El Trabucador l’única platja de barrera existent a Catalunya que ha desaparegut el 35% en quaranta anys amb el mar a banda i banda sent el límit de la costa dinàmica per a badies, estuaris o costes d’un gran valor Mediambiental, la zona va estar nomenada no fa gaire com a reserva de la biosfera per la UNESCO i en concret la Barra del Trabucador per ser la defensa natural de la Badia dels Alfacs, una de les badies naturals més grans d’Europa amb una gran biodiversitat i fins ara l’única entrada a les Salines de la Trinitat, però d’una fragilitat extrema, la seva dinàmica està condicionada per al fort onatge i el nivell mitjà del mar patint tot sovint episodis on l’aigua la passa per sobre per causes climàtiques i per aquesta causa la meitat del Delta podria desaparèixer negada sota l’aigua. En aquestes illes barrera es dona una combinació de dos efectes que porten com en el cas del Trabucador, d’una banda, a quedar negada i d’altre la manca d’aportació de sediments que abans aportava el riu a la costa provocant el seu enfonsament any rere any.
En el primer temporal d’aquesta temporada la Barra ha quedat malmesa amb el poder invasiu de l’aigua del mar deixant aïllada les Salines de la Trinitat un altra vegada com que no han tingut en més de cent anys un pla B, després de tants anys és vergonyós, un problema que es va repetint any rere any per l’emergència climàtica que afecta directament el Delta de l’Ebre deixant en cada temporal la Barra més deteriorada i malmesa. L’empresa demana a les administracions una solució per acabar amb aquest entrebanc any rere any, qüestió que fa que ens preguntem per què els diners públics ha d’anar al trabucador encara que sigui un espai natural, després de passar-hi camions moltes vegades fa que la compressió deixi la Barra fràgil i a punt per a quan sigui sobrepassada per aigua trencar-se, una manera de llençar diners públics. La Barra fa més de deu anys que pateix trencaments per la pèrdua de sediments que queden retinguts a la conca a més dels temporals més enèrgics de la Mediterrània i les solucions que s’han anat donant han estat ineficaces, per interès, imprudència o ignorància, la informació de què es disposa avui sobre el model de dinàmica sedimentària del Trabucador juntament amb els dolents resultats de totes les intervencions que si han fet fins ara fan que tot plegat resulti Kafkià es plantegen solucions iguals a les que no han funcionat, reomplint la Barra de sorra fina i amb medis mecànics per fer-ne la compactació. Un gran error de càlcul que qualsevol tècnic sap, i per això podem descartar la ignorància i també la imprudència més aviat diria que com les decisions són polítiques és l’interès que ens porta a cometre tots els errors al Trabucador, aquesta feina l’haurien de fer els tècnics, la Barra és un isme dinàmic que al ser estret per les ones del temporal en condicions naturals hauria de ser dinàmica i flexionar, anar endavant i enrere sense trencar-se, en fer-la estàtica i rígida quan el temporal referma no es mou i fa que l’aigua la sobrepassi propiciant els trencaments. S’han invertit molts diners públics i privats fent la mateixa operació sempre, l’home és l’únic que ensopega amb la mateixa pedra moltes vegades, quan si s’hagués fet el plantejament de l’alternativa per mar de les Salines a la Ràpita, el problema ja no hi existiria faria molt de temps.
Les administracions en ser l’únic camí a les Salines actuen amb molta rapidesa a l’hora de concedir els permisos per la reparació, perquè l’empresa pugui normalitzar el negoci i donar sortida a la sal ,però la rapidesa sovint va en contra de la correcció, la Legislació diu que per fer aquests projectes es necessita Avaluació d’Impacte Ambiental i L’avaluació ambiental estratègica que no estan en la informació pública d’aquest projecte, si fos així s’estaria incomplint amb l’obligació jurídica d’informació pública i molt més important, aquestes avaluacions segurament ens portarien a les solucions naturals de buscar una alternativa a la Barra, deixant que els sediments anessin reparant de forma natural la Barra i solucionar la baixada de sediments que ara estan aturats en embassaments a tota la conca, seria una solució integral de llarg termini. Un exemple d’aquesta rapidesa és l’extracció de terra de la Platja dels Eucaliptus que va ser paralitzada per les autoritats competents en ser part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN ) i de la Xarxa Natura 2000 perquè l’actuació s’estava fent en zona protegida, les presses. La solució de la Barra ha de venir de la natura, perquè aprofita de forma intel·ligent l’energia i els sediments que aporta del dinamisme del Delta de l’Ebre i a cost zero. Veurem que ha servit l’extracció de més de tres-cents cinquanta mil metres 3 de la part submergida de la banda interna de la Barra o si aquesta extracció ha afeblit la capacitat de recuperació, en aquest sentit la millor solució és no fer cap actuació deixant que els processos naturals regenerin la Barra del Trabucador, tenint en compte que és un procés a llarg termini i s’hi haurà d’habilitat un pla B sí o sí. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental