El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va aprovar, per unanimitat, una moció presentada per Junts en la qual es demana al govern central la revisió de l’agenda de tancament de les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó, assegurant que les condicions que varen permetre aquell acord han canviat substancialment i que cal un altre replantejament responsable, compatible i ordenat amb la cohesió social i territorial.
Segons el Consell, el calendari aprovat el 2019 entre les empreses titulars, Endesa i l’Estat, en què es recollia el desplegament d’energies renovables per substituir l’energia nuclear —diuen— no s’ha complert. A Catalunya, les renovables representen el 21,6% de l’energia generada, mentre que la nuclear és el 56,7% del total. El Consell argumenta episodis de talls massius per escenificar la fragilitat del sistema elèctric del país, juntament amb l’argument més utilitzat en aquests discursos, que és la pèrdua de llocs de treball; segons el Consell, serien un total de tres mil a la comarca.
Els riscos d’allargar deu anys, o més, la vida de les centrals de Vandellòs i Ascó són evidents: fa molt temps que han exhaurit el seu cicle de vida útil. El seu disseny era per a vint-i-cinc anys i l’han superat amb escreix, comprometent, i molt, la seguretat del territori, a més de ser innecessàries i insostenibles.
Les centrals d’Ascó i Vandellòs, juntament amb la de Cofrents, són les que han tingut més incidents de les set que operen al país: explosions, trencaments de vàlvules de seguretat, incendis en generadors o llançaments radioactius. Hem de tenir en compte els fenòmens meteorològics externs, cada vegada més freqüents, que són un perill per al seu funcionament i per a la seguretat ciutadana, així com el seu enclavament: les centrals d’Ascó i Vandellòs estan construïdes damunt d’una falla rocosa que, en qualsevol moment, pot ser fatal.
Energia neta és un altre argument que es fa servir molt, però aquesta afirmació no és del tot certa. És veritat que no emet CO₂ durant el funcionament; però les emissions de tot el cicle vital d’aquesta energia són moltes. L’urani s’extreu de mines molt grans a cel obert; el mineral extret es tritura fins a obtenir una pols que es tracta amb àcids, com el sulfúric, en un procés de lixiviació que separa l’urani. Tenint en compte tot el procés, sí que genera emissions de GEH, no comparables amb les dels combustibles fòssils, però sí molt més elevades que les de les renovables.
No podem dedicar més temps i diners a centrals nuclears poc sostenibles amb els recursos naturals, com l’aigua que fem servir per regar i per beure, i molt cares econòmicament si les comparem amb les renovables.
La reconversió laboral és un altre aspecte a considerar: el fet de tancar una central no vol dir que s’acabi l’activitat econòmica. El desmantellament requereix molta mà d’obra i suposa que més de la meitat de la plantilla s’hauria de quedar treballant fins que es donés per acabada l’operació, que pot durar cap a deu anys. El procés és complicat: s’ha de reduir el nivell de radioactivitat, i això requereix molt de temps, alhora que cal aprofitar els punts d’enganxament a la xarxa per poder-los reutilitzar en la creació de centrals renovables amb nous llocs de treball.
Els arguments incontestables per tancar les centrals nuclears són motius de salut i seguretat. La radiació fa mal a la ciutadania, i un accident nuclear greu és irreversible. Com a mostra, hi ha la central tancada de Vandellòs arran d’un greu incident que gairebé va fondre el nucli. Un altre motiu són els residus: com més aviat tanquem, menys residus s’hauran de gestionar. Cal fer magatzems amb costos molt elevats per a aquests residus, perquè no es poden llençar al mar —com han fet molts operadors— contaminant la biodiversitat del fons marí.
Una altra qüestió és el consum d’aigua: aquestes centrals gasten molts recursos hídrics, que són finits i imprescindibles per als ciutadans. Per últim, hi ha el canvi climàtic, al qual les centrals contribueixen en la seva acceleració. El discurs que fan els gestors de les centrals, quan diuen que sense l’aportació de la seva energia el servei col·lapsaria, és una gran mentida; si en aquests moments l’Estat donés a les renovables el lloc que haurien de tenir, el servei d’energia del país funcionaria amb una normalitat absoluta.
El model sostenible? Només un encaixa amb aquest enunciat: les renovables.
Aquest model sostenible hauria de generalitzar les energies renovables, creant sistemes de suport a energies com la solar o l’eòlica, amb centrals elèctriques reversibles i amb la instal·lació de bateries d’emmagatzematge d’energia. Hem de creure i apostar per aquesta energia si volem fer una transició justa dels combustibles fòssils (energia bruta) a les renovables (energia neta).
Per portar a terme aquesta transició cal el suport de la ciutadania, que hauria de fer un canvi profund d’hàbits, sobretot en el model de consum. Ens pensem que els recursos naturals són infinits, quan és totalment al contrari i els estem acabant. Cal ser mesurats en el consum i respectuosos amb el medi, i reafirmar-nos en les energies renovables, fent complir els acords de tancament de totes les nuclears tal com estava prevista l’agenda que va signar el 2019 l’Estat espanyol.
Altres punts de vista, com l’acord del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, estan bé, però només són un punt de vista sobre aquesta qüestió energètica. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental