La pesca d’arrossegament es va començar a desenvolupar en el segle XV i avui es considera l’art de pesca menys selectiu que existeix. Aquesta pesca es basa a arrossegar una xarxa en forma de con des d’una embarcació pel fons marí. Els pescadors d’arrossegament comencen la jornada laboral a les cinc de la matinada i tornen a port al voltant de les cinc de la tarda, un treballador d’aquesta modalitat cobra gairebé tres vegades més que la pesca artesanal, el ritme de treball d’aquests és l’obligació de fer com més captures millor, perquè el sou depèn d’aquestes tot i això estan per sobre dels artesanals.
El port de St. Carles de la Ràpita compte amb una flota pesquera de seixanta vaixells d’arrossegament i quaranta-vuit d’arts menors, una de les més importants de Catalunya i les especies més emblemàtiques que pesquen són el llagostí, la galera seguida de daurades, lluç i pops. El seu port es va construir el 1954, amb una profunditat de 6,5 metres una llargada de més de mil metres i una llonja de dos mil metres quadrats sent el valor de renda en peix molt alt. No fa gaires dies els pescadors d’aquesta confraria es varen manifestar per mostrar el seu desacord amb el Pla Plurianual per la pesca que elabora Brussel·les, aquesta recull entre altres una retallada de dies de feina de tota la flota que duria als propietaris d’aquesta a una greu asfixia econòmica.
Degut aquest pla la Generalitat ha proposat el tancament total de la pesca d’arrossegament demersal i el palangre de fons juntament amb la resta d’arts de pesca de profunditat en 18 Ha del nostre litoral que sumen 400 km quadrats. La proposta la catalana del govern amb confraries i tècnics s’ha enviat a Brussel·les esperant que es tingui en compte i no arribin més retallades que seria la fi d’aquesta flota d’arrossegament. La Comissió Europea argumenta per fer les retallades que han detectat un descens notable de captures i culpen al sector pesquer d’arrossegament, és cert, però que aquesta disminució podria venir per la pesca esportiva, la contaminació o el canvi climàtic també.
Avui el model d’explotació dels recursos pesquers és una visió mercantil que amb la introducció de la pesca industrial està generant desequilibris irreversibles d’aquests recursos naturals, els impactes soci ambiental de la pesca d’arrossegament forma part dels extractivismes que contaminen, destrueixen, degraden i eliminen els ecosistemes naturals costers i marins no contribuint a les solucions del canvi climàtic perquè és una activitat ferotge pel medi ambient, aquesta pesca en concret destrueix els ecosistemes sedimentaris que formen els fons marins removent i aixecant les diferents partícules que el formen deixant en suspensió nombrosos organismes petits aniquilant l’ecosistema, el model és del tot insostenible a llarg termini perquè acabaran amb el recurs natural i la pesca. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
