Es multipliquen els problemes mediambientals al Baix Ebre i Montsià d’empreses potencialment contaminants de diferents sectors i models, Kronospan, Biogàs la Galera, Biosansa Cat Sud, abocador Mas de Barberans o Cemex, el problema d’aquestes indústries és que totes tenen els papers en regla i això és el que exhibeixen sempre que tenen algun problema d’impactes produïts per l’activitat que fan. El tema d’impactes no ve per si l’autorització de l’activitat és correcte o no, es produeix en la cadena de muntatge i en els materials que fan servir quan són tractats per valorar-los o emmagatzemats.
Aquests dies ha sorgit una nova polèmica entorn l’extracció d’argiles a mineria oberta a Ulldecona per part de l’empresa Cemex d’Alcanar, ha aplanat un altre terreny prop de la ferradura que l’empresa havia comprat fa molt temps, era qüestió que acabessin la primera extracció per obrir la segona. En aquesta polèmica hi tenim tres actors, el primer la persona propietària dels terrenys que per qüestions personals del tipus que siguin ha volgut vendre el terreny, el segon actor l’Empresa que per la seva activitat necessiten moltes tones d’argiles i si les poden tenir a prop millor li surten bé de preu i no contamina tant, tercer l’Ajuntament encarregat de donar tots els permisos i el vistiplau de totes les operacions d’empreses que ho demanin fent que la llei sobre aquestes activitats es compleixi fil parranda.
L’espoli d’aquestes 12 hectàrees d’Ulldecona d’espais naturals on hi ha oliveres mil·lenàries no es paga amb diners, les empreses com Cemex només miren el seu negoci i no els hi cau la cara de vergonya quan fan sortir al gerent a mentir als mitjans de comunicació assegurant que l’empresa no fa cap espoliació de terres fèrtils i oliveres monumentals recordant que la recuperació dels terrenys on fan les extraccions va més enllà de la legalitat, ens ve a dir que si ho fan és perquè l’empresa vol, l’extracció que fan d’argiles és de més de 110.000 tones l’any. Vull recordar que quan es feia l’explotació de la primera el gerent en roda de premsa va explicar que les oliveres mil·lenàries i monumentals quan les treien les portaven a un magatzem per ser guardades, a l’espera de tornar-les a plantar i que els grans forats de les extraccions eren replens de residus fent-hi a la part superior una mica de maquillatge per quedar bonic i després hi tornaven a plantar les oliveres, en definitiva va gosar dir que quedava millor del que l’havien trobat. El tema és que la prepotència de les primeres declaracions i les últimes ens donen una radiografia de com actuen aquestes multinacionals sense cap respecte pel territori i els ciutadans. Ens canvien recursos naturals com les argiles per residus, bàsicament merda que la deixen enterrada i quan hi tornin a plantar les oliveres la seva vida serà de curta durada.
Cemex ha tancat algunes fàbriques que tenia a Catalunya, podia haver tancat Alcanar, molts problemes per contaminació dels forns, produïts per la crema de residus també de pneumàtics, fa que l’empresa faci anar els forns a la nit pensant que els ciutadans no veuran la gran contaminació atmosfèrica i pols que escampen fins a una distància de més de 5 km, per apaivagar els ànims dels veïns han dit que faran una planta d’hidrogen verd a les mateixes instal·lacions quan havien d’haver-la tancat com les altres, sigui com sigui els veïns d’Alcanar han presentat protestes per escrit a l’ajuntament i la Generalitat sembla que de moment sense gaire èxit, l’empatia i connivència entre Ajuntaments i la Generalitat amb aquestes indústries és fluida i els únics afectats són els veïns que veuen com es posa en perill la seva salut i el seu benestar.
Els Ajuntaments administracions perifèriques de l’estat són els que amb la llei de règim local a la mà, poden fer una regulació dels permisos que es donen a empreses potencialment contaminants i fer una gran fiscalització de l’activitat de les que estan establertes, cal que els Alcaldes gestionin la confiança que els hi han fet els ciutadans vetllant per la seva salut i benestar, sembla que la convivència entre ambdós és possible sempre que els Ajuntaments hi posin de la seva part, si no és així els ciutadans hauran de fer soroll perquè aquestes administracions tornin al bon camí, que a la comarca del Baix Ebre i el Montsià han perdut el rumb, només els ciutadans afectats poden aturar tots els impactes fent molt de soroll i visibilitzant-lo és el seu benestar i la seva salut.
Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.