14.3 C
Amposta

Les Terres de l’Ebre, l’únic territori de Catalunya que pot seguir la jornada electoral per la televisió local

Rècords d'audiència de Canal Terres de l'Ebre (49.558) i ebredigital.cat

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Canal Terres de l’Ebre i Ebredigital.cat van realitzar, durant la jornada electoral de les eleccions al Parlament celebrada aquest diumenge 14 de febrer, un desplegament de recursos humans i tècnics sense precedents en la història dels mitjans2 de comunicació del territori. I el premi s’ha conegut hores després, enregistrant dos rècords d’audiència per als dos mitjans pertanyents al Grup Media Terres de l’Ebre (GMTE).

En les tres i mitja que va durar el programa “Especial Eleccions 14‐F”, que va començar puntualment a les 20 h i va acabar passada la mitjanit, una mitjana de 26.433 teleespectadors van seguir el programa de la televisió durant més de vint-i-un minuts. Però la dada més espectacular és que aquest elevadíssim número de persones mirant Canal Terres de l’Ebre, va convertir el 14‐F en el dia en el qual més gent ha mirat el canal en tota la història: es van assolir al llarg del dia 49.558 teleespectadors, superant el dia que es va comunicar l’estat d’alarma de la pandèmia, el 22 de març de 2020, quan es van enregistrar 46.945 teleespectadors.

Pel que fa al diari digital, en les més de quinze hores que es va penjar continguts al digital, un total de 5.600 usuaris van activar 7.800 sessions, el doble de consultes que un diumenge habitual. I pel que fa a les xarxes socials, les 162 entrades de Twitter van generar 87.000 impressions, mentre que a Facebook van ser 28.730.

El programa de televisió va ser dirigit i presentat pel periodista Dani Sainz de Aja, cap d’informatius de Canal Terres de l’Ebre (CTE), acompanyat per Berta Treig a l’espai informatiu, i per Roger Font des del plató virtual que es va estrenar per presentar les dades en format 3D. En l’àmbit de recursos humans periodístics també va destacar la participació, sempre en directe, de Júlia Albesa en les connexions a les seus dels partits polítics, i dels corresponsals habilitats a les delegacions: Eduard Carmona i Mar Sebastià des de Deltebre, Víctor Montecino i Andreu Miralles per al Montsià i Rut Turch des de Móra la Nova amb les dades de la Ribera d’Ebre i Terra Alta.

Les rondes de connexions es complementaven des de plató amb la participació de l’anàlisi dels periodistes Leonor Bertomeu, directora del programa radiofònic Al Dia Terres de l’Ebre, i d’Óscar Meseguer, director del Setmanari L’Ebre. I telemàticament, l’anàlisi arribaven per part dels tres únics consellers ebrencs que hi ha hagut en 41 anys de governs autonòmics: Marta Cid (ERC), Jordi Ciuranta (CDC) i Xavier Sabaté, complementat per l’analista polític expert en mitjans digitals i xarxes, Xavi Tomàs. L’operatiu de continguts el completaven, recollint les dades de les Terres de l’Ebre que immediatament s’oferien per pantalla, Josep Pitarch i Thaïs Favà.

Però aquesta programa de gran format no va tindre només com a protagonistes als periodistes i analistes. L’alt nivell de producció que va haver de desenvolupar Karla Obando, va ser complementat per la tasca dels quatre tècnics que van estar cinc hores a la sala de control: Jordi Allepuz com a realitzador, Ferran Jovaní al so, Miquel Segarra per les connexions, i Miki Colomer per al control de dades. “Felicitats. Heu ofert un nivell equiparable al de TV3 o La Sexta”, comentava un teleespectador al final de la nit. L’equip el completaven el càmera Cristóbal Tardiu i Àlex Rambla com a operadors de càmera.

El diari digital

El seguiment de la jornada electoral va començar a les 8:13 del matí quan la periodista flixanca Berta Treig penjava la primera foto i comentari: “Bon dia! Obertura de col·legi a Flix. Membres de les meses al lloc. Tots constitudies al col·legi 1 (pavelló municipal)”. I acabava a les 00:30, quan ja s’havia entrevistat en directe al programa de televisió a Lluís Salvadó, a Mònica Sales i a Carles Luz, amb el comentari “Gràcies a tots!”.

Per fer‐ho possible al llarg de tot el dia, el coordinador del web, Dani Camacho, juntament Jesús Ferrando en la redacció, i Batista Forcadell i David Comuñas en el control de tràfic, coordinats pel CEO Miki Colomer, van penjar al diari digital les dades, vídeos i tot el que enviaven els col·laboradors.

La clau de tot l’operatiu va ser un grup de WhatsApp especial (amb més de mig miler d’entrades entre vídeos, fotografies i textos), gràcies a la participació de seixanta-cinc persones, tot incorporant el personal del Setmanari L’Ebre, Imagina Ràdio i Més Ebre; i els col·laboradors més habituals i fidelitzats del diari digital en la secció d’opinió. Tot un desplegament territorial que abraçava presencialment la meitat dels municipis ebrencs.

Així, als comentaris que arribaven des dels mateixos treballadors de GMTE, se sumaven des de La Sénia Isa Castell, Marta Tena i Mercè Gisbert, des de Tivenys Sisco Besalduch, a Amposta Dídac Tomàs i Pere Ferré, a Alcanar Quique Queralt, a Tortosa Joaquim Rambla, Josep Villa, Ramon Borrego, Joaquim Fabra, Isabel Carrasco i Juan Antonio Duro, a Deltebre Lluïsa Bertomeu i Carme Abril, a l’Ampolla Francesc Sancho, a Sant Carles de la Ràpita Andrea Capilla i Cristian Jensen, a la Galera Ester Martí, a l’Aldea Hilari Rodríguez, a Xerta Arcadi Mayor, i des de Gandesa Joan Arrufí.

La Vegueria televisiva

El periodista Dani Sainz, passada la mitjanit, tancava el programa recordant la vocació de “servei públic” dels mitjans de GMTE, i la professionalitat i voluntarisme que va demostrar l’equip: “no era necessari, però hem volgut fer el programa”, va concloure.

De fet, cap altra de les televisions locals de Catalunya va fer un desplegament semblant. S’optava per oferir, a partir de les 21 h, un espai la Xarxa que només connectava amb el plató de les televisions que són capitals de província (a l’Ebre es va fer una solitària connexió durant tota la nit per a cadascun dels operadors).

El director gerent de GMTE, el periodista Josep Maria Arasa, qualificava la cobertura efectuada del 14‐F com a “esdeveniment mediàtic culminant”, tot recordant que “per qualitat, format i audiència, hem superat el ja assajat l’1 d’octubre, a les generals i a les municipals”.

Així no obstant advertia que “avui s’ha fet una cobertura de màxims que no podrem tornar a repetir, perquè tornem a ser considerats com un territori perifèric i despoblat, a més a més de la crisi”. “La satisfacció que ens queda és que avui hem reivindicat la Vegueria, posant‐la en marxa. Hem tornat a demostrar que la Vegueria televisiva, a la pràctica, és l’única que existeix, i que és un instrument molt efectiu per comunicar-nos i cohesionar-nos”, concloïa.

Redacció

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -