Aquest dilluns 10 agost Nova Zelanda celebra els 100 dies sense detectar cap cas de malaltia de Covid-19. Aquesta illa del Pacífic, aproximadament amb 5 milions
d’habitants està governada pel Partit Laborista i al capdavant del govern, com a primera ministra se situa una de les líders mundial millors valorades actualment, essent notícia sovint a la premsa internacional. Ella és Jacinda Arderm.
Realment i exceptuant estranyes situacions, els Estats governats per dones han gestionat millor la pandèmia causada pel coronavirus. També és cert que davant el trident negacionista format per Donald Trump, Boris Johnson i el president brasiler Bolsonaro ho tenien molt fàcil.
De fet, darrerament em pregunto com argumentaria, escriuria o narraria l’intel·lectual
austríac, Stefan Zweig, sobre aquesta explosió de líders mundials femenins que incorporen un nou estil a la seva forma particular de governar. Un estil molt lluny de la testosterona i més adaptat al món de Gea, Lisístrata o Indira Ghandi. Segurament, i sense adornar-nos estem vivim una nova etapa de moments estel·lars de la humanitat però ara capitanejats per dones valentes, transgressores i femenines.
Curiosament, un dels fenòmens més interessants actualment lligat aquesta nova política en què destaca les formes i les maneres de lideratge femení és el que trobem a casa nostra a través de la marca política JuntxCat.
La veritat, que ara mateix el poder femení que han agafat les dones dins de Junt per Cat no ho veig a cap altre partit polític, ni en l’àmbit nacional ni en l’àmbit internacional. La imatge impactant, solida i de referència que donen: Laura Borràs, Mirian Nogueras, Elsa Artadi, Ana Erra, Àngels Chacón no s’observa a cap altre partit o coalició política més. Imatge que és reforçada en altres llocs del país com al territori ebrenc amb Mònica Sales i Irene Negre.
Per tant, no és d’estranyar que hi hagi nervis a la resta de partits del panorama nacional i el joc brut s’imposi clarament. Les coses estan canviant ràpidament i no és gens fàcil trobar lideratges i molt menys femenins que donin un nou carisma i perfil a la manera de fer política.
Mentrestant es consolida aquest nou perfil de partit modern, actual i innovador el partit
de Puigdemont està donant un tomb a les enquestes. A les darreres publicades ja indicaven un empat tècnic entre ERC i Jxcat. Per cert, ara fa tres anys les enquestes donaven una victòria a ERC, doblant de diputats al seu rival sobiranista.
El cert de tota això, pot ser que ja sigui hora que Catalunya tinguem una Presidenta de la Generalitat a l’altura com té de Nova Zelanda, a l’altura com la seva presidenta, Jacinda Ardern, donant exemple a tot el món dels moments estel·lars i interessants que vivim.
