La Ribera d’Ebre concentra més de la meitat dels molins eòlics que els governs català i espanyol estan tramitant arreu de Catalunya. Segons dades de Territori analitzades per l’ACN, les dues administracions estan valorant 22 possibles parcs eòlics que sumarien 170 aerogeneradors, dels quals 55 s’instal·larien a la Segarra i 52 a la Ribera d’Ebre en 12 dels projectes. Si totes les sol·licituds en curs tiren endavant, vuit de cada deu nous molins se situaran a Ponent i Terres de l’Ebre. Les dues regions ja acullen 538 dels 846 aerogeneradors que estan en funcionament al país, gairebé dos de cada tres. Pel que fa a l’energia fotovoltaica, el Segrià concentra gairebé una de cada quatre hectàrees de plantes solars en tràmit.
En cas que tots els projectes en revisió passin tots els tràmits, tant l’energètic, com l’ambiental i l’urbanístic, hi haurà 55 molins més a la Segarra –per una potència de 318 MW–, que se sumaran als 18 ja existents. Al conjunt de Catalunya, nou comarques han vist com les autoritats han acceptat a tràmit parcs eòlics. Per exemple, el Segrià, amb 14 aerogeneradors, i les Garrigues, amb 16, són les altres dues comarques de Ponent on diverses iniciatives empresarials volen operar, i sumar unitats als 200 aparells que ja estan en funcionament.
El Baix Ebre i la Terra Alta sumen gairebé el 40% de molins arreu del país
Pel que fa a les Terres de l’Ebre, destaquen les propostes de nous parcs eòlics a la Ribera d’Ebre, que sumaria 52 nous aerogeneradors –amb una potència de 289,39 MW– als 21 que hi ha fins ara. Els projectes en curs al Baix Ebre, amb quatre aparells, i a la Terra Alta, amb un, són sensiblement inferiors als de la seva comarca veïna. Tots dos territoris ja encapçalen el rànquing a nivell català, ja que en total sumen gairebé quatre de cada deu molins ja en funcionament.
La multitud de projectes d’energia renovable que s’han establert a la zona han creat rebuig a diversos sectors de municipis ebrencs. De fet, mentre batallen amb les grans energètiques, els consistoris han apostat en aquest últim mandat per la regulació urbanística, les eines de protecció de l’entorn i projectes d’autoconsum que els permetin no dependre’n. Diverses veus han criticat que s’estiguin “trinxant” paisatges, negocis i projectes de vida del territori, alhora que opinen que el decret 16/2019 creava una “bombolla especulativa”.
ACN
