La nacra és el mol·lusc de closca més gran del Mediterrani, però està desapareixent molt de pressa a causa d’una infecció que ja ha matat el 99% de les poblacions infectades que hi ha al món. Els científics demanen ajuda per evitar l’extinció de l’espècie.
La punta del Fangar és l’únic indret de tot el Mediterrani on, inexplicablement, no existeix el paràsit que ha dut la nacra al límit de l’extinció. Salvar aquesta espècie s’ha convertit en l’obsessió dels investigadors que controlen periòdicament que els animals, un per un, estiguin bé. Però en els últims controls s’ha comprovat com la majoria de nacres han mort i no per la malaltia.
La població era de 600 animals, i només en troben vius 12, perquè el Delta de l’Ebre ha estat fortament castigat pels diversos temporals de l’hivern i la primavera. El més greu va ser el Gloria, al gener. La força de les onades els va tirar a sobre una quantitat enorme de sediments, a més de barrejar l’aigua de mar amb aigua dolça i baixar la salinitat. I el més preocupant és que temporals com aquest cada cop seran més nombrosos a causa del canvi climàtic.
Ara, l’última esperança és una altra colònia situada a l’altra banda del Delta, a la badia dels Alfacs. Però aquí sí que hi ha entrat la malaltia que les està extingint arreu del món. Així que hauran de controlar-les de molt a prop.
Però els científics han trobat un entrebanc també molt gran que és la falta de finançament. Així que han obert un projecte que es diu “Ni una nacra menys” per aconseguir fons a través del micromecenatge. Volen protegir-les creant una reserva per tenir-les controlades.
Patrícia Prado, investigadora de l’IRTA, lamenta que no hi hagi un finançament específic per a espècies en perill d’extinció. També demana altres mesures de protecció, per la presència de barques a la zona: “La gent va en embarcacions a zones on hi ha moltes nacres, xoca amb elles, les tomba i les trenca. Això hauria d’estar abalisat i regulat. No s’hauria de poder accedir a aquestes zones.” Malgrat la situació, Prado és optimista. Assegura que “encara queda esperança” per salvar el futur de l’espècie.
Font: CCMA
