El 2023 es va batre el rècord de concentració de gasos efecte hivernacle, mai s’havia produït tan de pressa, els nivells de Meta, Òxid Nitrós o CO₂ disparats condemnen al planeta a molts anys d’escalfament. Tot i que aquest any es va provar de combinar per aturar aquest alliberament, restar els grans incendis forestals o la crema de combustibles fòssils amb una possible reducció per l’absorció de carbó dels boscos per fer que el nivell de 420 parts per milió (ppm) sigui la mitjana anual, l’última vegada que va haver-hi aquests registres tan negatius data entre tres mil i cinc mil anys, la temperatura de 3° i el nivell del mar entre 10 i 20 metres més que ara. El CO₂ ha crescut un 11% a més del Diòxid de carbó, el Meta CH4 és d’un 265% més alt que en l’època preindustrial i l’Òxid Nitrós de 125% molt, molt preocupant. Aquestes dades ens indiquen que gairebé la meitat del CO₂ es queda a l’atmosfera mentre que l’oceà absorbeix la quarta part i la resta els Ecosistemes Terrestres un cercle viciós que s’ha de trencar fent menys alliberaments.
Del 1990 al 2023 l’efecte d’escalfament o forçament radi actiu com alguns l’anomenen ha augmentat en un 51% sent el CO₂ un 80% d’aquest, el gas més important que representa el 81% del total i mentre les emissions continuïn s’aniran acumulant a l’atmosfera els gasos efecte hivernacle augmentant la temperatura global i aquesta és la que fa que tots els efectes meteorològics surtin dels seus paràmetres normals provocant grans pluges, inundacions allargant o acurçant el clima estacional, fenòmens fins ara incontrolables pels homes, les pluges d’aquests dies ho corroboren amb les destrosses fetes al País Valencià i una part del Sud de Catalunya. Ko Barrett secretari de la OMM deia, en el futur es podria provocar que els Ecosistemes es converteixin en fonts més grans de gasos efecte hivernacle, l’oceà més calent podria absorbir menys CO₂ i els incendis forestals alliberar-ne més, per tant, més CO₂ es quedaria a l’atmosfera per accelerar aquest l’escalfament global.
Mentrestant els que governen segueixen amb el seu discurs de fer sentir culpables als ciutadans dient-los que s’ha de menjar menys carn roja, utilitzar menys el cotxe, no utilitzar combustibles fòssils per la calefacció fent d’aquesta causa un bombardeig constant, els hi és més fàcil fer-ho amb els ciutadans i no amb qui realment ens governa els que tenen els diners i les dades són irrefutables, els avions privats dels 23 homes més rics del planeta són responsables de la meitat d’emissions amb un alliberament mitja de 2.070 tones de carbó, segons l’Organització Oxfam cada un d’ells ha fet la volta al món deu vegades en un any i volar de mitjana 425 hores, a més de l’impacte climàtic dels iots en el mar que s’ha duplicat des de l’any 2000, 23 super-iots varen alliberar una mitjana de 5.670 tones de carbó, si les emissions de carbó de tots els ciutadans del planeta fossin iguals que l’1% dels més rics, el món s’acabaria en dos dies hi hauria un col·lapse total. Cal dir que les inversions d’aquest 1% es fan en sectors altament contaminants com el transport marítim, mineria, petroli o ciment, tenim el lot complet de la contaminació.
L’Organització Oxfam reclama enèrgicament impostos per aquest 1%, no solament com a mesura recaptatòria sinó per reduir les emissions, proposen un impost del 60% sobre les rendes d’aquest Nixo a més d’aplicar un impost addicional més elevat a la riquesa i als ingressos, individuals i empresarials, que vinguin d’inversions contaminants per lluitar de manera específica contra la contaminació del CO₂. Si els governs de tots els ordres no es consciencien del gran problema dels GEH les moltes propostes com la que fa Oxfam no serviran per a res. La realitat és la que parla, a les Terres de l’Ebre, a més petita escala, però tenint la mateixa contaminació, el poder dels alcaldes que són la primera línia de l’administració amb els ciutadans és crucial, són els que accepten o no la contaminació d’indústries existents i els que poden regular la nova construcció d’indústries contaminants si no ho fan el problema el tenen els ciutadans que en reben directament totes les conseqüències.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental