14.3 C
Amposta

Trobada una muralla al Coll del Moro de Gandesa

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

Rafel Jornet i Carme Belarte, directors dels treballs d’excavacions del jaciment del Coll del Moro a Gandesa, juntament amb Carles Luz i Ferran Bladé, alcalde de Gandesa i Director dels serveis territorials de cultura respectivament; es reunien avui amb la premsa per explicar totes les noves troballes que s’han pogut documentar en aquesta sisena actuació al jaciment.

Ja des de principis, es deduïa que el jaciment no es tancava només a la torre fortificada i des de les administracions i els mateixos Jornet i Luz insistien en la importància de seguir excavant per poder delimitar i constatar la importància del poblat iber en tots els aspectes socioeconòmics; a les últimes actuacions es van descobrir un taller de lli, el trull i els magatzems que ja donaven pes a la teoria abans esmentada, fent clarivident que el poblat tenia una gran importància comercial.

En aquesta sisena actuació Rafel Jornet destacava que és molt important delimitar i acabar de dibuixar com era el jaciment, així doncs incidien en poder treure tot el terrer artificial ubicat sobre les muralles, una muntanya artificial que s’havia creat en antigues excavacions realitzades des dels anys 70, que condicionava la feina dels arqueòlegs en l’actualitat. Aquesta acotació es feia després de veure els traçats urbans (carrers i ubicació de les cases) que permetia crear un dibuix de com era l’assentament, ja que feia clar que la porta o accés a la població estava ubicada justament en aquella zona. Una vegada extrets tots els metres cúbics de terra es podrien veure perfectament dues muralles de dues fases diferents, la més alta d’un castelum romà datat als s. II i I AC. Amb aquestes excavacions Jornet assegura que podran començar a dibuixar com era un castelum romà i aprofundir en el coneixement d’aquesta època, ja que són segles en molt poca documentació fins ara a la Terra Alta. Justament sota es pot veure la muralla ibèrica amb estrats d’enderroc.

Aquest jaciment pareix que tenia un rol de nucli principal del territori, amb una sèrie de jaciments més petits que serien dependents d’aquest mateix, després de fer prospeccions a 140 hectàrees a la partida de les cendroses (partida que es troba just baix del jaciment), on el mateix Jornet explica la importància de poder treballar en ells per documentar quina relació política tenien entre si. Per altra banda Belarte apuntava que en les altres intervencions fora de la muralla, ha apuntat que han seguit treballant dins del jaciment acabant d’excavar el recinte del trull, on ja han trobat enterraments d’infants, i en altres recintes, que donen coneixement de ser magatzem i activitats artesanals ha aparegut un enterrament d’una cabra que era una pràctica habitual de fundació vinculada a la construcció de les cases.

Per altra banda Carles Luz i Ferràn Bladé felicitaven els arqueòlegs per la feina feta i celebrava aquesta connexió, departament de territori i alcaldia de Gandesa, que facilita aquests recursos perquè avui dia una vintena de persones formades estiguin treballant al jaciment. Així doncs, aquests treballs realitzats aquesta edició, donen mostra de quins passos a seguir en els pròxims 6 o 7 anys per a seguir documentant d’aquest dibuix, fins ara desconegut, de com podria ser aquesta població, ja que fins ara no es pot delimitar clarament.

Redacció – X. S.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

L’empadronament augmenta a les Terres de l’Ebre durant el confinament

L'empadronament en alguns municipis de costa i de muntanya s'ha disparat durant els mesos de confinament. Es tracta de veïns que ja hi tenien...

Es trenca de nou la barra del Trabucador

Tot i les obres que està realitzant l'estat en l'intent de recuperar la barra del Trabucador, el temporal d'aquest darrers dies ha tornat a...

Salvador Pallejà, nou director de la Clínica Terres de l’Ebre

La Clínica Terres de l'Ebre incorpora com a nou director del centre el doctor Salvador Pallejà. Substitueix així la fins ara directora, la doctora...

El CCBE obri el període de tramitació d’ajuts per al pagament de lloguer d’habitatge

El Consell Comarcal del Baix Ebre ha iniciat la tramitació dels ajuts per al pagament del lloguer d’habitatge. Aquesta prestació es pot sol·licitar fins...

La Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta fa una donació econòmica al Grup d’Esplai Blanquerna

La Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta, compromesa amb les famílies més vulnerables de la ciutat, ha col·laborat fent una donació...
- Anunci -
- Anunci -