Des de l’aprovació de l’agenda 2024-2030 del Biogàs, el 8 de maig del 2024, que té com a finalitat la valorització de les dejeccions ramaderes i els residus orgànics per obtenir biogàs i generar electricitat, calor o combustible gasós i amb l’objectiu de fer 2 TW (2 Bilions de vats/any) de biogàs pel 2030, s’han implementat mesures econòmiques i socials per incrementar el parc d’instal·lacions existents, de forma simultània a què el govern aprovés una línia d’ajudes que ascendien a 3 milions d’euros per connectar les plantes de biometà a la xarxa; la generositat dels polítics no té límits, sobretot amb diners dels contribuents.
La gran proliferació de projectes de biogàs i biometà al nostre país està generant el rebuig de poblacions afectades que no consideren aquestes indústries com a sostenibles ni compatibles amb la salut dels ciutadans i, certament, el rebuig està justificat quan no existeixen dos requisits importants: una planificació vinculant del territori amb la participació social i els criteris que la fonamenten; i, en segon lloc, la proximitat i l’autosuficiència, que hauria de ser prioritari en la proximitat dels residus i el seu aprofitament, el que s’anomena economia circular. Un altre error en aquest desenvolupament és deixar fora de la informació a la ciutadania i la seva participació activa en els projectes; en aquest sentit, la patronal del biogàs AEBIG i I’IDAE van publicar una guia de bones pràctiques per la implementació al territori de projectes de biogàs i biometà, en la que reclamaven diàleg, comunicació, participació ciutadana i transparència juntament amb una bonificació per la comunitat. Aquests consells han estat ignorats per la patronal del sector; el desenvolupament de baix a dalt amb la participació local s’ha deixat a fora en una gran majoria de projectes. Aquest és el tarannà de la patronal d’aquest sector, com esperen no tenir problemes, s’ha de ser respectuós amb la ciutadania i sobretot amb la seva salut i benestar. Sense planificació, control i participació ningú s’hauria de sotmetre a cap pressió per acceptar aquest tipus d’indústria considerada potencialment contaminant per les autoritats.
Provoca molta desconfiança en aquest tipus d’indústria les mentides que s’utilitzen per poder executar projectes que fins i tot la Generalitat es creu o és un soci necessari per hòldings com Naturgy. L’exemple clar el tenim a la Sentiu de Sió a la Noguera. El Pla de Gestió Agrària (PGA) del projecte de Biogàs a la Sentiu Bioenergia inclou una granja que no existeix pel que s’assignen el 70% dels purins que suposadament arribarien a les seves instal·lacions. Dir que el PGA és un document tècnic obligatori per garantir i justificar el subministrament de residus locals i sostenibles tal com diu la llei Catalana de Residus. Estem davant d’un acte molt greu que es vol justificar per part del gestor i la Generalitat; és injustificable que la Generalitat vagi contra la llei que va aprovar de sostenibilitat; una decisió absurda que aboca als ciutadans a dubtar de la seva gestió i de la gestió dels empresaris d’aquest sector per la gran opacitat que tenen respecte a les seves indústries. Si se’ls pregunta diuen que no tenen res a amagar però tampoc res a ensenyar.
El que queda clar que es recolza l’opacitat per arribar al model especulatiu i no sostenible que recolzen les empreses i amb el suport de la Generalitat; els polítics que prenen aquestes decisions no tenen cap mena de vergonya en saltar-se la llei i perjudicar els ciutadans i tot en benefici d’aquests hòldings, una veritable vergonya.
Caldria reduir les Macrogranges i donar suport a instal·lacions de bio digestió de prop per evitar la contaminació de partícules procedents del transport de residus. Sabem que el capitalisme no es conforma a guanyar molts diners, necessita trepitjar, esgotar i convertir tot el que toca en mercaderia. Si el negoci no genera beneficis, fan el possible per tenir-los: enganys, opacitat, mentides i molt Greenwashing. Tampoc els interessa la dignitat dels ciutadans ni la seva salut. És per aquest motiu que promouen l’especulació en empreses potencialment perilloses que haurien de ser sostenibles com les de Biogàs i Biometà; aquest fet es tradueix en més Macrogranges i residus alimentaris per anar augmentant els Quilos de valoritzacions any rere any encara que la contaminació de les aigües soterrades amb nitrats sigui cada vegada més gran o altres tipus de contaminació com l’olfactiva o l’aèria. Ens calen administracions que facin bé la seva feina, una bona fiscalització i sobretot posar al dia les lleis locals per evitar aquests projectes contaminants i en el futur aquests desgavells territorials ideats per gent que no han de conviure amb les seves conseqüències. Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental