La Fiscalia manté la petició de penes de sis anys presó per als responsables del Castor, en les conclusions del judici que van acabar aquest passat dilluns a Castelló. La fiscal els acusa d’incomplir els decrets de concessió i superar els volums d’injecció de gas establerts. L’acusació particular de l’entitat Aplaca rebaixa la petició a cinc anys i reclama prop d’1,9 milions d’indemnització per danys morals, però les defenses dels acusats han demanat l’absolució per falta de proves de càrrec.
Avui, la redacció d’Imagina Ràdio hem parlat amb Joan Ferrando, portaveu de la plataforma d’afectats pel Castor per fer-ne una valoració del judici:
El passat dilluns es va celebrar la última sessió del judici. Quina valoració en feu de com ha anat el judici, creieu que se us acabarà donant la raó als afectats?
La valoració és molt positiva. Poder personar-se com acusació particular en aquesta causa és molt important, tant per la magnitud econòmica del Projecte Castor, com per la seva dimensió mediàtica.
En aquest sentit hem d’agrair al bufet d’advocats BCV Lex la representació jurídica, i el suport de Global Justice Network; sense ells la nostra agrupació APLACA no hagués pogut sufragar les despeses jurídiques.
Respecte a si crec que el tribunal acabarà donant-nos la raó, doncs, jo espero que sí. Hem pogut evidenciar que vam patir por i angoixa al veure que es feia real un risc sísmic que feia anys que denunciàvem i que l’empresa ESCAL UGS havia negat rotundament.
És molt surrealista sentir dir a la defensa que l’angoixa de bona part de la gent del territori la van provocar els mateixos activistes en mobilitzar als ciutadans i vehicular l’oposició al Projecte Castor
Així com Protecció Civil i la Generalitat de Catalunya són la causa del pànic quan activen el SISMICAT, és totalment el contrari: els habitants de les ciutats properes al Castor es tranquil·litzen en veure actuar les administracions.
Quina sensació teniu després del judici?
Quan vaig llegir les conclusions de la defensa vaig pessigar-me un parell de vegades per tenir consciència d’estar al mateix mon d’aquests senyors, primer neguen que hi hagin hagut terratrèmols, i -per tant- que la ciutadania hagi patit, desprès al no poder contradir les dades publicades per l’Instituto Geológico Nacional i l’Instituto Geográfico neguen que la causa fora la injecció de gas i porten com a proves informes tècnics pagats per ells mateixos.
Per refer-me d’aquesta sensació he fet un viatge en el temps; he recordat assemblees, manifestacions, reunions amb partits polítics i entitats, actes a seus parlamentàries, viatges a Brusel·les i Estrasburg.
Heu intentat demostrar que hi va haver negligència per part de l’empresa. La relació entre les injeccions de gas i els terratrèmols i el fet que tot i les evidències científiques es va continuar injectant gas.
Fora de les seus judicials alguns d’aquests extrems tècnics no es podien investigar perquè l’empresa ens negava totalment l’accés a les dades. Ara, el tribunal i la fiscal ha pogut indagar més i estic convençut que ha quedat evident la relació causa (injecció de gas) efecte (terratrèmols).
Quan la Guardia Civil va entrar en helicòpter a la planta marítima els primers dies d’octubre de 2013, no hi van d’excursió, la fiscal de Castelló els ordena que certifiquen la paralització total d’injecció de gas. Alguns treballadors han testificat que tot i notant els terratrèmols reben ordre de continuar injectant.
Els dos acusats van tornar a minimitzar el terratrèmols.
No tenen altre remei. Hi ha milers de folis que demostren que es van exigir estudis geològics que avaluessin les possibilitats de moure les falles existents en la zona i provocar sismes. Per això els acusats continuen negant la major.
Quina creieu que és la seva estratègia?
L’estratègia és dir que ho tenen tot controlat, i per tant qui defensa el contrari està equivocat, com aquell que va contra direcció per l’autopista.
I d’aquí no s’han mogut, aixoplugant-se en informes i dades que ells mateixos han pagat.
És cert que des de Madrid no van notar res, però la gent del territori sabem molt què va passar.
Busqueu reparar el dany moral que va suposar tot aquell episodi?
El tema dels danys morals és prou nou a l’Estat Espanyol. Es valora més un cop a un cotxe o l’enfonsament d’un mur que el neguit d’una família que marxa del pis i passa la nit al cotxe. Això ho sabem, però hi ha jurisprudència i els nostres advocats l’han presentat al tribunal.
La llei obligava l’empresa a protegir les persones, i no ho van fer.
Molts testimonis van recordar l’angoixa viscuda al setembre de 2013
Són records que tenim presents mentre no desmantellin la planta marítima i la planta terrestre, veure-les ens fa present que estem pagant una morterada de € per un fracàs tècnic i econòmic.
Quan vam constituir APLACA, els membres vam contestar uns qüestionaris que avaluàvem com ens van afectar els terratrèmols; aquestes respostes són el fonament de les pericials que psicòlegs forenses han testificat al tribunal de l’Audiència Provincial de Castelló aquestes darreres setmanes. Evidentment, hem recordat i reviscut l’angoixa.
Rebaixa la petició a 5 anys i reclama prop d’1,9 MEUR d’indemnització per danys morals
Les penes de presó i la quantitat de les indemnitzacions demanades en cas de sentència condemnatòria són qüestions relatives al Codi Penal i Civil i a la interpretació que el tribunal faci dels fets presumptament delictius. Jo en aquest camp ni hi entro.
El que si vull remarcar en què en projectes així la ciutadania ha d’estar ben informada i escoltada. Finalment som els beneficiaris o perjudicats.
La fiscal del cas, Dolores Ofrecio, ha desgranat en el seu informe de conclusions abans que el judici hagi quedat vist per a sentència. El seu relat ha aportat algunes novetats. Segons ha recordat, durant tres dies de setembre de 2013 els responsables d’Ecal UGS van injectar fins a 8 milions de metres cúbics diaris al magatzem, si bé el reial decret de concessió de 2008 i les bases de disseny del projecte establien que, durant el primer any d’injecció del gas coixí, no podien sobrepassar els 6 milions de metres cúbics diaris.
Segons la meva opinió aquesta senyora ha mantingut la causa oberta quan molts la donaven per morta al Jutjat 4 de Vinaròs, i s’ha mantingut malgrat que la defensa ha intentat desprestigiar els arguments acusatoris, i ha criticat obertament el comportament de l’administració quan atura el projecte.
Per resumir-ho diria: Al banc dels acusats són els que estan, però no estan tots els que hi havien de ser.
Trobeu a faltar responsabilitats politiques en aquest cas?
Evidentment! Només cal veure que la “Ministra para la Transición Ecologica” del govern central actual és la que signa la “Declaración de Impacto Ambiental” del Castor, donant-li llum verda.
En la tramitació del Castor passen diversos governs del PSOE i PP, i com en altres coses, es tapen uns als altres, afavorint clarament interessos empresarials.
Intervenen ministres i exministres, alts càrrecs de l’Estat i d’Autonomies, els quals han quedat exonerats de tota inculpació.
Redacció- Xavi Llambrich
