La temporada de caça ha començat a Catalunya el 21 d’agost de 2025 amb el període de mitja veda i acabarà el 29 de març de 2026, quan finalitzi la del porc senglar. Els més de 58 mil caçadors tenen 36 espècies, 25 d’aus i 11 de mamífers per abatre, amb la particularitat que aquest any la caça del senglar serà singular per la pesta porcina africana que els afecta (PPA). A Catalunya són més de 50 els animals trobats morts i s’ha prohibit caçar el senglar en més de 91 municipis que han tancat totalment l’accés al medi natural que tenen i que representen més de 14 mil hectàrees. Al Baix Ebre i Montsià, fins ara els Agents Rurals van fent seguiment de la cabanya porcina fent captura d’animals com a mesura de prevenció, sacrificant els animals capturats. Les informacions apuntaven que el principi del focus de la pesta era de laboratori. A Catalunya, l’IRTA-CReSA experimentava amb el virus de la pesta porcina africana dies abans de l’aparició del brot. La pesta porcina africana és un virus hemorràgic d’altíssima virulència, letal pels porcs senglars i porcs normals. No és zoonòtica, per tant no perillosa per a les persones, però sí letal pels porcs; per tant, les granges han d’estar alerta pel vulnerables que són i per ser potencialment focus del virus. La Generalitat declara oficialment la pesta porcina el 29 de novembre de 2025 amb tot un paquet de mesures protectores, mesures de prevenció i lluita contra la malaltia.
El govern de Catalunya reconeix l’excés de senglars en més de 200 mil, xifra que els pagesos i caçadors fa temps que ho denuncien, per la qual cosa el govern ha intensificat els mecanismes de control del territori. Les dades que consten del 2023 són de 73.256 captures: Barcelona, 20.251 captures; Girona, 26.438; Lleida, 18.355, i Tarragona, 8.232. Sembla que l’única solució que el govern de la Generalitat té és la mateixa de sempre: demanar als caçadors que facin més batudes. Hauria de fer un reset dels anys que porten amb aquesta política i la població de la cabanya de senglars cada dia va pujant més i més. Per tant, aquesta solució és errònia, no val, a més de tenir altres alternatives que, si s’haguessin fet servir, ara tindrien controlada la cabanya dels senglars. Creure en els caçadors com a solució és un error de pes i més donar-los carta blanca per caçar amb armes diferents de les escopetes; si ja són perilloses aquestes, imagineu-vos les altres. A més, els caçadors veuen una oportunitat per demanar ajuts i oferir efectius especialitzats per fer caceres nocturnes amb equipament tèrmic i visors d’alta precisió que valen molts diners i que pagaran entre tots els contribuents, tant si els agrada la caça com no. És injust tractar la ciutadania d’aquesta manera. Els polítics haurien de tenir la ment més oberta i mirar altres innovacions de control del porc senglar.
Altres maneres per controlar la cabanya de senglars són les proposades pel biòleg-investigador de la UB, Jordi Serra-Cobo, per acabar amb aquest problema estructural de molts anys, i que tots els governs de la Generalitat han avalat la cinegètica subvencionada i han deixat de banda els avenços científics com el que proposa aquest biòleg, que diu: si cacem els senglars en vindran d’altres llocs; si no es talla l’accés al menjar, només així deixarà d’augmentar la població. El poder anar a buscar menjar permet l’augment d’aquesta cabanya. També hi ha altres mètodes com els conceptius i tampoc han entrat dins les opcions dels diferents governs de la Generalitat. Sembla una opció política d’ajut a aquests lobbys i no tècnica per acabar amb aquesta superpoblació.
Després de 30 anys ha tornat la pesta porcina africana. Sembla que la cacera, la manipulació de la fauna silvestre i les macrogranges poden provocar l’expansió d’enfermetats, un model que destrossa els ecosistemes i explota els animals posant en perill la salut pública. La superpoblació dels senglars no és natural, és el resultat de pràctiques que alimenten i manipulen la fauna per seguir disparant o les macrogranges, que són un perill biològic. S’ha d’acabar amb les granges cinegètiques i la cria en captivitat per a la cacera. Les solucions han de ser ètiques: menys escopetes i més innovació. S’ha d’augmentar la vigilància sanitària, enfortir les investigacions i respectar la natura. Per poder-ho resoldre hauríem d’anar cap a l’abolició de la cacera, una pràctica que al segle XXI no té cap sentit. Matar per matar no és cap esport i no té cabuda en una societat avançada com la nostra. El dia que això s’entengui s’haurà entès el sentit de la vida. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental