La Universitat de Girona (UdG) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han participat en un estudi neurocientífic que ha de permetre millorar el diagnòstic de l’alzheimer i el seu posterior tractament. Es tracta d’un treball conjunt entre investigadors del Center Brain and Cognition (CBC) de la UPF i el grup de recerca Visualització Realitat Virtual i Interacció Gràfica de la UdG. L’estudi ha aportat “novetats rellevants” sobre la dinàmica i interacció de les proteïnes beta-amilode i tau, que causen la malaltia i l’impacte que té cadascuna en els diferents estadis. D’aquesta manera es podrà avançar en la recerca del diagnòstic, però també dels tractaments amb nous biomarcadors un cop s’ha detectat la malaltia.
L’estudi ha conclòs que, en les primeres etapes de la l’alzheimer, el major impacte de la malaltia es produeix per una major acumulació de la proteïna beta-amiloide. En canvi, en la seva fase més avançada, aquest impacte es pot atribuir a una major concentració de la proteïna tau. Totes dues produeixen una alteració de l’equilibri entre l’estat d’excitació i inhibició de les neurones, la qual cosa contribueix a la deterioració cognitiva de les persones afectades.
Fins ara, s’havia demostrat aquest desequilibri en estudis amb animals i amb mostres cerebrals de cadàvers humans però faltaven evidències que això passa també en persones vives que tenen la malaltia. La principal dificultat per a aconseguir-ho és que l’activitat d’excitació i inhibició neuronal no es pot mesurar directament amb tècniques de neuroimatge, però sí que s’ha aconseguit amb les de modelatge de tot el cervell utilitzades en aquesta recerca. En concret, s’ha pogut mesurar l’impacte de les dues proteïnes sobre el desequilibri de l’excitació/inhibició neuronal, a partir d’eines de simulació matemàtica i computacional.
Publicació de l’article
Els resultats d’aquesta recerca s’han publicat en un article a la revista especialitzada Alzheimer’s Research&Therapy. L’autor principal és Gustavo Patow, i està vinculat als grups de recerca Visualització, Realitat Virtual i Interacció Gràfica (ViRVIG) de la Universitat de Girona i al de Neurociència Computacional, del Center of Brain and Cognition (CBC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Patow també és coautor de l’article el director del grup de Neurociència Computacional del CBC, Gustavo Deco (ICREA). Els altres coautors de l’article, Leon Stefanovski, Petra Ritter i Xenia Koveleva, estan vinculats a diverses universitats i centres mèdics i de recerca d’Alemanya.
L’autor principal de l’article assenyala que aquests estudis permeten formular i testar hipòtesis i que proveeixen d’informació i, a vegades, de nous coneixements sobre la malaltia.
“Hem pogut determinar la importància relativa de les dues proteïnes, que es creu que són la causa de l’Alzheimer, al llarg de l’evolució de la malaltia, cosa que permet alhora generar informació valuosa que permet ajudar en el seu diagnòstic”, destaca Patow.
ACN
