Diumenge 28 de març, primer diumenge de Pasqua o millor dit: Diumenge de Rams. Mentre llegeixo tranquil·lament el llibre “El Valor de las Cosas” de l’economista italiana-americana i referent de la nova socialdemocràcia mundial, Mariana Mazzucato, m’arriba mitjançant la plataforma de comunicació WhatsApp un vídeo gravat fa pocs minuts sobre l’overbooking de vehicles de quatre rodes a la mateixa entrada de la barra del Trabucador.
Certament, les imatges del vídeo em posa la pell de gallina, no comprenc res ni entenc res. Com és possible això? Ningú fa res per evitar aquella acumulació de ferralla damunt d’un indret malmès per l’actuació de l’home i de la naturalesa. Com és possible si fa tres mesos tots ploraven perquè el mar engolia la barra del Trabucador, i ara sense cap compassió ni respecte per l’indret es permetia aquella sobre acumulació de vehicles? Davant d’aquelles imatges només podia espargir llàgrimes de tristesa.
El fet és que veient com actuem sobre el nostre entorn natural, de la manera que el maltractem, el poc respecte que li tenim, el mal ús que en fem, em pregunto si no ens fa falta una activista ebrenca compromesa amb la conservació de l’ecosistema natural. Una dona com l’activista i mediambientalista, Berta Cáceres, assassinada pel fet de defensar la Mare Naturalesa.
Gràcies a la seva lluita, esforç i sacrifici va poder aturar la construcció d’una megapresa hidràulica sobre el riu Gualcarque, obra que enterrava milers de metres quadrats de terra sota les aigües del pantà que volien construir. Terres que donaven vida al poble indi “Lenca” situat a la selva hondurenya.
Berta Cáceres va ser assassinada a trets l’any 2014, però no és l’única activista i defensora dels drets dels indis i la mare terra que ha perdut la vida per defensar causes justes ancestrals, altres com ella també han donat la seva vida: Emilsen Manyoma, Leonela Tapdasan, Nora López, i així altres i altres dones i activistes. Crims que la majoria de vegades queden impunes davant la justícia dels seus països.
El curiós de tota això i guardant les distancies, em pregunto per què aquí si sabem que el gran problema de la recessió del delta de l’Ebre són els pantans? Per què l’Administració no actua d’una vegada contra els seus propietaris implantant algun impost que reverteixi aquesta externalitat negativa que produeixen les instal·lacions d’aquestes infraestructures hidràuliques?
Per acabar, mentre esperem que algun dia l’administració competent comenci a implementar mesures que ajuden a salvaguardar el nostre delta, a protegir la nostra barra del Trabucador, la platja d’Eucaliptus, la punta del Fangar o la punta de la Banya, i que passi la factura als veritables culpables de la recessió del nostre Delta. Només podem cridar, escriure o denunciar SOS Delta de l’Ebre, per veure si algú algun dia ens fan cas.
Batiste Forcadell, economista
