Pinça: estri que permet agafar o subjectar en fer-hi pressió per llur part central o per l’altre extrem. En política es va utilitzar per primer cop, com a manera de fer, l’any 1994, quan el PP i Izquierda Unida van unir esforços per anar en contra i bloquejar el govern socialista d’aleshores. Tàctica que va portar al fet que l’any 1999 Izquierda Unida tingues els pitjors resultats de la seva història perquè la gent progressista no entén de cap manera una aliança dreta esquerra per combatre un partit d’esquerres, el PSOE.
Aquesta tàctica més pròpia de rancúnia, la tornem a sofrir en l’actualitat quan de manera sistemàtica es troben PP i Podemos votant conjuntament, en moltíssimes ocasions, en contra del govern de progrés de Pedro Sánchez. L’última el passat dimarts amb la convalidació del reial decret llei sobre “ l’apagón”, en què ni un ni l’altre partit han aportat cap proposta, amb l’única voluntat de posar en evidència la majoria parlamentària del govern per sobre de l’interès general.
Aquesta norma jurídica havia de servir per evitar un nou “apagón”, per enfortir el sistema elèctric, que contempla mesures com ara inspeccions als operadors elèctrics, ajudes als consumidors per tal d’abaratir el preu de la llum afavorint l’autoconsum, potenciar les renovables, i avançar en l’electrificació del sistema. No es pot entendre de cap manera que tota una bateria de propostes negociades amb tots els sectors de la societat civil implicats: empresaris, sindicats, i organitzacions conservacionistes s’hagin tirat per terra amb l’única finalitat de mirar de castigar el govern. Una situació de bloqueig que no fa més que endarrerir la presa de decisions. Aitor Esteban president del PNV alerta de què s’està conformant una majoria negativa al Congrés dels diputats, «comença a conformar-se una majoria negativa, que no uneix el perquè votar que no, però que concentra el vot». Majoria que aglutina al seu voltant tota una amalgama de partits de dretes i Podemos amb interessos diferents. El PP no pot pair no haver pogut conformar govern i des del minut zero d’aquesta legislatura està intentant deslegitimar el govern de progrés. A Podemos les baralles internes que van propiciar dintre del grup de Sumar per intentar escorar-se cap a posicionaments radicals l’estan portant a extremismes d’altres temps. Junts ha deixat enrere aquella empremta negociadora de l’antiga CiU, i ha canviat el seny per la rauxa.
Tot això, i que costa molt tirar endavant amb la celeritat que tots voldríem, el balanç positiu d’aquest govern supera amb escreix les millors perspectives de creixement, no solament econòmic sinó amb molts altres aspectes: el percentatge de gent aturada està en mínims històrics, més de 22 milions de persones ocupades, l’SMI ha augmentat en un 60% en tres anys, fins a arribar als 1184 €/mensuals. Les beques als estudis han augmentat en més de 1.100 M€, un pressupost rècord de 2544 M€. Així com en la projecció internacional d’Espanya i els avenços socials, i l’enfortiment de l’estat del benestar. Espanya és el país de la UE que més diners ha rebut, fins ara, dels Next Generation, amb tot el que està suposant per rellançar l’economia. Som l’economia europea que més creix.
Un govern progressista que treballa per a la majoria de la gent, i que no en té prou perquè encarà massa gent passa dificultats, conscients què la ultradreta de VOX i ara PP vulguin-se parèixer als d’Abascal estan laminant la credibilitat de la democràcia amb mentides i “bulos” per què troben un caldo de cultiu perfecte en aquella gent que se sent desemparada, amb la gent que treballant són pobres, tot i que el país avanci en protecció social. No s’ha d’oblidar que el currículum dels governs de dretes sempre ha estat negatiu per a la majoria de la gent, retallant en drets socials, en protecció, i escanyant la classe treballadora.
Francesc J. Miró Melich, conseller Nacional PSC