Les reivindicacions dels joves espanyols no tenen èxit quan es tracta de defensar els seus interessos, ja que troben limitacions a l’hora d’accedir a l’esfera pública i això fa difícil que els polítics tinguin en compte les seves demandes. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi El impacto de los jóvenes en la esfera pública: la disolución del Consejo de la Juventud de España en la prensa y en Twitter, que ha publicat un equip de la UOC a la revista Comunicar, publicació científica de comunicació. La recerca, que s’emmarca en el programa europeu Euryka, analitza l’impacte a la premsa i les xarxes socials de la proposta de dissolució del Consejo de la Juventud de Espanya (CJE) que el govern espanyol va llançar el 2013, arran d’una llei decretada l’any anterior. La recerca s’ha centrat en una vuitantena de notícies sobre el cas publicades en 22 diaris estatalsentre el 2012 i el 2017, també en l’impacte de la campanya a les xarxes #salvemoselCJE que es va activar durant aquell període.
Anna Clua, coautora de l’estudi i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, explica que, «en bona part dels diaris, la notícia es va tractar com un fet noticiable puntual i de baixa repercussió. Els mitjans van tractar la notícia amb declaracions i no van entrar en la profunditat i les conseqüències de la decisió». Això, segons la investigació, va impedir que la proposta de desaparició del CJE entrés en l’agenda ciutadana. Pel que fa a les xarxes socials, concretament Twitter, Clua assenyala que la campanya va acabar en el que tècnicament es coneix com a «caixa de ressonància»: «Només es van mobilitzar els joves que ja hi estaven interessats i implicats. El debat i la crítica no van arribar a la resta de ciutadans».
En aquest sentit, l’estudi suggereix que no sempre es maximitza el potencial que ofereixen les xarxes socials per a traslladar un tema a l’agenda pública. El repte «és que les agències i campanyes liderades per joves puguin utilitzar i maximitzar el potencial de les xarxes com a espais efectius d’acció política i no caure en l’efecte gueto», afirmaNúria Ferran, coautora de la recerca i també professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. La campanya #SalvemoselCJE es va moure dins de les xarxes de la mateixa estructura del CJE. Això demostra que «el fet que l’etiqueta circulés a Twitter no implica que les demandes dels joves superessin eficaçment el mur de la “comunitat aïllada”», argumenta Ferran, que és investigadora del projecte Euryka, en què s’emmarca aquesta investigació.
La recerca, de la qual també ha format part l’investigador Ludovic Terren, conclou que els temes que preocupen els joves no arriben al debat públic i que no tenen veu com a actors socials. Clua apunta que «l’Administració hauria de replantejar la manera de convidar els joves a participar en política i els joves han de pensar com poden incidir en l’agenda pública d’una manera efectiva mitjançant recursos com les xarxes socials», i encara fa una última reflexió: «Els joves no se’ls té en compte com a actors polítics; probablement, perquè encara no poden votar. Paradoxalment, no passa igual en l’àmbit del consum, on el públic jove és un objectiu».