Després que els representants indígenes es van fer notar reivindicant els seus territoris lliures d’explotadors creant un entorn no gaire amigable fora del recinte on s’està fent la COP 30 a l’Amazònia brasilera, cremant materials i enfrontant-se amb la policia, el resultat que exigien era el reconeixement del sistema climàtic que sempre se’ls hi ha negat, aquesta ètnia són el 5% de la població mundial però tenen a les seves mans el 80% de la biodiversitat terrestre en un 40% d’àrees protegides amb paisatges intactes no contaminats tot i que reben menys de l’1% de tots els fons internacionals pel clima. L’escenari que varen executar els hi ha servit per posar-los en el centre del debat del clima i que se’ls hi reconeguin la deguda justícia climàtica. La COP30 ha tingut d’admetre que ha sigut una injustícia històrica la negació de la justícia climàtica als pobles indígenes que estan aguantant la biodiversitat dels llocs més bonics del planeta i volen esmenar aquesta situació fent visibles aquests pobles que fins ara no ho havien sigut, ha estat encertat l’acte de protesta en la cimera que els hi ha donat el reconeixement. Aquesta conferència entre les parts la COP30 s’està celebrant a les portes de l’Amazònia, el gran pulmó del planeta, amb els pobles indígenes guardians de la selva, pobles que també pateixen el canvi climàtic per inundacions, sequeres que alimenten els incendis destruint la selva, canvis de comportament en els patrons de la biodiversitat de la que depenen o grans ones de calor. Canvis que afecten als indígenes en activitats com la caça i la pesca, fonts d’alimentació, o en les estacions humides que arriben més tard mentre augmenten la intensitat i la freqüència de les inundacions.
A la COP28 de Dubai hi varen participar 350 representants indígenes i en la COP30 tres mil, anomenant-la la COP dels pobles indígenes, creant la seva Comissió Internacional. A més, el govern del Brasil els ha situat en el centre de les negociacions i decisions de la COP30, un reconeixement explícit fins ara negat a tots aquests pobles que han gestionat la terra i els ecosistemes de forma sostenible durant molts anys, una manera d’esmenar el greuge de deixar-los tants anys sense veu ni vot a totes les reunions del clima. Aquestes reunions de les parts, com s’anomena a les COP, han de lluitar pel clima i l’abolició dels combustibles fòssils, la cirera del pastís li va posar el Papa Lleo XIV que va argumentar amb molta saviesa: lo primer que han de fer els assistents és creure en el canvi climàtic, un argument molt encertat doncs en aquestes cimeres els grups de pressió dels combustibles fòssils han rebut dos terços més d’autoritzacions que les deu nacions més vulnerables al canvi climàtic. Representants del petroli i gas tenen seixanta representants i més de 599 lobbys han rebut credencials que els permeten treballar entre bastidors, accedint al funcionament intern de totes les negociacions i votacions. Brasil és la primera cimera en la que a tots els participants no governamentals els hi faran revelar públicament qui els finança, tothom ho té de veure, però el que és més preocupant és que no s’apliqui als que duen credencials governamentals, més de 160 lobbistes que hi tenen accés a través dels governs.
El gran problema és sobre els conflictes d’interès d’aquestes companyies fòssils i els governs que els hi faciliten les credencials i en són còmplices. Segueixen conduint el planeta a la seva fi sense creure’s el canvi climàtic, òbviament. S’ha d’acabar amb les cimeres, que són escenaris perfectes perquè les petroleres netegin les seves imatges, facin negocis i trobin noves fórmules per no pagar els crims ambientals, fent els possibles per extreure l’última gota de combustibles fòssils per anar alimentant aquest capitalisme ferotge, el gran negacionista del canvi climàtic. Aquesta presència d’indústries de combustibles fòssils no és nova en les COP però és molt preocupant alhora que injusta, perquè se’ls hi hauria de tancar les portes a les cimeres, ja que segueixen condicionant totes les negociacions i votacions. Si volem ser seriosos, així s’hauria de fer.
Els compromisos d’aquesta COP eren abandonar els combustibles fòssils i encara l’agenda del 2100 efectuant una transició energètica, no deixant cap país enrere. La cimera ha conclòs i el consens final de tots els països ha estat, com en els últims anys, una decepció: en el document final no es fa cap menció a posar punt i final als combustibles fòssils; en canvi, en contradicció amb aquesta declaració, es demana a tots els països que augmentin totes les accions per fer front a l’escalfament global. No és seriós, no es creuen el canvi climàtic i només fan accions polítiques quan haurien de posar-se a treballar per revertir-ho. Una vergonya. Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental