara té els dies comptats, segons l’estudi de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) estima que a mitjan segle ja no el tindrem al nostre país serà substituït per les condicions pròpies de regions estepàries i semiàrides, es reduiran les precipitacions entre un 14 i un 20% i la temperatura augmentarà 1,43 °C. El clima mediterrani deixarà de ser dominant a tot el litoral i prelitoral, la Catalunya del 2050 tindrà un clima anomenat sec estepari fred que indica poca precipitació, una presència quasi inexistent d’arbres amb un estrat herbaci, els episodis de sequera seran més freqüents, els estius seran més llargs i les onades de calor més fortes.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental