La UNESCO va definir l’educació ambiental com el procés de reconèixer valors i clarificar conceptes per desenvolupar les habilitats i actituds necessàries per entendre i apreciar la interrelació entre les persones, la seva cultura i l’entorn biofísic que intervé en la pràctica en la presa de decisions i l’autoformulació d’un codi de comportament sobre temes relatius a la qualitat ambiental, aquesta declaració podria ser a la pràctica el codi deontològic dels tècnics mediambientals, la nova ètica que hauríem de recolzar i consensuar ha de vetllar per salvaguardar les persones i les funcions bàsiques dels sistemes de suport a la vida sense les quals la humanitat no tindria cap futur. Codi que seria el far per fer gestions netes, valentes i transparents sobre el nostre entorn, medi natural, la sostenibilitat i el medi ambient.
Personalment, crec que hauria estat molt bé que en l’entrevista feta al director territorial d’Acció Climàtica a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez, al mitjà de comunicació local La Plana Ràdio, s’hagués regit per aquest codi hauríem entès l’opinió d’un brillant tècnic sobre temes de rigorosa actualitat que generen molt debat al territori del Montsià i que van quedar igual. Malauradament, va contestar el polític i es regeixen per altres paràmetres no fan servir aquest codi, les mitges veritats, deixar de dir coses i parlar molt sense dir res és el que va passar en l’entrevista amb el director territorial. Potser tots els temes que afecten ara mateix la comarca en mitja hora que dura el programa no els hagués pogut desenvolupa tots, però si fer-hi una referència encara que fos mínima.
L’aturada de la planta de biogàs de Galera va remetre la culpa a Madrid, una mitja veritat enverinada per confondre als ciutadans, és veritat que les conduccions pel transport de gas d’alta pressió depenen de Madrid, però el que és cert que la solució era posar una conducció de baixa pressió, la Generalitat en te la competència i podia haver donat el vistiplau a la baixa pressió desencallant el tema i no ho va fer, es van quedar a la zona de confort sense arreglar-ho, una aturada que ha costat milers d’euros a l’empresa de la planta.
Va parlar del canal de regadiu Xerta –Sénia que fa un munt d’anys que no porta aigua i on rau la qüestió, en tot aquest temps hi ha hagut molts problemes administratius que la Generalitat no ha sabut gestionar, tan greus eren, per deixar a l’agricultura sense l’aigua del canal, s’han perdut milers de litres d’oli, que haguessin fet pujar molt el valor afegit d’aquestes comarques que prou falta els hi fa, per justificar-se va dir que ho havien delegat a la Junta Rectora del Regadiu Xerta- Sénia.
Va parlar de la nova PAC que s’està acabant d’enllestir a la UE, només falta que el text passi a les votacions i es posarà en marxa el gener del 23, té moltes coses diferents de les que coneixem fins ara, donen més protagonisme als agricultors de petites i mitjanes explotacions, reservant els ajuts a qui treballin la terra, sembla que volen acabar amb les grans extensions de terra erma i que cobren ajuts milionaris, aquest si seria un gran canvi, volen donar protagonisme als joves i les dones posant mecanismes perquè puguin viure de la terra, ajudant que els productes tinguin un bon mercat reforçant la cadena alimentaria de Catalunya. Aquesta nova ha de ser un nou revulsiu pel sector, per cert el pressupost que té el director territorial d’acció Climàtica és de 81 milions d’euros i més de la meitat son ajuts Europeus de la PAC que ha de repartir als agricultors els restants 26 milions els distribueix a cooperatives, grups d’acció locals, organitzacions de fruita o economies particulars. Una feina de gestor simplement per distribuir diners, que ens costa un munt d’euros als contribuents.
El plat estrella de l’entrevista va ser la planta de compostatge, començà dient que no tothom vol aquestes plantes al seu territori, però que s’han de conjugar les activitats humanes i mediambientals i que han de tenir un volum i una qualitat respectuosos dins la reserva de la biosfera. Va dir que son necessàries les plantes de compostatge, és el discurs d’Amevesaba no estan en contra d’aquestes plantes sinó d’on volen posar aquesta, no va parlar de l’aqüífer i ho havia d’haver fet doncs és la seva especialitat com a tècnic, però sí que va ser contundent a l’hora de respondre sobre la responsabilitat del projecte de la planta, va dir que no sabia res de la llicència ni de l’avaluació ambiental i que la responsabilitat última que es fes o no la planta era de l’ajuntament. Va citar sense fer-ho explícitament la llei 7/1985 de novembre que atribueix als ajuntaments la primera línia de gestió d’aquests temes, Amevesaba ho ha exposat per activa i passiva en rodes de premsa a veure si des de l’equip de govern i l’oposició deixen a banda el discurs ridícul de la prevaricació, ja no tenen cap excusa per complir la responsabilitat encomanada pels ciutadans a través del referèndum de no donar la llicència per la planta de compostatge tal com marca la llei. Al final una roda de premsa que hauria hagut de ser tècnica no ho va ser, coses molt importants com les masses d’aigua no les va tocar i va fer les contestes d’un polític de junts o ERC responsabilitat nostre cap, tots els malts venen de fora, oficines territorials que només son de gestió, no poden decidir res important, però als ciutadans ens costen molts de diners per no res.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
