L’agricultura sempre ha quedat fora del repartiment de la riquesa a la societat moderna i els que hi tenen més a perdre són els petits i mitjans agricultors, fins avui dia l’empatia de la societat cap aquest sector ha estat minsa, és el motiu del perquè s’hauria de fer un esforç per integrar-la dins la indústria alimentària de Catalunya que és el 25% del total de la indústria que tenim. Les manifestacions d’aquests dies són l’avís d’un sector a tota la societat que ha dit prou de ser maltractat pels polítics, mercats i consumidors.
Aquesta situació fa molt de temps que dura i per anar en la bona direcció i poder-lo redreçar no s’hauria de fomentar una agricultura intensiva amb una producció industrial, grans empreses que compren les millors terres, deixant sense als petits agricultors que volen fer realitat els seus projectes. Aquest tipus de producció intensiva fa que les vendes estiguin orientades al mercat exterior mentre que els petits i mitjans productors agrícoles ho fan al mercat interior, alhora que provoca una gran pèrdua de fertilitat amb els molts agrotòxics utilitzats que porten la terra al límit de la seva capacitat fent cada cop més inviable aquest model.
Un altre factor important és la distribució alimentària d’aquest model intensiu, a l’estar concentrat en poques mans tenen un poder immens per imposar els seus preus a la ciutadania a més de condicions a les explotacions petites i mitjanes que sovint no les poden suportar i han de tancar la seva activitat. Les grans empreses fan que l’incomplien sistemàtic de la llei de la cadena alimentària sigui constant i dins aquest escenari tenim una manca de controls d’intermediaris els grans lobbies de distribució per augmentar els seus beneficis condicionen els preus a l’alça dels productes baixant la seguretat i la remuneració dels seus treballadors. Una altra eina important per les grans empreses i no tant pels petits i mitjans agricultors és la PAC, en mans dels neoliberals de la UE i que segons les seves dades oficials el 20% dels que reben les subvencions són el 80% dels ajuts, mentre que el 20% restant és pels petits i mitjans agricultors, una gran discriminació, dir que aquestes i totes les subvencions que es donen és pa per avui i fam per a demà.
L’aposta per la transformació digital del camp és presentat com la seva modernització que ha d’obrir el camí a una nova pagesia que faciliti la feina del pagès, estem en un moment molt important pel sector agroalimentari que té al davant un gran desafiament tant al nostre país com a la UE, l’escassetat de recursos naturals, el canvi climàtic, la gran competència global o la disminució de La renda agrària per la desertització o l’envelliment del sector, per tant, el que es pretén és fer el sector més sostenible, competitiu i eficient dins del calendari previst per la UE. Les mobilitzacions no han proporcionat als pagesos el que demanaven, segons la UP les propostes fetes pel govern són insuficients. Davant l’escenari de mobilitzacions que el govern ha de treballar en clau de propostes ha ofert als agricultors el següent, flexibilitzar totes les restriccions, garantir la supervivència dels cultius llenyosos i permanents, indemnitzacions garantides a les explotacions de no engreix i es proposa una taula de treball per planificar la modernització dels regadius amb l’eficiència de l’ús de l’aigua, també es recuperaran les oficines comarcals i que la Conselleria sol-li citi al Ministeri d’Agricultura posposar l’aplicació del Quadern Digital d’Explotació fins al 2026.
Aquesta proposta de posposar el quadern integrat d’explotació (QIE) nom de Catalunya, mentre que a la resta és el quadern digital d’explotació agrícola (CDEA) no és gaire bona idea pels consumidors i la cadena alimentària. El quadern digital que l’administració ha proporcionat als agricultors serveix per simplificar unificant la gestió de la pagesia facilitant la conservació de registres i el tractament de dades, integració en el quadern de l’utilitzat a les produccions i si són legals, requeriments de la producció agrícola ecològica, la producció integrada, sostenible, agró ambientals facilitant informació telemàtica a les autoritats competents tal com marca la normativa juntament amb el compliment de les estratègies, de la granja a taula i de la biodiversitat dins el pacte verd Europeu, per aquest motiu és una important eina que no es pot posposar si volem seguir l’agenda Europea de la descontaminació i el Pacte verd amb data del 2050, si es posposa serà un error monumental.
Per tant, s’han de garantir els preus justos als productors, s’ha d’evitar el Dúmping de tercers països contra els nostres productes, s’ha de protegir la salut dels pagesos, dels consumidors i del medi natural, s’ha de garantir la independència dels pagesos de l’Agroindústria, s’ha de parar l’ús indiscriminat de pesticides que tant recolzà la dreta per ser un negoci de més de dotze mil milions d’euros a l’any que van a parar a multinacionals com Base, Montsant o Bayern, s’ha de protegir l’agricultura social i professional alhora descarta els cultius intensius que estan fent malbé la terra de conreu esgotant l’aigua dels aqüífers i arruïnant les petites i mitjanes empreses agrícoles que són el nostre futur.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
