El projecte de Sercosa, la Via Blava de l’Ebre, ha obert el debat al territori i ha posat al descobert com treballa el capitalisme a l’hora de voler que la seva proposta o projecte sigui acceptada per la ciutadania, projecte que va ser presentat per primera vegada el 2016. En aquest moment tenia l’aval del govern de la Generalitat, el Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, el PDeCat, ERC, Junts estaven d’acord i la Cambra de Comerç de Tortosa que defensaven la construcció dels Assuts de Tortosa, Garcia i Benifallet per assegurar la navegabilitat del riu. L’empresa va desestimar el projecte, es podria pensar que la fracturació del territori en dos bàndols, els que estaven a favor i els que no varen fer pensar l’empresa, sent la causa de la seva retirada. Els opositors al projecte organitzacions mediambientals com la PDE, Gepec i Seo Birlife, la seva argumentació era que el tram final del riu es desnaturalitzaria amb aquest projecte sent incompatible amb la millora ambiental que el riu necessita per fer la seva funció natural d’aportació de nutrients i sediments a la desembocadura del riu i salvar el Delta. Ara han tornat altre cop per mirar de tirar-lo endavant amb més força i contundència, per tant, cal no mirar a un altre lloc perquè si el volen tirar endavant se n’asseguraran, fent el que calgui per aconseguir l’objectiu. Recordar que el riu Ebre és l’element de cohesió social i econòmica de tots els pobles que estan a la seva ribera i que sense ell el Territori seria una altra cosa.
L’assut o presa és una resclosa baixa que es fa als rius per evitar el pas de l’aigua, fer pujar el seu nivell i permetre la seva canalització. No son una reserva d’aigua aquesta es desvia a un curs d’aigua artificial, canal, per utilitzar-la pel rec, com drenatge fluvial, fer-la passar per una central hidràulica, per aplicacions industrials o pel subministrament d’aigua municipal o de boca. El que l’empresa va explicar a la Cambra de Tortosa que és un gran projecte pel Baix Ebre i faran que el turisme fluvial torni al riu generant un nínxol econòmic molt bo pel territori. Però va obviar o deixar de dir voluntàriament que la gran estrella del projecte no és de caràcter social o públic sinó privat, les centrals hidràuliques son l’objectiu final del seu discurs posant-hi tots els recursos que calguin. És una mica complicat visualitzar la navegabilitat de vaixells amb un calat mitjà en una llera tan irregular i amb algun pont tan baix, evidentment tot és possible, tanmateix costa molt de veure, senzillament forma part del relat de l’empresa Sercosa per arribar al seu propòsit que només és econòmic. Les declaracions fetes pel seu conseller delegat Sr. Vallès a les Terres de l’Ebre explicant que el riu ja és artificial amb molts embassaments i assuts i ho continuarà sent tant si el projecte tira endavant com si no. La seua visió del territori es d’una simplicitat sense precedents, però molt clara, diners ,diners i diners la gent del territori no compta per Sercosa.
Avui rebutja’n el projecte la PDE, Associació pels sediments i ERC que ha canviat la seva posició per dir no al projecte i podria ser l’intermediari amb el govern de la Generalitat, d’ERC, perquè canviïn la seva posició respecte al 2016. No podem perdre de vista els Ajuntaments que en la primera presentació del projecte hi varen fer al·legacions i ara estan callats, no és bo que la ciutadania pensi que estan a favor del projecte, el riu és l’element de cohesió del nostre territori i ja en tenim prou de detractors a fora perquè n’hi hagin a dins. Cal un front comú molt ampli per aturar i defensar decisions molt negatives pel riu Ebre i per lluitar contra la politització d’aquestes decisions. Si defensem el nostre riu al territori, però el seu pas per l’Aragó donen permisos per fer centrals hidràuliques, assuts i multipliquen el rec agrícola ens trobarem sense sediments i sense cabal d’aigua. L’amic neofeixista Lamban sempre està a punt per fer la guitza a Catalunya (Baix Ebre) i aquesta obsessió de catalanofòbia el porta a polititzar el riu, creient que no tindrem els recursos econòmics que genera a causa de les seves decisions. Hauríem de preguntar a la CHE perquè no tenen la mateixa posició a Catalunya que l’Aragó sobre els assuts i les centrals, segurament quedarien sorpresos.
Com apuntava a una TV local el portaveu de la PDE el relat de l’empresa és que faran una inversió de 125 milions d’euros amb una creació de 800 llocs de treball, però la realitat d’aquest relat s’hauria de veure sense voler ser pessimista, deia Panisello que la pujada de cabal que faran els assuts com diu l’empresa per la navegabilitat seria artificial provocant l’argumentari per futurs transvasaments, sobre els sediments va dir que en alguns assuts ja construïts s’ha demostrat que no els deixen passar, per tant, és erroni dir que aquestes barreres no afectarien la seva baixada pel curs del riu. Una cosa important és que va demanar un front comú indispensable perquè ni aquest ni un altre projecte que afecti negativament al riu es puguin realitzar al nostre territori. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
