El nostre país viu un desenvolupament amb gran quantitat de projectes en el sector de la bioenergia produïts a partir de materials biològics seguint tota la cadena de producció, des de l’obtenció de recursos, la seva valoració i el tractament dels residus que genera’n impulsant les plantes de biogàs i biomassa a Catalunya i ara mateix hi ha més de 70 plantes de biogàs en funcionament algunes d’elles al nostre territori.
Sostenibilitat o Negoci és cert que són les dues cares de la mateixa moneda que no tenen cap empatia entre si, la sostenibilitat és una forma d’economia rendible que ha de satisfer les necessitats dels ciutadans sense comprometre les necessitats de les generacions futures, economia sostenible centrada en recursos limitats que s’han de valorar de manera eficient dins del territori on es fan els residus produint béns i serveis que els ciutadans necessitin sense comprometre el medi ambient, la salut i el benestar dels ciutadans. Negoci és un sector en desenvolupament, un 25% de les empreses de Catalunya que si dediquen es van establir al territori en un termini màxim de deu anys i des del punt de vista del segment de negoci la cadena de valor del sector es divideix en proveïdors de Biomassa sòlida i Biogàs, les empreses que és dedicant a la seva transformació i a la seva distribució. Tot i que es tracta d’un àmbit en desenvolupament el seu potencial es troba en creixement, a Catalunya el negoci que produeixen és de gairebé 900 milions l’any, segons els polítics la major part de l’activitat empresarial està centrada en el desenvolupament de plantes de Biogàs per donar sortida als residus territorials i la producció d’energia per l’autoconsum. Els projectes per aquestes plantes només les poden regular des dels territoris on les volen executar, els ajuntaments en tenen la clau. Precisament el Negoci fa que sigui totalment incompatible amb la sostenibilitat.
Catalunya disposa de matèria primera en gran quantitat per la producció de Biometà, residus procedents de purins, agrícoles o indústria alimentària s’ha de gestionar amb la valorització i gestió amb la promoció de l’economia circular. El retard de Catalunya en les energies renovables o verdes segons el calendari fet per la UE fa que l’aplicació d’aquestes energies no sigui la justa per a molts territoris, la presa fa que les decisions no siguin del tot treballades i són propenses a l’equivocació massificant una part del territori segurament on hi ha menys contestació ciutadana i a la Catalunya rural, o com l’anomenen ara buida, però segueix sense ser just. La procedència dels residus alimentaris quan és valorant al Sud de Catalunya anul·la de ple l’economia circular perquè s’han de portar des de Barcelona o Lleida, s’anul·la també quan es valoren més residus de què es produeixen al territori havent-los de portar amb transport des de molt lluny i deixen de complir amb la sostenibilitat, la Generalitat és conscient que fan les empreses i els hi permeten en detriment del medi ambient la salut i el benestar dels ciutadans.
Mentre la contestació ciutadana és molt gran entorn aquesta energia del biogàs, tant al nostre país com Espanya pels impactes que genera, la qüestionada gestió que fan les empreses i una pèssima fiscalització per part de la Generalitat i el govern d’Espanya que provoca un emprenyament dels ciutadans organitzats o no que haurien de tenir en compte totes les administracions, no es pot jugar amb la salut i el benestar de les persones sense esperar res a canvi, la gent és pacient fins a un punt, quan aquest se sobrepassa la resposta és immediata.
Olors insuportables, soroll i impactes per la salut i una baixada terrible del valor afegit dels ciutadans, valor afegit que representa l’esforç de tota una vida treballant i fent un racó per comprar una vivenda que amb tots els impactes d’aquestes indústries han fet baixar de preu, l’esforç econòmic fet pels ciutadans només val la meitat, la realitat la tenim al poble de Santa Bàrbara, al Montsià, des que Gas la Galera va començar la producció, el valor de les cases i pisos han baixat i molt per les olors que pateix el poble provinent d’aquesta indústria de biogàs, per aquest motiu l’ONG Amevesaba ha cridat els veïns a manifestar-se posant banderoles a les finestres i balcons dient, Ni Fums, Ni Pudors i hauria de ser un revulsiu per l’empresa que hauria de tenir a la planta de la Galera els filtres correctes per respectar el benestar i la salut dels veïns.
Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.