L’any 1994, l’Ajuntament de Tivissa va oferir-se com a única alternativa per ser la seu de l’abocador comarcal de la Ribera d’Ebre, que es va construir al paratge de Magrells, sobre un aqüífer de qualitat a prop del riu Ebre. En principi havia de tenir una vida limitada a 10 anys i, després d’aquesta data, es tancaria fent-hi les actuacions pertinents per deixar el terreny el més natural possible vers el seu entorn.
Es va començar a construir aleshores i va acabar l’any 2004. La iniciativa va tenir molts detractors a la comarca. Sota les capçaleres ‘Milions de tones de merda per a les generacions futures a la Ribera d’Ebre: no, gràcies’, i amb un gran interès dels ciutadans perquè no es dugués a terme, es van fer manifestacions de rebuig a tota la comarca.
Una iniciativa que havia de ser pública va acabar traspassant-se a una empresa privada a tota velocitat i de manera no gaire ortodoxa. Aquest 2025, l’empresa va demanar l’ampliació de l’activitat, obtenint una resposta positiva per part del Consell Comarcal.
Amb el temps, hem pogut saber que la preocupació de l’Ajuntament sobre l’abocador no ha estat tant per la seva gestió o pel medi ambient com pels ingressos que genera a les seves arques públiques. S’hi han deixat valoritzar residus d’altres comarques, com el Baix Ebre o el Baix Camp, perquè l’empresa privada que en fa la gestió ho va demanar.
Res a veure amb la sostenibilitat, l’economia circular o la proximitat, sinó amb els diners. La primera Llei de Residus aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 1998 ja recollia la sostenibilitat, l’economia circular i la proximitat. L’any 2024 se’n va aprovar una altra, de Prevenció i Ús Eficient dels Recursos, que promou l’economia circular per reduir la generació de residus, fomentant models de reutilització i serveis compartits amb l’objectiu de reduir l’ús d’abocadors per al 2035. Costarà, i molt, perquè els estan transformant en negoci.
És molt curiós: ara ha tornat el debat sobre aquest macroabocador de la mà d’un judici que s’està fent sobre la família Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional, arran de concessions que es van fer des de la Secretaria General del Govern de la Generalitat, en aquell moment amb Oriol Pujol com a titular. Cal recordar que, a part dels abocadors, la polèmica també s’estén a les ITV.
En ser preguntat en seu judicial un ex alt càrrec del govern sobre si havia rebut pressions de part de la família Pujol Ferrusola per fer la concessió a una empresa privada de l’abocador de Tivissa, ho ha negat. Què ha de dir.
El fet és que, des de la comarca, quan es va fer la concessió a l’empresa privada —que, com hem apuntat abans, es va fer de pressa i no gaire ortodoxament— totes les mirades apuntaven al Govern de Catalunya. Veurem com acaba el judici i si surt tota la veritat sobre la concessió de l’abocador.
També han estat preguntats sobre aquestes pressions els exconsellers Milà i Espadaler, que han assegurat que els informes tècnics complien els requisits legals per rebre l’autorització i que no s’hi van invertir diners públics.
L’empresa Gestió i Recuperació de Terrenys SL, concessionària de l’abocador, ha demanat la modificació de l’activitat de valorització de residus de l’abocador de Tivissa. L’ampliació del dipòsit, que va aprovar la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre l’estiu passat, suposa que l’abocador tindrà 294.483 metres quadrats, 150.000 metres més dels que té ara.
Aquest abocador disposa de 22,5 hectàrees: 1,5 hectàrees d’infraestructures, 13,8 hectàrees de dipòsit i 7 hectàrees per a diferents funcions. La seva capacitat d’emmagatzematge és de gairebé 4 milions de metres cúbics, una veritable bestiesa per a la comarca.
El gran problema d’aquest abocador, entre d’altres, és que no és sostenible: no valoritza només residus de la comarca i està construït a sobre d’un aqüífer d’aigües bones.
Respecte a aquest últim punt, de forma oficial s’ha negat que els lixiviats del procés de valorització dels residus s’estiguin filtrant a l’aqüífer i fent malbé, així, un recurs natural imprescindible com l’aigua. Però, en declaracions a un mitjà de comunicació local, l’alcalde de Tivissa assegura que estan treballant en les filtracions de l’abocador a l’aqüífer.
L’aigua deu estar feta malbé després de tants anys, i tot per afavorir una empresa privada que l’únic valor afegit que dona a Tivissa són unes engrunes en forma de pagament anual.
Els ciutadans han de començar a veure quines són les seves prioritats i votar en conseqüència. Però, mentre això no passi, aniran portant tota classe d’activitats potencialment contaminants al territori. Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental