14.3 C
Amposta

Torna el Siginero

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

L’any 1938 el cineasta, escriptor, locutor i geni, Orson Welles, va fer una adaptació radiofònica de la novel·la de H.G. Wells “la Guerra del Mons”. L’adaptació radiofònica consistia en el fet que unes naus marcianes envaïen la Terra, concretament, els Estats Units d’Amèrica. Una invasió que es transmetia en directe per les ones radiofòniques. Tot i que, inicialment es va avisar als oients que aquella retransmissió era una adaptació de la novel·la de ficció “la Guerra dels Mons“, el rebombori que va crear a una part de la població d’Amèrica del Nord fou considerable. Anys després, es va rodar una pel·lícula recordant el caos que va crear aquella retransmissió fictícia. Sense voler, Orson Welles, va demostrar el fàcil que és crear pànic i generar el caos a la població. En altres paraules, els humans som molt manipulables.

Curiosament, aquests dies per les poblacions de la comarca de la Ribera va succeir un fet bastant semblant, aquest cop, escampat per la majoria dels ajuntaments riberencs. Doncs resulta que per algun motiu casual, en un determinat poble riberenc va eixir un siginero, un home del sac, un segrestador de nens. Una persona malvada que anava en poble en poble de la Ribera buscant menuts per raptar i fer-los desaparèixer.

A partir d’aquí, i sense haver-hi cap denuncia i cap notificació dels Mossos d’Esquadra ni forces de seguretat, la majoria dels ajuntaments de la Ribera anaven publicant eBandos advertint que: “Grups de sospitosos sigineros anaven voltant pels pobles de la Ribera”. I això passava aquesta setmana, en ple segle XXI, salvant les distàncies, es tornava a crear un pànic social davant de: rumors, sentir parlar, de part certa o missatges oficials.

L’argumentació per aquesta plaga d’eBandos és que advertir no costa res, i així ens rentem les mans. Si per això hem de traumatitzar mitja població no passa res. Perquè al final tots sabem que els sigineros són com les bruixes, que ningú mai els ha vist, però d’existir existeixen.

La veritat, parlant amb Vera, la periodista d’Imagina Radio, sobre aquest tema: del pànic dels ebandos, dels rumors dels segrestadors de xiquets, de sigineros preparats per degollar canalla, el primer que hauríem de fer és mirar les estadístiques i analitzar quants de segrestos de menuts hi ha hagut a les Terres de l’Ebre? Els resultats no el ser, però per les notícies que he llegit els darrers trenta anys em sembla que serien zero, i si hi ha hagut algun cas, aquest ha estat provocat pel pare o la mare que s’han separat i no estan d’acord amb la custòdia.

Per altra banda, curiosament, tenim en compte que avui en dia els xiquets i xiquetes quasi ja no juguen pels carrers i places dels nostres pobles i ciutats, pensem que tan aviat naixen ja van a parar a la guarderia municipal 0-3 anys. Irònicament, els sigineros ho tenen difícil per trobar xiquets jugant pels espais públics oberts. Millor dit, estarien en ERTO, per falta de nens jugant pels nostres carrers i places.

Certament, vist el que ha pesat a la Ribera d’Ebre, veig que anem cada cop cap a una societat més atemorida i malaltissa, en què cada cop vivim en menys llibertat, empresonats amb els nostres temors, ens tanquem a casa pensant que així estem més protegits quan simplement som menys lliures, menys humans, menys persones. Que lluny queda aquell món en què va viure el pensador europeu Stephan Zweig on retratava aquella Europa en què podies anar d’una ciutat a una altra, d’un país a un altre, d’un estat a un altre sense cap documentació ni permís per circular. Que lluny està aquella Europa que respiraves llibertat a cada racó, carrer i ciutat que en formava part d’ella.

Batiste Forcadell, economista

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -