- Es tracta d’una espècie invasora molt agressiva, originària d’Amèrica del Sud, que no compta amb poblacions estables a Catalunya.
- La Generalitat segueix el Pla d’Erradicació elaborat per aquesta planta, localitzada aquest cop gràcies al suport de la CHE, després de la proliferació excepcional d’aquest estiu.
- El Departament de Territori i Sostenibilitat coordina les accions a dur a terme, i compta amb la implicació d’un equip conformat per personal del Parc Natural del Delta de l’Ebre, l’ACA, Agents Rurals, Forestal Catalana i l’IDECE.
La Generalitat treballa per desplegar aquestes accions incloses al Pla d’Erradicació, amb la participació del personal tècnic del Parc Natural delta de l’Ebre, Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Agents Rurals, Forestal Catalana, l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), la CHE i el Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Detectada el 1998 a l’Ebre
Aquesta no és la primera vegada que es detecta la planta a Catalunya. El 1998, es va localitzar per primer cop al delta de l’Ebre, on ha ha anat apareixent esporàdicament. També s’ha trobat puntualment a Girona, i al delta del riu Llobregat, i sempre s’ha controlat. Es creu que la manca de cabal al riu Ebre d’enguany ha influït en la proliferació d’aquesta planta.
És una espècie inclosa dins de la llista de les 100 espècies al·lòctones més invasores de la UICN (International Union for Conservation of Nature), i figura tant a la legislació de l’Estat espanyol (RD 630/2013) com a la legislació europea (Reglament 1143/2014) d’espècies exòtiques invasores.
El jacint d’aigua és una espècie originària d’Amèrica del Sud, de la conca del riu Amazones. Habita medis aquàtics amb temperatures càlides (15-30ºC), i provoca canvis en el medi, pel seu creixement i per la descomposició de la seva biomassa. Això afecta greument les espècies que hi habiten. A més, el seu caràcter invasor i colonitzador de nous espais provoca problemes a l’activitat humana, com dificultats en la navegació, obturacions de canalitzacions i canals, dificultats en les activitats turístiques aquàtiques, proliferació de mosquits, reducció de captures de pesca, etc.
Redacció – N. A.