Estem assistint a una croada terriblement difícil propiciada pel temporal Gloria que va fer molt de mal a les costes del nostre territori, en particular a la barra del trabucador amb interessos particulars i públics, però per damunt de tot les solucions que fins ara s’han fet servir per la seva restitució no ha estat efectiva ni fiable. Les solucions tècniques han avançat molt fins al dia d’avui, però encara estan molt lluny de les naturals.
Un dels factors de la poca fiabilitat de la restauració és la pressa en què s’ha fet l’obra, la pressió al ministeri per part de l’empresa salinera ha estat segurament un dels detonants de la feina mal feta per escometre la restauració, si donem una mirada a l’hemeroteca, podem llegir que el succeït fa vint anys ara es torna a repetir, tirar quantitats ingents de sorra per damunt la barra, sense crear una base per fixar-la, fa que l’aigua se l’endugui sense la menor resistència perdent la feina, el material i no es pot fer servir amb totes les garanties, la barra, ni industrialment ni a la ciutadania com visitant el parc natural del Delta. La solució hauria estat deixar que es restaurés de manera natural deixant-li el temps necessari cosa que no ha sigut possible per la manca de pla B de l’empresa.
En estar l’empresa salinera en un paratge públic sorgeixen opinions trobades entre el públic i el privat entorn l’activitat i el perquè després de tants anys l’empresa no té un pla B a la barra del trabucador marina o terrestre, després d’haver viscut en diverses ocasions el problema que ara tenim. Des del començament de l’activitat la barra ha anat suportant el pes dels camions que treuen la sal i que any rere any ha anat in crescendo, les poques ton que es transportaven al principi fins al mes de les 80 mil ton que es fan ara és una càrrega molt pesada per aquesta barra que ha de tenir una gran fermesa per poder aguantar.
Tècnicament aquesta barra és molt dinàmica i quan l’aigua del mar bat contra ella es mou per tant les solucions que si han de donar, no poden ser estàtiques, la solució no és la que estan donant els tècnics d’abocar-hi sorra i compactar-la. El problema d’aquesta barra és que no li arriben prou sediments del riu perquè ella mateixa es vagi regenerant, s’ha interromput tant el curs de l’Ebre, amb pantans, basses de reg o desviaments d’aigües per a centrals elèctriques que han eixugat els sediments que podien arribar al Delta. La millor solució seria la de portar sediments amb aigua i no terra de replè i que l’empresa i el ministeri habilitessin una sortida marina per baixar el nombre de camions que passen per la barra, si no és així, la barra serà impossible de restaurar. L’alerta és general perquè el Delta cada vegada està més submergit i si no ens posem a treballar en pocs anys, haurà desaparegut un dels paratges més bonics del sud d’Europa, depèn només de nosaltres. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
