Un ecosistema terrestre dominat per arbres i arbustos, format per una comunitat complexa d’animals, bacteris, vegetació i fongs, s’anomena bosc. Els boscos cobreixen més del 30% del planeta i regulen el cicle de l’aigua, purifiquen l’aire mitjançant la fotosíntesi i ofereixen recursos com la fusta, hàbitat per a tota la biodiversitat i aliment.
L’aspecte més important d’aquest ecosistema, i que n’és clau per al seu bon funcionament, és l’estructura del bosc: els arbres estan organitzats en estrats —sotabosc, capçada i terra—, els tipus d’arbre es classifiquen segons la seva fulla, el clima o la densitat, i hi trobem també els boscos de ribera, que creixen a la vora dels rius. Tot plegat posa de manifest la importància vital d’aquests ecosistemes per a la protecció dels sòls i la biodiversitat.
Sabem la importància d’aquests ecosistemes en la vida de les persones i, així i tot, els que en tenen cura des de les administracions moltes vegades no els tenen ni a l’agenda. És el cas greu de la més alta administració de Catalunya, la Generalitat.
No podem entendre que el Govern no hagi posat en pràctica, a tots els parcs naturals, el Decret llei aprovat al Parlament de Catalunya l’any 1986 sobre el Pla de Prevenció d’incendis de tots els parcs naturals, o, com a mínim, als nous parcs naturals. No tenen pla de prevenció parcs com l’Alt Pirineu, els Aiguamolls de l’Empordà, les Capçaleres del Ter i del Freser, Mas de Melons i Secans de Lleida, el Cadí-Moixeró, la Zona Volcànica de la Garrotxa o, per últim, el Parc Natural del Delta de l’Ebre.
El Govern fa una mirada cap a una altra banda i ho argumenta sense cap mena de valoració científica ni legal, amb discursos polítics buits de contingut només per confondre els ciutadans. La llei del 1986 diu que tots els parcs naturals han de tenir un pla d’incendis, però encara n’hi ha nou que no el tenen.
Ara bé, sembla que, per les pressions dels grups de la cambra parlamentària, el Govern ha manifestat —en la resposta donada al grup parlamentari Esquerra Independentista— que s’ha posat a treballar en aquesta qüestió. El més segur és que arribarem aquest estiu i encara no els tindrem.
Sembla que els primers en què han començat a treballar són el pla del Parc Natural dels Ports —imaginem que pel gran incendi ocorregut l’estiu passat al nostre territori— i el de l’Alt Pirineu.
La manca de gestió forestal durant molts anys, l’excés d’arbres, un sotabosc atapeït i l’abandonament del sector ramader i agrícola han permès que en aquests entorns naturals s’hi formi un gran augment de combustible molt perillós en cas d’incendi. Aquests fets ens diuen que cada cop són més urgents els plans antiincendis per aturar-los, perquè, com és sabut, se’n produiran tant si són naturals com si són provocats per la mà humana.
Cal afegir que no n’hi ha prou amb tenir redactats aquests plans antiincendis: s’han de dotar econòmicament per poder-los posar en pràctica. Fins ara, el que han necessitat els tècnics per fer front als focs no ho han tingut.
Una dada significativa per a tots els parcs naturals de Catalunya és que el Pla d’Incendis 2022-2025 la Generalitat el va dotar amb 72 milions d’euros per fer tota mena d’actuacions forestals davant els grans incendis forestals i l’emergència climàtica. Un pressupost que posa en evidència un Govern que no té prou interès en una qüestió tan important.
Les prioritats van cap a altres llocs que tenen més vàlua política per al govern i, quan passen les desgràcies, any rere any, només sentim discursos sense contingut, però sí amb molt de continent per afalagar els que ho han perdut tot i fer-los creure que fan tot el que poden durant els fets. Però, en realitat, demostren que van en sentit contrari.
Mentrestant, individualment, l’equip d’en Milarch, d’Archange i de l’Ancient Tree Archive està contribuint a marcar tendència dins l’ecologia forestal, no només conservant les espècies més antigues d’arbres sinó també els exemplars més antics i resistents dins d’elles. Aquesta idea reconeix que la supervivència dels boscos davant els canvis ambientals depèn tant de la biodiversitat com de la diversitat genètica interna.
Per preservar aquest treball, l’equip d’en Milarch utilitza tècniques de micropropagació vegetal, que consisteixen a recol·lectar brots joves de la part superior d’arbres molt antics, de zones on el teixit manté la seva capacitat de creixement, i cultivar-los en condicions controlades fins a l’obtenció de clons genèticament idèntics.
Un treball encomiable del Sr. Milarch per a la preservació de les masses arbòries dels nostres boscos, mentre d’altres fan lleis que no compleixen, posant en perill el territori i les persones.
Cal una mica de seny i posar a l’agenda política tots els parcs naturals que falten per poder-los dotar del Pla de Prevenció d’incendis que necessiten, amb una dotació econòmica real per poder-los posar en pràctica. Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental