Una de les economistes en l’àmbit mundial més actives en canviar el model de pensament imperant és sens dubte la italiana, Mariana Mazzucato. Adherida a la fe Keynesiana, és a dir, a l’ala progressista i esquerranosa de la teoria econòmica mundial, simpatitza bastant amb els economistes que defensen la Teoria Monetarista Moderna, més coneguda com la MMT. En altres paraules, és d’aquells economistes que entén que l’objectiu de les polítiques econòmiques és la plena ocupació i no pas l’estabilitat de preus.
Una de les aportacions més interessant de Mariana és que els poders públics són els abanderats, motors i dinamitzadors de les inversions tecnològiques i és després d’aquest impuls de l’Estat, el sector privat se’n beneficia i segueix el corrent. I així ho intenta demostrar en el seu llibre “L’Estat emprenedor. Mites del sector públic enfront del sector privat”. El cert que amb un parell d’exemples com és el desenvolupament del GPS i internet per part de l’Estat ho deixa bastant clar en el seu llibre. Per tant, el sector privat sense l’impuls del sector públic mai és el pioner d’engegar res.
L’explicació és molt clara: El sector públic pot endeutar-se il·limitadament sense entrar en fallida, el sector privat el seu endeutament sempre estarà limitat al risc de la fallida.
Curiosament, quan en l’àmbit mundial surt una veu discordant a les idees establertes al liberalisme econòmic i les bondats del sector privat i a més ho justifica en treballs empírics, llavors una horda de pensadors, associacions místiques, entitats sense ànim de lucre, plataformes d’idees liberals surten a desprestigiar i a trobar contradiccions a qualsevol teoria que negui la sagrada puritat del liberalisme. Per a quelcom devia servir Poppers.
La veritat, que no cal ser un il·luminat del pensament econòmic per entendre que el sector públic està al principi de qualsevol innovació tecnològica i després és el sector privat qui el rendibilitza. I és per això, un motiu perquè s’estableixen impostos a les empreses per recuperar una part de la inversió feta pel sector públic.
Tanmateix, tot i ser el sector públic el gran impulsor de la innovació, altres vegades, et quedes perplex com malgasten els diners en conceptes que t’omplen la cara de llàgrimes, encara que no saps si de riure o de plorar. Com per exemple la notícia que sortia el divendres passat en què el Consell Comarcal de la Terra Alta destinava quasi 18 mil euros d’una subvenció de l’IDECE a comprar 14 “pals selfies”.
La veritat, dubto molt, que gastar-se 18 mil euros en 14 “pals selfies” vagi lligat en potenciar la innovació a la comarca de la Terra Alta i encara menys que augmenti considerablement els visitants de la via verda de la “Val de Zafan”, que ja per si té una gran influencia. Així i tot, considero que els ciutadans necessiten ser respectats i quan s’anuncien certes compres com a motors de dinamització econòmica, almenys, abans haurien de reflexionar una mica del que estan dient o simplement comunicant.
Al final de tota la inversió del 100 mil euros que arribaran en forma de subvenció per dinamitzar econòmicament la Terra Alta només una quarta part es quedaran a la comarca, la resta passaran volant sense cap repercussió econòmica.
I després preguntaran per què any rere any els pobles de la Terra Alta van perdent població? Això sí, tindran 14 pals selfies per fer fotografies.
Batiste Forcadell, economista