El filòsof francès Lefebvre va posar en valor la frase “el progrés és gairebé igual a la regressió ambiental”. Una altra interpretació del progrés és la destrucció del medi ambient, i la seva degradació ha incidit directament en un descens de la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans. Estem en un temps de profunda crisi ambiental. Els nous desenvolupaments tècnics i científics han donat a l’home el poder de transformar, en diferents formes, el medi on viu, degradant-lo i amenaçant el planeta per l’esgotament dels recursos naturals, juntament amb la contaminació de l’aigua, la terra i l’aire. Aconseguir compaginar el medi ambient amb el desenvolupament econòmic és complicat, perquè depèn dels sistemes de producció, dels avenços tecnològics, científics, socials, entre altres. Però ha passat molt de temps sense treballar aquest model, i la feina se’ns ha amuntegat, a més de preocupar-nos les relacions entre el medi ambient i els drets humans.
Els nitrats, un dels problemes sorgits de compaginar el medi amb el desenvolupament econòmic, s’han agreujat amb la construcció d’infinitat de granges intensives, principalment de porcs. Els nitrats són nutrients que es troben al medi ambient, formats per tres àtoms d’oxigen, un de nitrogen i una càrrega negativa (NO₃⁻), sense color ni gust, que es troben a la natura o barrejats amb l’aigua. Com altres nutrients, es desplacen a llocs on no es troben fàcilment, com sediments o roques, i a altres llocs del medi ambient per estar disponibles per a les plantes o els animals, i poden ser empassats per aquests. Aquests cercles naturals són alterats per activitats humanes com la producció, l’ús de fertilitzants artificials i l’ús d’excrements animals, com les dejeccions dels porcs, que molts agricultors escampen directament al sòl com a adob natural, molt ric en nitrats.
Aquestes alteracions poden canviar les quantitats presents al medi ambient, produint els nitrits, amb un impacte molt negatiu per als ecosistemes i la salut humana. L’Organització Mundial de la Salut assenyala com a valor màxim orientatiu 50 mg/l de nitrats (NO₃⁻) en l’aigua de consum, i 0,5 mg/l de nitrits (NO₂⁻). Aquests criteris establerts per aquest organisme es recullen en el RD 140/2003 de la legislació del nostre país.
Com ens afecten a la salut si els nitrats no són tòxics? Quan es converteixen en nitrits —fet que es produeix per reducció bacteriana, tant a l’organisme humà a través del tracte gastrointestinal com durant el procés d’emmagatzematge i processat alimentari—, poden ser perjudicials. També afecten el medi ambient: l’excés de nitrats a l’aigua genera grans problemes en l’entorn i la biodiversitat a les zones afectades. L’aigua ja no es pot fer servir per beure perquè està contaminada de nitrits.
El compromís mediambiental és crucial en les estratègies per arribar a pràctiques sostenibles i minimitzar —fins i tot acabar— amb l’impacte negatiu dels nitrats i els nitrits. Aquest compromís s’ha de traduir en un conjunt de polítiques per reduir aquesta petjada, i cal que els organismes amb competència, com els ajuntaments, facin una bona gestió i fiscalització de les activitats que ja estan al territori i de les noves que es volen implantar.
La gestió dels recursos, la innovació en productes sostenibles, el foment de l’economia circular o la conservació de la biodiversitat haurien de ser prioritaris a l’hora de donar permisos a activitats potencialment contaminants, com granges de porcs, plantes de biogàs o plantes de valoració de les restes de les olives com les que tenim al nostre territori, que provoquen grans impactes a la ciutadania.
El deteriorament ambiental que patim ve donat per molts factors. Un d’important és el creixement de la població, que s’ha multiplicat per deu en els últims tres segles. El consum s’ha disparat. Les tecnologies que s’apliquen —algunes d’elles inadequades per al medi ambient i sense respectar els principis ecològics de la natura—, juntament amb una economia que prioritza maximitzar els guanys i l’augment del producte interior brut sense tenir en compte el deteriorament de l’entorn natural o l’esgotament dels recursos, ens han portat a aquest punt.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.