De mitjana, l’edat de les persones afectades és de 80,2 anys en dones i 77,3 anys en homes. L’aparició de la malaltia depèn de factors ambientals i, entre un 1% i un 2% dels casos pot estar lligada a l’herència genètica.
En una nota de premsa, la conselleria de Salut ha explicat que les persones amb Parkinson fan servir el doble els serveis sociosanitaris que la població de la seva mateixa edat. “Comparades amb la població de les mateixes característiques, fan més ús dels recursos sanitaris ambulatoris d’atenció primària i especialitzada així com dels recursos sanitaris d’internament”, han concretat.
Es determina que les persones amb Parkinson han tingut una despesa superior a la població equivalent. Segons les dades del 2019, la despesa sanitària va ser de 4.971,1€ per càpita, mentre que en la població catalana equivalent aquesta despesa correspon a la meitat d’aquest import.
El nivell socioeconòmic i el sexe també determinen la malaltia. Més de la meitat de les persones amb Parkinson tenen un nivell de renda baix o molt baix i aquesta diferència és més accentuada en dones que en homes.
Per territoris, el Baix Ebre i Aran són les zones amb menys prevalença mentre que el Vallès Oriental, l’Alt Camp i la Conca de Barberà són els territoris amb taxes més elevades de la malaltia.
La taxa de mortalitat és més alta, sobretot en menors de 85 anys, en comparació amb població de la mateixa edat, sexe i nivell de renda. Aquesta diferència s’observa tant en dones com en homes.
Dia Mundial del Parkinson
El dia 11 d’abril se celebra el Dia Mundial del Parkinson en commemoració del naixement del metge britànic James Parkinson qui, l’any 1817 va publicar un assaig que es va convertir en el primer estudi sobre la malaltia que, en l’actualitat, porta el seu nom.
La malaltia de Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu que afecta el sistema nerviós de forma crònica i progressiva, i del qual es desconeix la causa. Després de l’Alzheimer, és la malaltia neurodegenerativa més prevalent.
La malaltia del Parkinson es caracteritza per la pèrdua (o degeneració) de neurones de la substància negra, que és una estructura situada a la part mitjana del cervell que s’encarrega del control i la coordinació dels moviments, així com del manteniment del to muscular i la postura. Aquesta alteració provoca una falta de dopamina, que és un neurotransmissor necessari per realitzar els moviments amb normalitat.
Redacció- X. Ll
