El Baix Ebre una comarca ubicada en una regió que pateix un fort vent sovint, amb una orografia particular en llocs que no s’hi poden accedir i una sequera que pateix la vegetació del sotabosc que col·loca la comarca al mig d’un polvorí. Fa més de quatre anys que estem en sequera, dels quals els últims sis mesos hi ha hagut una precipitació del 29% menys que la mitjana de pluges que són normalment d’un 50%, per certa ajuda que tinguem incendis el fet que no s’observen en les construccions aïllades les franges de seguretat que diu la llei, més de vint-i-cinc metres al voltant de la casa neta de vegetació i plantes.
Els incendis del 2020 han sigut dels més baixos dels últims quatre anys per les precipitacions i la pandèmia, les dades provisionals que dóna la Generalitat diu que són onze en total amb una superfície cremada de 2,69 ha forestals i d’aquestes 0,15 ha arbrades i 2,5 ha no arbrades, segons aquestes dades la Ribera d’Ebre és la segona comarca més castigada pels incendis des de fa molt de temps, s’hauria de treballar en la prevenció, començant pel sotabosc ajudaria a molt destinar tots els recursos possibles per acabar-los. La pandèmia ha ajudat molt per la poca mobilitat que han tingut els boscos, pràcticament nul·la, ha ajudat a contenir els incendis.
Cal remarcar que els incendis són un punt de partida per impulsar noves estratègies de prevenció i extensió per aquest motiu no podem abaixar la guàrdia al nostre territori. Baix Ebre, Montsià i la Ribera. En el sol que s’ha produït un incendi gran part de la lignina edàfica, el major component dels teixits de les plantes que està en les parets de la fusta de les plantes, el sol és el component crucial per la Biosfera, no renovable per l’home, exerceix un paper clau per als ecosistemes terrestres, quan una superfície està afectada pel foc tot el sistema es veu afectat tant directament com indirectament. Els focs forestals naturals són una part de l’ecosistema encara que l’activitat desmesurada de l’home ha incrementat la freqüència i l’extensió. La viabilitat de la restauració que és molt complicada no és possible fer-la de manera immediata perquè s’ha de deixar que s’incrementi la seva activitat molecular i això permet que a llarg termini es recuperi de manera natural i total i és molt possible segons els experts que l’activitat microbiana d’un sol amb grans nivells d’humus i nutrients arribin a deixar la superfície com abans del foc.
La restauració passa com a mínim per tres fases la primera és que no podem reforestar la zona fins a almenys entre 12 o 14 mesos hem de deixar-lo regenerar abans de qualsevol intervenció, la regeneració s’ha de fer amb plantes autòctones, per últim la feina s’ha de fer manual sense cap intervenció de maquinària per conservar els bancs de llavors i protegir el sol de l’erosió de les pluges. Només s’ha d’actuar així en el lloc que hagi quedat molt malmès sense cap possibilitat de recuperació de manera natural. La responsabilitat és nostre i per això hem de cuidar els boscos que són una part molt important per la nostra vida. Darwin deia que no és el més fort de les espècies el que sobreviu, tampoc és el més intel·ligent el que sobreviu només sobreviu el que és més adaptable al canvi climàtic. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediamental
