14.3 C
Amposta

Les Terres de l’Ebre proposen un seguit d’actuacions per frenar la regressió del Delta

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Avui, dimecres dia 29 de gener, a Sant Jaume d’Enveja, concretament a l’avinguda Catalunya, número 22-30, tindrà lloc la Taula de Consens pel Delta i la presentació de l’informe La problemàtica del Delta de l’Ebre davant la regressió i la inundació. Propostes d’actuacions consensuades des del territori.

A continuació podeu llegir l’informe sencer:

INTRODUCCIÓ

Aquest gran ecosistema del delta de l’Ebre complex i fràgil està amenaçat de forma alarmant. La pujada del nivell del mar, prevista en les pròximes dècades com un dels efectes més importants del canvi climàtic, tindrà serioses implicacions sobre l’agricultura, els recursos naturals, el turisme i la industria de la zona. Aquesta pujada provoca efectes greus com la intrusió d’aigua salada i l’erosió de la línia costanera, fets que derivaran en el futur en una major pèrdua de terreny habitable i cultivable, així com en danys en els ecosistemes. En els ambients deltaics predomina la subsidència i, per tant, cal esperar una pujada relativa del nivell del mar superior a l’ocasionada només per la variació del nivell oceànic.

La nostra responsabilitat col·lectiva és actuar, per aquest motiu s’ha format la Taula de Consens formada pels 7 municipis del Delta, les dos Comunitats de Regants del Delta i les associacions implicades amb el territori per la defensa del Delta.

OBJECTIU DEL DOCUMENT

Aquest Delta és un espai profundament estudiat, on una gran quantitat d’organismes i persones han invertit temps i diners en nombrosos projectes d’investigació, tesis i informes tècnics. Basat en tot aquest coneixement previ i en les experiències de la gent del Delta, aquest document és una llista d’actuacions que mantenen la terra i redueixen el risc per al nostre territori. L’objectiu final del document és dibuixar un Pla per donar resposta a la pèrdua de la terra costanera, la pèrdua de qualitat dels ecosistemes i a les amenaces d’esdeveniments futurs.

PROBLEMÀTICA DELTAICA DAVANT LA REGRESSIÓ I LA INUNDACIÓ

Els processos més rellevants en el sistema costaner del Delta són l’erosió i la inundació induïdes per l’acció combinada de les ones i el nivell del mar. En el cas de la regressió costanera, les taxes mitjanes de retrocés en la zona de la platja de la Marquesa (període 1986-2016) es situen en 3,5 m/any, mentre que en al cas de l’Illa de Buda aquesta taxa puja fins als 12 m/any. En l’estudi de base del Delta de l’Ebre (2008) es va identificar el cap de Tortosa, les platges de Riumar, la Marquesa i el Trabucador i les Salines de la Trinitat com a zones de pèrdua de sediments i de retrocés sever de la línia de costa.

Si la dinàmica marina pot modificar la línia de costa erosionant o dipositant, l’augment relatiu del nivell del mar pot inundar al Delta.

TÈCNIQUES D’INTERVENCIÓ

Les estratègies de defensa costanera. L’objectiu és disposar d’una gamma àmplia de mesures i pràctiques disponibles per a opcions futures, especialment en vista de l’augment del nivell del mar i tempestes marines.

  • Aportació de sorres.
  • Creació i reforçament de dunes.
  • Creació i reforçament de saladars i zones humides.
  • Dics interiors (camí de guarda).
  • Defenses submergides al medi marí.
  • Defenses tranversals a la costa.

Les estratègies i intervencions al delta de l’Ebre s’han de basar en els principis d’una gestió integrada de les zones costaneres.

MODEL INTEGRAT DE DEFENSA DEL DELTA

Un conjunt d’actuacions possibles dissenyades per actuar eficaçment

La situació actual es caracteritza per una disminució substancial del transport de sediment del riu, que arriba a ser quasi nul. Com a resultat, el Delta de l’Ebre ha deixat de créixer i els processos erosius són dominants. Les aportacions sòlides terrestres són la font principal per a l’acreció vertical del Delta i per al subministrament de material més gruixut a la franja costanera. La retenció de sediments pel complex d’embassaments del tram inferior del riu Ebre ha produït un efecte erosiu en grans parts del front deltaic. Retornar al riu els dipòsits sedimentaris retinguts als embassaments ha de ser una mesura estructural bàsica en aquest model de defensa del Delta.

L’aportació de sorres és una estratègia de preservació dinàmica considerada una solució Building with Nature que té com a objectiu combinar la seguretat contra les inundacions amb la preservació sostenible d’altres serveis i valors (ecològics i recreatius) de les dunes i platges. A més d’aquests avantatges, l’aportació de sorres és una solució flexible i immediata de gestió costanera.

La gestió de dunes a favor de la defensa costanera té com a objectiu protegir i mantenir parts dels sistemes dunars com a element de defensa contra les inundacions costaneres. Les dunes litorals acullen nombroses espècies de fauna associada molt amenaçades i que necessiten programes específics de conservació. Tots aquests hàbitats i espècies depenen d’un funcionament geomorfològic i ecològic adequat de l’ecosistema dunar.

Per a la defensa costanera, els saladars son un mitjà especialment adaptat per atransferir l’impacte energètic de les onades de tempesta. A més d’aquesta defensa natural davant les tempestes, els saladars tenen un alt valor ecològic. Constitueixen l’hàbitat per a un ampli ventall d’espècies de plantes halòfites i, parcialment, fauna invertebrada molt especialitzada. Proporcionen espais de descans, cria i alimentació per a diversos ocells. Els saladars estan protegits dins de les directives de la UE sobre hàbitats i aus.

Els dics s’han convertit en essencials per a les zones per sota del nivell del mar que tenen un sòl costaner de gran valor que no es pot rendir al mar. En aquests casos, els dics dissenyats correctament són extremadament eficaços per proporcionar alts nivells de protecció contra les inundacions costaneres. Això pot permetre que es produeixi un desenvolupament significatiu darrere d’elles. Donat que una de les zones més vulnerables al Delta són precisament els terrenys de l’interior de les badies, aquesta mesura podria evitar en gran part aquests efectes. Actualment existeixen projectes en diferent grau de realització del camí de guarda a les parts interiors de les dues badies.

Els esculls artificials són estructures paral·leles a la costa que es troben davant la façana de les platges. Poden ser estructures singulars llargues o formar una sèrie d’esculls que s’estenen per alguna distància al llarg de la costa. Es distingeixen dels trencaones per haver estat submergits durant almenys una part del cicle de les marees i, per tant, són menys intrusius en el paisatge costaner, afecten menys els processos de platja i afegeixen un nou hàbitat intermareal. La construcció d’esculls submergits podria reduir l’impacte d’onades a la costa.

Finalment, existeixen altres intervencions de caràcter dur per tractar d’immobilitzar la costa que podrien ser estudiades. Així, els camps de dics a les platges són estructures que s’estenen perpendicularment des de la vora, construïdes generalment en grups i l’objectiu de les quals és atrapar i retenir sorra, nutrint així els compartiments (de platja) que hi ha entre ells. Interrompen el transport longitudinal al llarg de la costa; quan els espais entre dics acaben per omplir-se de sorra, les platges, entre ells, es converteixen en estables, i el transport longitudinal continua a taxes semblants a les anteriors. Aquesta mesura tracta de mantenir la línia de costa actual, i s’executa normalment mitjançant mesures de defensa de la costa de tipus dur (esculleres, gabions, dics, etc.). Normalment aquestes solucions es trien només en àrees costaneres amenaçades quan presenten grans densitats de població i/o infraestructures de gran valor econòmic, com per exemple portuàries.

CONCLUSIONS

Després de diversos mesos de treball amb institucions, organitzacions i persones vinculades al Delta, s’arriba a les següents conclusions:

1. Amb aquest document es dibuixa un pla des del territori deltaic per donar resposta a la pèrdua de la nostra terra costanera, la pèrdua de qualitat dels ecosistemes i les amenaces d’esdeveniments futurs. Aquest document aglutina un conjunt de mesures consensuades des del territori que pretenen ser la base per a un futur Pla Director de Mesures al Delta de l’Ebre.

2. La visió compartida des d’aquest territori contempla i viu el Delta com un ecosistema únic, natural i dinàmic, amb biodiversitat característica, paisatges oberts vasts i ric patrimoni cultural, un espai del qual gaudeix tothom i que proporciona beneficis de forma sostenible a les generacions presents i futures.

3. Les estratègies i intervencions al delta de l’Ebre s’han de basar en els principis d’una gestió integrada de les zones costaneres.

4. Des del territori s’han acordat tres premisses generals:

  • Morfologia: caldria mantenir la morfologia actual tant com sigui possible..
  • Restabliment de sediments: es veu com a solució estructural, és a dir, aquella que si no es duu a terme, difícilment donarà valor en el temps a les altres possibles mesures. Altres mesures: mesures urgents a efectuar a curt termini. Es constata l’acceptació de la seva diversificació, és a dir, aplicar diferents actuacions segons la tipologia de zona a protegir i segons la gravetat de la situació

5. Es proposa un model integrat de defensa del Delta, de manera que pugui respondre a les seves necessitats amb solucions específiques i mesures flexibles. Aquest model contempla la recuperació del sediments retinguts als embassaments com una mesura de sostenibilitat a llarg termini irrenunciable.

6. Tant la regressió de la línia de costa com la pèrdua d’elevació es poden compensar recuperant l’arribada de sediment a través del riu. Es proposa portar a terme un “Programa de gestió de sediments” per tal de recuperar els dipòsits sedimentaris retinguts als embassaments.

7. Les intervencions presentades podran dirigir les accions entre diverses Administracions necessàries per gestionar i reduir la regressió costanera i el risc d’inundació durant els propers 100 anys. És una proposta de mesures adaptable a un clima canviant per assegurar-se que les accions que es realitzen siguin les adequades.

Redacció – N. A.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -