En els anys vinents a Catalunya la temperatura anirà augmentant fins a arribar al mig grau més que la mitjana dels països del nostre entorn, les precipitacions començaran a disminuir fins a deu graus de mitjana anual especialment a la tardor i primavera. Treballs fets sobre el canvi climàtic indiquen que a la meitat de segle la temperatura podria haver pujat 2 graus centígrads augments que es registraran a l’estiu sent generals a tot el territori en especial als Pirineus i Sud de Catalunya, el creixement forestal incidirà en efectes pronunciats sobre la demanda hídrica dels nostres boscos i la seva producció, els boscos catalans tenen una acumulació de carboni de més de 50 MT, dels quals el 21% corresponen a alzinars, el 14% a boscos de pi blanc, el 20% de pi roig i en el sotabosc i tenim acumulats més de 5MT de carboni.
La diferencia de carboni del nord de Catalunya, el centre i el sud és notable i el factor determinant en aquesta diferència és l’aigua en el procés de control i fixació de carboni als ecosistemes forestals, els nostres boscos fixen cada any un total de 2MT (Milions de Tonelades) amb un 10% addicional del sotabosc. Per compensar aquestes emissions es necessita una superfície de més de 14 milions d’Ha però el nostre país en disposa només d’1,5 milions d’Ha 14 vegades menys i segons aquestes dades podem afirmar que tenim moltes dificultats per capturar gasos d’efecte hivernacle provocant que els nostres pulmons no donin l’abast per netejar l’aire que respirem. En la dècada anterior hi havia pluges intenses al nostre territori però aquesta tendència no s’ha mantingut, ara tenim pluges poc regulars, la sequera va en augment i la tendència és que siguin cada cop més escasses.
Un altre impacte del canvi climàtic és que han pujat els incendis dels boscos, siguin per qüestions naturals o per la mà de l’home, l’abandonament de terres de conreu que fan pujar l’índex de perillositat junt amb les males herbes seques i l’augment imparable de la temperatura són els detonants per aquests. Amb les prediccions que es manegen dels recursos hídrics anem cap a un escenari de poca disponibilitat d’aigua, les alteracions del cicle hidrològic amb una disminució progressiva dels cabals dels rius, de la càrrega subterrània i una gran modificació dels processos Biogeoquímics que fan la qualitat de l’aigua. Aquesta pèrdua de la qualitat d’aigua en els rius és deguda al fet que en alguns trams de les seves conques hi ha intensos abocaments urbans, industrials i agrícoles com en el cas del riu Ebre.
Les noves condicions climàtiques i la pèrdua de cabal dels rius limitarà i molt les relacions hidrològiques de les seves conques i els aqüífers superficials amb la seva carrega deixant a aquests amb una gran vulnerabilitat. L’augment registrat de les temperatures, les escasses precipitacions i en conjunt tot el canvi climàtic estan afectant els nostres ecosistemes i la nostra societat, la primavera arriba més d’hora, l’hivern més tard i les estratègies per la gestió, la rehabilitació de tots els ecosistemes requereixen un gran esforç de recerca, educatiu i sobre tot polític per sortir d’aquest forat negre que s’anomena Canvi Climàtic.
