La llevantada ha tornat un cop mes a sobrepassar la barra del Trabucador deixant el pas cap a les salines molt compromès, a l’espera que el setembre s’acabin de posar a les puntes i llocs febles de la barra més sorra i compactar-la. Fa la impressió que la direcció tècnica d’aquesta restauració ha entrat en un rínxol i no acaben de veure la llum, la compactació a base de terra s’ha fet més vegades i no ha tingut èxit, la barra és un element dinàmic que quan l’aigua del mar l’estreny pel temporal ha de fer com una molla, anar enrere i tornar al seu lloc quan l’aigua afluixa. El replè de la barra del Trabucador amb sorra i la seva compactació ens deixa una barra rígida que no aguanta l’envit de les ones quan hi ha temporal perquè com que no és dinàmica, l’aigua passa per sobre i la desmunta.
Però això el cos tècnic ja ho sap, aleshores la pregunta és, perquè es gasten materials, feina i diners dels contribuents en una restauració sense èxit que llevantades més petites que el Gloria la sobrepassen, potser haurien de fer un Reset i començar de zero, amb un altre enfocament que derives en un èxit total. El nou enfocament implica deixar que es faci una restauració natural, assegurant que els sediments baixin pel riu i puguin anar restaurant, no solament la barra del Trabucador, sinó que arribarien a tot el Delta de l’Ebre. Però aquesta restauració natural necessita un temps llarg que sense un pla B que assegurin l’activitat de les Salines no es pot dur a terme.
La solució per aquest pla B vindria per la construcció d’un pont Mòbil que des de les salines arribes a la Ràpita per on poguessin circular camions de vint tones o més assegurant l’activitat de manera temporal fins que la barra del Trabucador estigues restaurada, el cost d’aquesta operació podria ser zero. Només s’hauria de fer una petició a l’exèrcit de terra (així deixarien d’anar amunt i avall per les carreteres i de baixar tancs a l’AP-7 fent el carallot) al RPEI (regiment d’especialitats d’enginyeria) la seva feina és ajudar a la mobilitat de les persones i cotxes i són capaços de muntar un pont flotant que pot suportar fins a vuitanta ton amb 14 h de feina. Actuen en el territori quan la població civil ho necessita on el clima, inundacions o temporals facin imprescindibles la construcció d’aquests ponts. Cal posar d’acord a tots els actors d’aquesta restauració per fer aquesta petició i posar el nou enfocament natural a la restauració amb el pla B assegurat de manera temporal sense presses, però sabent que quan acabi serà un èxit total.
Sembla una proposta irrealitzable, no obstant això, crec que s’han de provar totes les opcions per saber si es poden tenir en compte, ens hi juguem molt al parc natural tant per la flora com la fauna i per l’activitat de les Salines importants per la biodiversitat, hem de fer el possible perquè hi hagi un bon encaix entre les dues activitats sense que cap d’elles en surti perjudicada, aquesta seria la millor aposta per aquesta restauració. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
