Quan es posa en marxa un nou impost al país amb uns ingressos de més de setanta milions d’euros s’ha de tenir una previsió de despesa i pel que sembla des del govern no saben on es gastaran, aquest tipus de gestió que no té res a veure amb els cànons acadèmics és pròpia d’algunes polítiques neoliberals que actuen sense cap previsió fent a cada moment el que els interessa més, l’administració de Catalunya sembla que és el model que ha triat.
El setembre passat, l’administració Tributària de Catalunya ha decidit el termini per pagar el nou impost de les emissions de Diòxid de Carbó de vehicles de tracció mecànica, que deriva de la llei aprovada al Parlament de Catalunya del Canvi Climàtic, afecten un total d’un milió sis-cents mil usuaris amb més de dos milions dos-cents mil vehicles a càrrec seu entre motos, cotxes, furgonetes i altres. Catalunya és l’única comunitat que té aprovada la llei del canvi climàtic i posarà al cobrament aquest impost que arriba en un moment de crisi en el sector automobilístic i amb una fórmula del tribut fet per la Generalitat sense aquesta consensuada amb el principal sector afectat i amb greus errors.
La base pel càlcul és la xifra d’emissions en grams per kilòmetre recorregut que està a la fitxa tècnica del vehicle, els cotxes que no superin els 120 grams de CO₂ per km recorregut el 2021 no hauran de pagar per una disposició transitòria aprovada en el Parlament de Catalunya, però ho farà a partir del 2022 amb un import anual de 14 euros, el vehicle amb 180 grams de CO₂ per km l’import és de 40 euros i a partir del segon any de 83,50 euros per any. Aquest impost s’ha de pagar cada any i s’adjunta a l’impost de matriculació i circulació, la llei del canvi climàtic aprovada el va crear per impulsar la reducció de gasos efecte hivernacle mitjançant la penalització addicional dels vehicles més contaminants. Un error major en penalitzar i recaptar sense donar una alternativa al parc de vehicles més contaminants.
Aquest impost s’ha posat en marxa amb molts errors del cens de vehicles i el càlcul d’emissions de gasos per aquest motiu la Generalitat ha rebut més de tres mil reclamacions que pertorben a les autoritats administratives de Catalunya al càrrec d’aquest. Moltes d’aquestes reclamacions s’han derivat a la Direcció General de Tràfic per ser l’organisme que ha facilitat les dades a l’Agència Tributaris de Catalunya que ha fet tots els càlculs. Els errors apunten al fet que se’ls assignava des de la Generalitat emissions més altes o baixes de les que hi havia a les fitxes tècniques i com a conseqüència vehicles que haurien de pagar no ho fan i els que no haurien de pagar ho fan, l’embolic està servit.
A la UE els cotxes que es venen son cada cop menys contaminants, però la feina a fer és immensa, les emissions mitjanes dels cotxes venuts és de 106,7 grams de CO₂ que està per sobre l’objectiu marcat per aquesta que era de 95 grams de CO₂, al nostre país les xifres son més altes estem a 110,5 grams de Diòxid de carbó. Les administracions estan aplicant el pla equivocat, primer sancionen, recapten, després concedeixen ajuts i sembla que no és la solució, per impulsar la demanda social i empresarial de vehicles sostenibles s’ha de facilitar la compra i acabar amb la incertesa d’elaboració de plans de mobilitat homogenis i comuns. Les critiques al nou impost, justificades, venen dels usuaris i el sector de l’automòbil que demanen la suspensió de l’impost fins que s’hagi superat la crisi sanitària, econòmica i social que estem petin, però en tot cas l’impost serà inevitable tant si hi ha moratòria com si no, l’objectiu fixat és arribar a zero emissions de Diòxid de Carbó. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
