14.3 C
Amposta

L’Estat demanarà ampliar el crèdit per pagar als bancs la indemnització pel Castor

El govern espanyol ja havia aprovat la mesura fa un any i diu que no la va aplicar per destinar recursos a la pandèmia

El més vist

- Advertisement -
L’Estat demanarà enguany una ampliació de crèdit de 638 milions d’euros per fer front al pagament als bancs que van finançar la indemnització pel projecte Castor, segons va ordenar una sentència del Tribunal Suprem. El govern espanyol, que ja va aprovar la mesura a finals de desembre de 2020 amb un Reial Decret, l’ha tornat a incorporar recentment a un projecte de llei de mesures de suport econòmic i social per la via d’urgència. Per fer front al pagament de tot el deute, 1.351 euros més interessos, s’ampliarà el crèdit fins aquesta xifra a partir de la baixa d’altres crèdits del pressupost estatal. El senador de Compromís, Carles Mulet, ha censurat que es prioritzi el pagament sense voler investigar les causes del fiasco del projecte.
Segons el projecte de llei que va es discuteix en aquests moments al Senat, l’ampliació de crèdit inicial a través del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, per fer front a la “responsabilitat patrimonial de l’Estat” en aquest cas, es finançarà amb càrrec a deute públic. El govern espanyol de PSOE i UP argumenta en el text que no va poder materialitzar l’any passat el pagament per tractar-se d’un import “elevat” i també davant de la necessitat de fer front “als efectes econòmics, socials i sanitaris” de la pandèmia. Això, conclou, “fa necessari acudir, en part, a l’endeutament al no disposar el Fons de Contingència de recursos necessari per finançar-lo”.

- Advertisement -

En una sentència feta pública a finals d’octubre de 2020, el Tribunal Suprem obligava l’Estat espanyol a retornar els 1.351 milions als bancs –sumant també els interessos des del moment de la reclamació o a partir del retorn de les quantitats que l’Estat els havia exigit retornar- que van finançar la indemnització a l’exconcessionària del projecte Castor, Escal UGS. Santander –que va aportar un 51%-, Caixabank –amb un 34%- i Bankia –un 15%- van recórrer a la sala del contenciós-administratiu després que el govern espanyol desestimés, per silenci administratiu, la reclamació presentada per cobrar el préstec.

Els pagaments a càrrec dels consumidors havien quedat en suspens –i van ser retornats al sistema gasista els fets efectius a partir de 2016- quan el Tribunal Constitucional va anul·lar bona part del Reial Decret que acceptava la renúncia de la filial d’ACS i establia la compensació. Tot i el sentit de la sentència, el Suprem va qëustionar el “pacte” entre el govern del PP, Enagás i els bancs per pagar abans de 35 dies la indemnització a l’exconcessionària.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -